Les seves primeres aparicions televisives van ser al programa de TVE Catalunya d'Alfons Arús "''La casa por la ventana"'' a primers dels noranta junt amb [[Oriol Grau Elías]]. Posteriorment també amb Arús a "''Al ataque"'' d'Antena 3 el 1992. Posteriorment a les ordres de '''Mikimoto''' a '''[[Persones humanes]]|''Persones humanes'']] ([[TV3]]),) i de '''Sardà''' a [[Tot per l'audiència|''Tot per l'audiència'']] (TV3). En aquests programes va començar a guanyar popularitat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Soler|nom=Toni|capítol=El llarg part de Polònia|títol=El llibre mediàtic de Polònia|url=|edició=|llengua=|data=març de 2007|editorial=Columna|lloc=Barcelona|pàgines=p. 16|isbn=978-84-664-0811-0}}</ref> Es va consagrar a la televisió pública catalana amb programes com [[Sense Títol]] (1995), [[Sense Títol 2]] (1996), [[Sense Títol, Sense Vacances]] (1997) i '''[[Sense Títol s/n]]|''Sense Títol s/n'']] (1998), tots ells produïts per '''[[El Terrat]]''' i dirigits per Andreu al costat dels col·laboradors del seu equip. Encara sobretot, els programes amb més èxit a la cadena catalana van ser el '''late show''' [[La cosa nostra]] (1999-2002)-un total de 268 programes de dilluns a divendres, la finalització segueix envoltada de polèmica i llegendes urbanes-i [[Una altra cosa]] (2002-2004). El juny de 2004 va acabar aquest últim programa i '''Buenafuente''' va acceptar l'oferta d'[[Antena 3]] per treballar a nivell nacional, en una línia similar al programa [[Una Altra Cosa]]. A més, de la seva productora van sortir altres programes i sèries d'èxit a '''TV3''', com [[Malalts de tele]] (1997), [[Plats bruts]] (1998), [[A pèl]] (2002) i [[Set de nit]].
