Andreu Buenafuente Moreno

Andreu Buenafuente Moreno
	(2021)
Biografia
Naixement	24 gener 1965 (60 anys); Reus (Baix Camp)
Activitat
Ocupació	presentador de televisió, empresari, director de programa, periodista, comediant, humorista, actor de veu
Activitat	1982 -
Família
Cònjuge	Sílvia Abril i Fernández
Germans	Maite Buenafuente Moreno
Premis
	(2020) Premi Nacional de Televisió; (2009) Premi Gat Perich ;
Lloc web	andreubuenafuente.com

Andreu Buenafuente Moreno (Reus, 24 de gener de 1965) és un humorista, presentador, periodista, locutor i productor de televisió català. És el fundador de la productora audiovisual El Terrat, des de la qual ha creat un bon nombre de diferents formats televisius.

Biografia

Va néixer a Reus, fill de Joan Buenafuente i Teresa Moreno. El seu pare era natural de Reus i fill d'almeriencs de la zona de Zurgena. Representant de professió, va ser jugador del Club de Futbol Reus Deportiu i actor aficionat. La seva mare, Teresa Moreno, va néixer a Llorca i va treballar en una indústria tèxtil. El seu avi matern, Mariano Moreno Guevara, nascut a Llorca, formà part de la 70a Brigada Mixta i fou sergent de l'Exèrcit Popular de la República.^[1]

Com era jugador del Reus, el cap en aquell moment de la Cope Reus el va voler fitxar i l'Andreu va debutar a la ràdio el 1982, treballant a Ràdio Popular de Reus (COPE) i després va saltar a la competencia, coneguda com la "Ser", la Cadena SER durant 20 anys.

El 1992 va debutar a la televisió en el programa d'Alfons Arús Al ataque a Antena 3, i més tard com a secundari en el programa de Mikimoto a TV3 on va destacar fins al punt d'obtenir un programa en solitari a TV3 que es va dir Sense títol.

Aviat es va convertir en una estrella a la televisió catalana, i l'any següent va repetir amb Sense títol 2; el 1998 el programa de Buenafuente es va dir Sense títol i sense número; i el 1999 va assolir un gran èxit amb La cosa nostra. El 2001 va tenir un programa de curta durada que es deia Em sembla recordar que t'estimo però no t'ho podria assegurar i el 2002 va aconseguir les màximes cotes d'audiència amb Una altra cosa.

El 2004 va ser fitxat per Antena 3. Des de la primavera del 2005 va fer en aquesta cadena un programa nocturn que es deia Buenafuente, que va competir amb èxit amb les Crónicas Marcianas de Xavier Sardà, al qual sovint va superar en audiència. L'any 2007, va incorporar-se a laSexta, on continuava fent el mateix programa que feia a Antena 3. La seva productora és la propietària del canal.

El 2012 va participar en un programa setmanal anomenat Buenas noches y Buenafuente a Antena 3, juntament amb Berto Romero, el qual no va funcionar i va ser cancel·lat al cap de 7 programes. El 18 de novembre de 2013 va tornar a LaSexta a fer En el Aire, un late de dilluns a dijous, també juntament amb el Berto Romero i molts altres col·laboradors, que es va deixar d'emetre el 2015.^[2] Des del 2016 i fins a finals del 2021 va presentar Late motiv a Movistar+.^[3]

De la seva productora (El Terrat) han sortit algunes sèries i programes d'èxit a TV3: Malalts de tele (1997), Plats bruts (1998), A pèl (2002), i Set de nit (2001-2002) i Una altra cosa (2002-2004). També ha produït sèries emeses a Tele 5.

Andreu Buenafuente (esquerra) signant el seu llibre He dit

Ha escrit alguns llibres que han estat èxits mediàtics la diada de Sant Jordi: El Terrat, Sense llibre, Digue'm agosarat, Hem de parlar, Allò que dèiem, Cosas nuestras, Lo dudo mucho, Què t'anava a dir?, No sé si m'explico i Com va la vida^{[cal citació]}. La majoria d'ells són reculls dels seus relats com a monologuista, una de les facetes que més famós l'ha fet.

Ha obtingut tres vegades el premi Ondas. L'any 2003 va obtenir el Premi Card de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya^[4] i el 2009 li van concedir el Premi Internacional d'Humor Gat Perich.^[5]

El febrer de 2010 va presentar en directe la XXIV Gala dels Premis Goya, a Madrid.

