Partit Andalusista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A AWB |
||
Línia 9:
ideologia = [[Nacionalisme andalús]] |
afi_europea = [[Aliança Lliure Europea]] |
data_fundacio = [[1976]] |
extincio = [[2015]] |
parlament = extraparlamentari |
nom_seu1 = [[Sevilla]] |
Línia 20:
== Ideologia ==
El Partit Andalusista es declara ideològicament com a una organització política [[nacionalisme|nacionalista]], [[federalisme|federalista]], [[progressisme|progressista]] i d'[[esquerra política|esquerres]]. Segons el partit, el seu principal sentiment és la rebel·lia contra la desactivació de l'[[Junta d'Andalusia|autonomia andalusa]], en contra d'una actitud conformista i desfent la cohesió interna de la identitat i del lideratge històric. Per al Partido Andalucista, declarar-se com una organització política [[nacionalisme|nacionalista]] és el mateix que admetre com únic objectiu la defensa dels interessos del poble andalús i obtenir la igualtat davant altres pobles d'[[Espanya]]. Això vol dir que els andalusistes consideren [[Andalusia]] com una [[nació]], condició que ha tingut cabuda fins avui en l'article 2 de la [[Constitució Espanyola]], i que es va conquerir com a cap altre territori de l'[[Espanya|Estat]], a partir de la ratificació de l'autonomia i l'Estatut en [[referèndum]], i defensa aquest fet polític i jurídic en les institucions i organitzacions on són presents.
Per al PA declarar-se com una organització progressista, referint-se només des d'una opció compromesa amb un desenvolupament socioeconòmic autònom i sostenible d'[[Andalusia]], innovador i amb poder per a generar iniciatives, i d'aquesta forma, superar els desequilibris territorials i socials de dintre i la dependència i desigualtat respecte d'altres pobles, rebutjant l'actual paper que s'assigna a la regió de subministradora de recursos i mà d'obra poc qualificada. El PA es denomina [[federalisme|federalista]] mitjançant un model d'organització política que superi l'estat de les autonomies i que avanci cap a un [[Estat Federal]]. Es declara d'esquerres en manifestar i pensar que existeix una prioritat indiscutible per la construcció d'una societat més justa i [[Igualtat social|igualitària]], oberta i [[Tolerància social|tolerant]], [[pacifisme|pacífica]] i [[solidaritat|solidària]], que garanteixi la conservació del patrimoni cultural i natural que identifica a la regió perquè sigui gaudit per la pròximes generacions i un nivell i qualitat de vida que possibiliti la màxima felicitat i benestar al poble andalús.
Línia 28:
Fins a [[1965]] els orígens es remunten al [[nacionalisme andalús]] desenvolupat durant el [[segle XIX]] i [[segle XX]]. El [[1962]] [[Alejandro Rojas-Marcos]] va anar mantenint contactes en diversos sectors socials, amb l'objectiu d'impulsar una organització política d'àmbit andalús, forçada a la clandestinitat pel [[franquisme]]. En la primavera de [[1965]], s'establiren els orígens del primer partit andalús de la Història, amb un grup creat entorn de la facultat de Dret de la [[Universitat de Sevilla]], que sense conèixer [[Blas Infante]], va arribar a les mateixes conclusions que ell: identitat andalusa, exigència d'autonomia, no separatisme, posicions d'esquerra moderada, reivindicació d'[[Igualtat social|igualtat]] amb [[Catalunya]] i el [[País Basc]], etc. El grup adoptà el nom de ''Compromiso Político de Andalucía,'' es va triar una secretaria col·legiada, integrada per Alejandro Rojas-Marcos, [[Luis Uruñuela]] i [[Guillermo Jiménez]]. Els documents clandestins es signaven amb les sigles Cp. Es donà suport ideològicament a la democràcia política, el socialisme econòmic i el liberalisme cultural, tot això en l'àmbit d'una [[Andalusia]] autònoma, en igualtat amb els altres pobles d'Espanya i mitjançant l'instrument d'una organització política andalusa sobirana, és a dir, no integrada en cap estructura centralista.
