Rafah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}} |
|||
Línia 35:
=== Segles XX i XXI ===
L'abril de 1906 els otomans van ocupar Rafah, van enderrocar les dues columnes i van abatre els pals de telègraf; van seguir negociacions l'octubre i el servei telegràfic fou restaurat i es va inaugurar el servei telefònic. El juny de [[1917]], l'exèrcit britànic manat per Sir Archibald Murray capturava '''Rafah''', i l'utilitzava com a base pel seu atac en el que fou la primera batalla de Gaza (1917). La presència de les bases de l'exèrcit era un factor econòmic que portava gent a la ciutat, i el 1922 tenia una població de 600 habitants. Amb la sedentarització dels beduïns alguns s'hi van establir i el 1948, la població havia pujat a 2.500. Després de l'[[Guerra araboisraeliana de 1948]], els camps de refugiats s'establiren a la zona. El 1956 l'exèrcit israelià - en la venjança per a una sèrie d'atacs executats pel [[fedayin]]s - ocuparen la ciutat i mataren 111 persones, incloent-hi 103 refugiats, al camp de refugiats palestí de Rafah.
[[Fitxer:Gaza Strip map2.svg|thumb|dreta|Rafah és al peu del mapa.]]
Línia 60:
L'1 de juny, de 2010, enmig de la commoció internacional després de l'atac d'Israel contra un vaixell civil amb alguns morts, Egipte anunciava que obria el pas de la frontera.
El 28 de maig, de 2011, en una mesura correctora de la política vergonyosa del president destituït Hosni Mubarak envers Palestina i la seva gent, Egipte després de quatre anys de tancament del seu costat va acabar el setge de Gaza reobrint de manera permanent el pas fronterer de Rafah, admetent palestins lliurement al seu país. Els primers a creuar foren cotxes ambulàncies amb pacients que requerien tractament mèdic i eren evacuats cap al Caire.<ref>{{
== Referències ==
| |||