El 2010 va participar en el programa El Convidat amb Albert Om.^[6] L'any 2015 va ser l'encarregat de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè, durant el qual va reivindicar una ciutat amb més «sentit de l'humor».^[7] El 2021 va presentar l'espai La casa dels còmics a La 1, dedicat als humoristes Pepe Rubianes, Joan Capri, Mary Santpere, Miguel Gila i Eugeni Jofra.^[8]

És l'actual parella de la també humorista i actriu Sílvia Abril.^[9]

Televisió

Les seves primeres aparicions televisives van ser al programa de TVE Catalunya d'Alfons Arús La casa por la ventana a principis dels noranta junt amb Oriol Grau Elías. Posteriorment, també amb Arús a Al ataque d'Antena 3 el 1992. Posteriorment a les ordres de Mikimoto a Persones humanes (TV3) i de Sardà a Tot per l'audiència (TV3). En aquests programes va començar a guanyar popularitat.^[10] Es va consagrar a la televisió pública catalana amb programes com Sense títol (1995), Sense títol 2 (1996), Sense títol, sense vacances (1997) i Sense títol s/n (1998), tots ells produïts per El Terrat i dirigits per Andreu al costat dels col·laboradors del seu equip. Encara sobretot, els programes amb més èxit a la cadena catalana van ser el late show La cosa nostra (1999-2002) —un total de 268 programes de dilluns a divendres, la finalització segueix envoltada de polèmica i llegendes urbanes— i Una altra cosa (2002-2004).^[3] El juny de 2004 va acabar aquest últim programa i Buenafuente va acceptar l'oferta d'Antena 3 per treballar a escala estatal, en una línia similar al programa Una altra cosa. A més, de la seva productora van sortir altres programes i sèries d'èxit a TV3, com Malalts de tele (1997), Plats bruts (1998), A pèl (2002) i Set de nit. El 2023 es confirma el seu retorn a la catalana amb "Vosaltres mateixos"

Filmografia

Televisió

Any	Títol	Canal	Notes
1992	Persones humanes	TV3	Amb Mikimoto
1992-1993	Al ataque	Antena 3	Amb Alfons Arús, Goya Toledo i Fermí Fernández
1994	Tot per l'audiència	TV3	Amb Xavier Sardà
1995	Sense títol		El seu primer late night
1996	Sense títol 2		Seqüela de l'anterior
1997	Sense títol, sense vacances		Programa especial d'estiu basat en els anteriors
1997	Malalts de tele		Amb Toni Soler, Rosa Andreu i Albert Om
1998	Sense títol S/N		Seqüela del "Sense títol"
1998	Plats bruts		Sèrie interpretada per Jordi Sànchez i Joel Joan
1999-2000	La cosa nostra		El seu segon late night a TV3
2001	Set de nit		Amb Toni Soler i Toni Albà
2002	A pèl		Amb Santi Millán i Jose Corbacho, expersonatges de La cosa nostra
2003	A pèl Tour		Versió de l'anterior programa que viatja pels teatres de Catalunya
2002-2004	Una altra cosa		Seqüela dels anteriors lates
2005-2011	Buenafuente	Antena 3 La Sexta	Amb Miquel Company Costa
2009	El intermedio	La Sexta	Substitut d'El Gran Wyoming
2011	Com va la vida?	TV3	Amb Eduard Punset
2012	Buenas noches y Buenafuente	Antena 3	Amb Berto Romero, José Corbacho i Sílvia Abril
2013	V Premis Gaudí	TV3	Presentador de la gal·la
2013-2015	En el aire	La Sexta	Amb Berto Romero
2016-2021	Late Motiv	Canal+ / #0 / Movistar+ / Movistarplus+	Amb Berto Romero, Sílvia Abril i David Broncano
2016	Fora de sèrie	TV3	Conversa en un cotxe
2022	Curraràs^[11]		Monòleg especial per Sant Esteve amb Joana Buenafuente i Sílvia Abril
2023-present	Vosaltres mateixos		Programa que entrevista a anònims
2023	Que ens bombin a tots! / Quens Bombin!		Monòleg especial per Nadal que resumeix l'any 2023

Cinema

Ha participat en diverses pel·lícules, normalment amb aparicions interpretant personatges secundaris. El 2014 va dirigir i protagonitzar la seva primera pel·lícula documental.^[12] També ha realitzat el doblatge de personatges en pel·lícules d'animació.