[[Fitxer:Andnac2.svg|thumb|Bandera de les Joventuts Andalusistes, organització del jovent del PA]]
El [[1966]], es decidí aprofitar l'estructura legal del règim per a exercir la seva acció política. Alejandro Rojas-Marcos es presentà a les eleccions municipals pel [[terç familiar]], i va ser escollit el [[13 de novembre]], sorprenent la mateixa estructura del Règim, que no havia previst aquesta estratègia de l'oposició, però després d'un reiterat enfrontament obert amb el Règim, acabarien decidint la renúncia a l'escó de [[regidor]], denunciant així la falta de llibertat de la Dictadura, no sense abans haver aprofitat el caràcter públic dels Plens de l'Ajuntament per a denunciar tot tipus de problemes locals i nacionals. El mateix va ocórrer un any després al presentar-se a les Corts, el [[1968]] s'uneixen a la formació de la [[Taula Democràtica]] i reclamant el [[1970]] un estatut propi per a [[Andalusia]]. El [[1971]], la revista [[El Ruedo Ibérico]] publica a [[París]] el primer manifest d'Aliança Socialista d'Andalusia, en el
=== Transició a la democràcia ===
El [[1976]] es pronuncià a [[Sevilla]] el primer míting polític que
=== Democràcia ===
Durant les següents eleccions s'obteniren resultats moderats en eleccions locals i municipals, fins i tot a [[Barcelona]], coneguda com la [[Novena Província]], sota el nom de Partit Andalusista.
A l'octubre de [[2000]] se celebrà el XII Congrés Nacional a [[Torremolinos]]. S'hi produí un dels moments crucials del partit dels últims anys. Es presentaren tres corrents: l'oficialista, el de Nou Andalusisme liderat per Julián Álvarez i Antonio Moreno, i el de Majoria pel canvi liderada per la regidora de Sevilla María del Mar Calderón (corrent en el
=== Escissions recents ===
Durant el Congrés els dos corrents renovadors pretenien arribar a un acord de consens per a presentar un candidat comú i així poder canviar la direcció del partit. No obstant, l'existència de tensions entre membres de Nou Andalusisme i Majoria pel canvi, impedeixen l'acord. Posteriorment es va sospitar que Julián Álvarez tenia un acord secret amb Alejandro Rojas Marcos en el qual es planificava ja tot el que va succeir: ruptura de Nou Andalusisme amb María del Mar Calderón, donant la victòria així de nou a Antonio Ortega que inicià l'expulsió dels membres de Majoria pel canvi. Els resultats van ser els següents: el candidat oficialista Antonio Ortega amb el 59% dels vots, mentre els ''pachequistes'' de María del Mar Calderón i el seu corrent Majoria pel canvi van obtenir el 21% dels vots, i els renovadors de Nou Andalucismo liderats per Antonio Moreno i Julián Álvarez el 20%. S'escindí així Pachecho tot creant el [[Partit Socialista d'Andalusia]] PSA.<ref name=ABC>{{ref-web|url= http://actualidad.abc.es/elecciones-2008/perfiles-andalucia/locucion-pa.html |títol=Partido Andalucista - Julián Álvarez | consulta=15/12/2014 |obra= | editor=ABC |data=9/3/2008 |llengua= castellà }}</ref>
Julián Álvarez perdé les eleccions a Écija i es retirà temporalment de la política, per a tornar posteriorment com a candidat protegit per Rojas Marcos sortint com Secretari General. El [[2004]], el [[4 de desembre]] se celebrà el XIII Congrés Nacional, a més de la Candidatura del Secretari General Antonio Ortega s'hi presentava una segona candidatura liderada per l'exalcalde d'[[Écija]] [[Julián Álvarez Ortega]], que hi va resultar guanyadora, donant així pas a l'inici de la renovació del Partit Andalusista.<ref name=ABC/> El nou equip triat per a dirigir el PA arribà des del municipalisme i cap de les persones que l'integraven, excepte Álvarez, ha ocupat mai un càrrec nacional a l'organització. La renovació iniciada provoca la marxa de molts membres històrics del partit: des d'Antonio Ortega fins a Patricio González (que va ser per diversos mandats alcalde d'[[Algesires]]).
| |||