Mongol: diferència entre les revisions

{{llengua

| nomnadiu = Монгол хэл ''Mongol khel''<br />{{MongolUnicode|ᠮᠣᠨᠭᠭᠣᠯ ᠬᠡᠯᠡ|style=height:2em;text-align:left}} ''Mongɣol kele''

| pronúncia = {{AFI|/mɔŋɢɔ̆ɮ xiɮ/}}

| estats = [[Mongòlia]] i la [[Xina]]

| regió = Mongòlia, [[Mongòlia Interior]] i parts de les províncies xineses de [[Liaoning]], [[Jilin]], [[Heilongjiang]] i [[Gansu]]

| parlantsnadius = uns 5.200.000

| escriptura = [[Alfabet mongol]]<br />[[Alfabet ciríl·lic]]

| nació = [[Mongòlia]] i [[Mongòlia Interior]]

| iso1 = mn

| iso2 = mon

| iso3 = mon

}}

El '''mongol''' és una [[llengua mongòlica]] dins de l'encara hipotètica família de [[llengües altaiques]]. L'idioma es parla principalment a [[Mongòlia]] per unes 2.300.000 persones i a la [[República Popular de la Xina|Xina]] per més de tres milions. El dialecte de Mongòlia s'anomena generalment 'khalkha' i el de la [[República Popular de la Xina|Xina]] 'chahar'. El mongol s'escriu amb dos alfabets diferents, l'[[alfabet ciríl·lic]], que és el més habitual, i l'[[uigur]], que és el tradicional.

 

El mongol presenta [[harmonia vocàlica]] i set vocals amb valor de fonema, que poden presentar al·lòfons (entre sons llargs i breus) segons la posició que ocupin. El seu inventari de consonants és mitjà, amb predomini dels sons oclusius, fricatius i africats.<ref>Janhunen, Juha A. 2012: Mongolian. (London Oriental and African Language Library, 19.) Amsterdam: John Benjamins Publishing Company. ISSN 1382-3485. ISBN 978-90-272-3820-7</ref> La majoria de paraules tenen la síl·laba tònica a la primera síl·laba del mot, amb presència d'un accent secundari si la paraula és molt llarga, però pot haver-hi canvis en manlleus i variants dialectals.