Any	Títol	Director	Paper
1998	Torrente, el brazo tonto de la ley	Santiago Segura	Dominguero
2001	Torrente 2: Misión en Marbella	Santiago Segura	Dominguero
2003	Lo mejor que le puede pasar a un cruasán	Paco Mir	Andreu B.
2005	Torrente 3: El protector	Santiago Segura	Dominguero
2007	Donkey Xote	José Pozo	Sancho Panza (veu)
2008	Hellboy 2: el ejército dorado	Guillermo del Toro	Jeffrey Tambor (veu)
2009	Spanish Movie	Javier Ruiz Caldera	Gnomo
2011	Torrente 4: Lethal crisis	Santiago Segura	Dominguero
2014	Torrente 5: Operación Eurovegas	Santiago Segura	Dominguero
2014	El culo del mundo	Andreu Buenafuente	Ell mateix
2015	Anacleto: Agent secret	Javier Ruiz Caldera	Agent veterà
2016	El pregó	Dani de la Orden	Juan
2016	Un corazón roto no es como un jarrón roto o un florero	Isabel Coixet	Doctor

Premis i nominacions

Premi ATV 2004: Millor comunicador de programes d'entreteniment (Una altra cosa - TV3).
Premi ATV 2005: Millor comunicador de programes d'entreteniment (Buenafuente - Antena 3).
Micròfon d'Or 2007. Es va negar a recollir el premi per haver estat atorgat també al periodista de la cadena COPE, Federico Jiménez Losantos.^[13]
Premi ATV 2007: Millor conducció de programes d'entreteniment (Buenafuente - La Sexta).
Premi internacional d'Humor Gat Perich 2009.^[14]
Premi ATV 2009: Millor presentador de programes d'entreteniment (Buenafuente - La Sexta).
Premis ATV 2010: Millor presentador de programes d'entreteniment (Buenafuente - La Sexta).
El gener de 2011 Andreu també va refusar el premi al millor presentador de l'any que li atorgà la revista FHM en solidaritat amb el còmic Pablo Motos, qui havia estat distingit amb el premi al pitjor humorista.^[15]
Premi Irís 2016: Millor presentador/a de programes (Late motiv - #0)^[16]
Premis Ondas 2019: Pel programa "Nadie sabe Nada", juntament amb Berto Romero.^[17]
Premi Nacional de Televisió 2020
Premi Ondas 2022 al millor presentador de televisió^[18]

Referències

↑ «Quanta guerra! - Andreu Buenafuente». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 14-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-14. [Consulta: 14 setembre 2022].
↑ ««En el aire», de Buenafuente, cierra sus puertas» (en castellà). La Razón, 03-09-2015. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 6 setembre 2015].
↑ ^3,0 ^3,1 «Andreu Buenafuente revela que vol tornar a TV3: "Hem de tornar a ser l'enveja d'Espanya"». El Món de la Tele, 14-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-15. [Consulta: 15 desembre 2022].
↑ «Activitats. Guardons dels premis periodístics». Associació de Dones Periodistes de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].
↑ Buenafuente i Kap, Premi Internacional d'Humor Gat Perich Avui. 14 de març de 2009
↑ «Blog de "El Convidat"». Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 3 novembre 2010].
↑ «Buenafuente reivindica la Barcelona divertida», 19-09-2015. Arxivat de l'original el 2019-06-24. [Consulta: 3 juliol 2019].
↑ «Andreu Buenafuente estrena "La casa dels còmics" a La 1 de TVE recordant a Pepe Rubianes». El Món de la Tele, 22-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-22. [Consulta: 22 setembre 2022].
↑ «Andreu Buenafuente Moreno». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2016-04-24. [Consulta: 13 abril 2016].
↑ Soler, Toni. «El llarg part de Polònia». A: El llibre mediàtic de Polònia. Barcelona: Columna, març de 2007, p. 16. ISBN 978-84-664-0811-0.
↑ TV3. «Curraràs». Arxivat de l'original el 2022-12-29. [Consulta: 29 desembre 2022].
↑ Press, Europa «Buenafuente dirige y protagoniza el documental 'El culo del mundo'» (en castellà). europapress.es, 02-03-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-05 [Consulta: 22 agost 2016].
↑ País, Ediciones El «Buenafuente rechaza un premio porque también se le concede a Losantos» (en castellà). El País, 08-02-2007. Arxivat de l'original el 2021-05-06. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 27 febrer 2018].
↑ «Buenafuente y Kap reciben el Premio 'Gat Perich'». [Consulta: 27 febrer 2018].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Madrid, SERVIMEDIA / «Buenafuente rechaza un premio en solidaridad con Pablo Motos» (en castellà). , 26-01-2011 [Consulta: 27 febrer 2018]. Arxivat 2017-07-09 a Wayback Machine.
↑ vertele.eldiario.es «'El Ministerio' y 'El Hormiguero' arrasan en los Premios Iris 2016» (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2018]. Arxivat 2021-01-26 a Wayback Machine.
↑ «Premios Ondas 2019: el triunfo de las mañanas de la radio» (en castellà). Cadena SER, 16-10-2019. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 16 octubre 2019].
↑ «Los Premios Ondas 2022 reconocen la trayectoria de Carles Francino: consulta la lista completa de ganadores» (en castellà). Cadena SER, 26-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-26. [Consulta: 26 octubre 2022].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreu Buenafuente Moreno

