Decrets de Nova Planta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m En català, si us plau |
||
Línia 253:
Aquesta disposició era explícitament presentada com una recompensa als seus súbdits castellans per haver-li estat fidels «''facilitant jo per aquest mitjà als Castellans motius perquè acreditin de nou els efectes de la meva gratitud, dispensant en ells els majors premis, i gràcies tan merescudes de la seva experimentada i copel·lada fidelitat''», i interpretava que pels [[aragonesos]] i [[valencians]] també seria un avantatge. A la pràctica però, allò que succeí fou que els castellans, que tenien una majoria demogràfica notable respecte de valencians i aragonesos, passaren a ocupar llocs de responsabilitat a Aragó i a València. Finalment el decret establia que a partir d'aleshores els regnes d'Aragó i València s'haurien de governar amb unes institucions estructurades que «es governin i manegin en tot i per tot com les dues [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid|Cancelleries de Valladolid]] i [[Reial Audiència i Cancelleria de Granada|Granada]], observant literalment les mateixes regalies, lleis, pràctica, ordenances i costums que es guarden en aquestes, sense la menor distinció i diferència en res».
L'agost del 1707 es formà la [[Reial Audiència de València (borbònica)|Cancelleria de València]] tal com havia disposat el Reial Decret de 29-VI-1707, que després seria complementat per la Reial Cèdula de 7-X-1707, seguint l'estructura de les Cancelleries [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid|de Valladolid]] i [[Reial Audiència i Cancelleria de Granada|de Granada]]. Durant aquest període [[Melchor Rafael de Macanaz]] fou nomenat [[Jutge de Confiscacions]] i tingué confrontacions amb l'arquebisbe de València arran de les regalies. El sistema imposat a València fracassà per les friccions amb el [[Capità general de València]], i pel Reial Decret d'11-VI-1716 la Cancelleria de València fou reduïda a nivell de [[Reial Audiència]] tenint la mateixa planta que la [[Reial Audiència d'Aragó]]. Com a òrgan de govern quedà presidida i subordinada al [[Capità General de València]] i com a òrgan de justícia territorial estava presidida pel Regent i subordinada a les resolucions del [[Consell de Castella]]. Com a òrgan de justícia estava constituïda per tres sales -dos per assumptes civils i una per criminals-, amb 4 oïdors a la sala del civil, 5 oïdors a la sala criminal, i un fiscal que posteriorment fou ampliat a 2. Al passar a tenir el mateix ordenament jurídic tant civil com criminal que els castellans, aquests deixaren d'esser estrangers a València i els funcionaris començaren a esser nomenats des de Madrid. La llengua de l'administració passà a esser el [[castellà]], quedant-ne postergat el [[valencià]]
* [[Reial Audiència de València]]
| |||