Pedro Almodóvar va descriure la pel·lícula com una història sobre «éssers humans forts i vulnerables que s'abandonen a la passió, que pateixen l'amor i es diverteixen».<ref name=":0" /> Les crítiques espanyoles de l'època van atacar a la pel·lícula pels seus acudits en els lavabos, una escena humorística de violació i una tècnica cinematogràfica (que no narrativa) feble. El diari espanyol El Periódico va descriure a Almodóvar com «un obstinat i apassionat defensor de pel·lícules de sèrie B», mentre que El País va elogiar la pel·lícula com una que «trastoca amb veritable atreviment els més respectats tabús de la nostra ridícula societat».<ref>{{Ref-web|url=http://movies2.nytimes.com/mem/movies/review.html?title1=&title2=PEPI,%20LUCI,%20BOM%20(MOVIE)&reviewer=JANET%20MASLIN&p|títol=Error - Review - Movies - New York Times|consulta=2017-12-15}}</ref> Encara segueix sent reconeguda com una pel·lícula tècnicament pobra, Pepi, Luci, Bom (així com la següent pel·lícula d'Almodóvar Laberinto de pasiones) està considerada com un document de la Moguda madrilenya, l'escena punk-llibertària post-franquista que es va desenvolupar a Madrid, principalment.