Pàgina oficial d'Andreu Buenafuente (castellà)
Pàgina de la productora El Terrat (català), (castellà)

[1] «Quanta guerra! - Andreu Buenafuente». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 14-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-14. [Consulta: 14 setembre 2022].

[2] ««En el aire», de Buenafuente, cierra sus puertas» (en castellà). La Razón, 03-09-2015. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 6 setembre 2015].

[:0-3] 3,0 ^3,1 «Andreu Buenafuente revela que vol tornar a TV3: "Hem de tornar a ser l'enveja d'Espanya"». El Món de la Tele, 14-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-15. [Consulta: 15 desembre 2022].

[4] «Activitats. Guardons dels premis periodístics». Associació de Dones Periodistes de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].

[5] Buenafuente i Kap, Premi Internacional d'Humor Gat Perich Avui. 14 de març de 2009

[6] «Blog de "El Convidat"». Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 3 novembre 2010].

[7] «Buenafuente reivindica la Barcelona divertida», 19-09-2015. Arxivat de l'original el 2019-06-24. [Consulta: 3 juliol 2019].

[8] «Andreu Buenafuente estrena "La casa dels còmics" a La 1 de TVE recordant a Pepe Rubianes». El Món de la Tele, 22-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-09-22. [Consulta: 22 setembre 2022].

[9] «Andreu Buenafuente Moreno». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2016-04-24. [Consulta: 13 abril 2016].

[10] Soler, Toni. «El llarg part de Polònia». A: El llibre mediàtic de Polònia. Barcelona: Columna, març de 2007, p. 16. ISBN 978-84-664-0811-0.

[11] TV3. «Curraràs». Arxivat de l'original el 2022-12-29. [Consulta: 29 desembre 2022].

[12] Press, Europa «Buenafuente dirige y protagoniza el documental 'El culo del mundo'» (en castellà). europapress.es, 02-03-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-05 [Consulta: 22 agost 2016].

[13] País, Ediciones El «Buenafuente rechaza un premio porque también se le concede a Losantos» (en castellà). El País, 08-02-2007. Arxivat de l'original el 2021-05-06. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 27 febrer 2018].

[14] «Buenafuente y Kap reciben el Premio 'Gat Perich'». [Consulta: 27 febrer 2018].^{[Enllaç no actiu]}

[15] Madrid, SERVIMEDIA / «Buenafuente rechaza un premio en solidaridad con Pablo Motos» (en castellà). , 26-01-2011 [Consulta: 27 febrer 2018]. Arxivat 2017-07-09 a Wayback Machine.

[16] vertele.eldiario.es «'El Ministerio' y 'El Hormiguero' arrasan en los Premios Iris 2016» (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2018]. Arxivat 2021-01-26 a Wayback Machine.

[17] «Premios Ondas 2019: el triunfo de las mañanas de la radio» (en castellà). Cadena SER, 16-10-2019. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 16 octubre 2019].

[18] «Los Premios Ondas 2022 reconocen la trayectoria de Carles Francino: consulta la lista completa de ganadores» (en castellà). Cadena SER, 26-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-26. [Consulta: 26 octubre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]