Eugeni Jofra i Bafalluy

humorista català

Eugeni Jofra i Bafalluy[1] (Barcelona, 11 d'octubre de 1941 - 11 de març de 2001), conegut pel seu nom artístic Eugenio, va ser un popular humorista català que es va fer famós arreu d'Espanya arran de nombroses aparicions televisades i gravacions entre els anys 80 i 90.

Infotaula de personaEugeni Jofra i Bafalluy
Biografia
Naixement11 octubre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 2001 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsEugenio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic (1965–2001), joier (1958–1978), pintor, actor, humorista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1965 Modifica el valor a Wikidata –  6 març 2001 Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeConchita Alcaide Rodríguez (1967–1980) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0262326 Musicbrainz: 94cb14bf-1513-4eb1-8f0e-6ca4f5ed7b59 Discogs: 2027702 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Primers anys modifica

Nascut en la postguerra, va tenir una infància complexa per la influència del seu pare qui li manifestava la poca confiança que tenia en ell.[2] Va estudiar a l'escola Massana i va començar a treballar de joier a la dècada dels 1960.

Va conèixer Conchita Alcaide Rodríguez, una delineant d'origen andalús afeccionada a la música i amb bona veu. Es van casar el 13 de juliol de 1967 i varen tenir dos fills, Gerard (1969) i Ivens (1971). Varen formar el duo musical Els Dos i varen començar a actuar el 1968, quan la Nova Cançó era de màxima actualitat i quan la música en directe en ambients reduïts i intimistes feia créixer el nombre de locals amb música folk del nord i el sud d'Amèrica. Actuaven al Pub KM, el Babieca o el Breston, fins que el 1976 varen crear la seva pròpia sala, el Sausalito de Barcelona.[3] Van musicar poemes com Corrandes d'Exili de Pere Quart o Vinyes verdes vora el mar de Josep Maria de Sagarra, abans que Lluís Llach i Ovidi Montllor. Fins i tot es van presentar a la preselecció d'Eurovisió el 1970 amb la cançó “Balada del Maderero”,[3] amb la que van aconseguir el quart lloc l'any en què Julio Iglesias competí amb "Gwendoline".[4]

Humorista modifica

Eugenio sempre havia estat afeccionat als acudits, però no s'havia plantejat dedicar-s'hi.[5] Durant una actuació l'any 1974 al Pub KM, la seva dona es va haver d'absentar per motius familiars i Eugenio va començar a explicar històries i contes de caràcter humorístic. La improvisada actuació va tenir una molt bona acollida i van ser el propietari del local, Amadeu Molins,[6] i la seva dona qui el van animar a complementar les actuacions musicals del duo amb la d'ell, en solitari, explicant acudits i contes, sovint surrealistes. L'èxit d'aquesta nova vessant artística va eclipsar en poc temps la musical, que va passar a ser anecdòtica.[7]

Dotat d'un singular estil per a explicar acudits, sense somriure, taciturn i introvertit («només ric quan cobro», solia dir). Utilitzava el castellà amb un fort accent català i la inclusió de diverses paraules catalanes. Els seus contes començaven normalment amb la frase "¿Saben aquel que diu...?" que precedia la història. En va emmagatzemar més de 10.000.[5]

Sovint amb una cigarreta a la mà, un got de whisky —que acabaria reemplaçant per suc de taronja— i unes ulleres graduades de vidres fumats, Eugeni apareixia en públic amb una camisa de seda negra, descordada perquè deixés entreveure un gran penjoll amb creu d'or i d'altres joies fetes per ell mateix.[8][9]

La mort de Conchita Alcaide l'11 de maig de 1980 víctima d'un càncer de mama, va sumir Eugenio en una depressió que va abordar treballant incansablement i deixant-se atrapar per la vida nocturna. Va tenir una nova parella, anomenada Conchita Ruiz i també andalusa com la seva primera esposa. Conchita ja tenia un fill, Daniel, al que Eugenio el tractà com un fill més. Amb Conchita va tenir un fill, Eugeni (1986).[6]

L'Eugenio gaudí de la seva màxima popularitat als anys 80, amb nombroses aparicions en viu i a la televisió, així com amb edicions dels seus acudits en cassets, comercialitzades arreu. Va rodar la pel·lícula Un geni amb l'aigua al coll. Va fer una sèrie d'espais humorístics a Televisió de Catalunya, on actuà íntegrament en català.

Decadència modifica

L'èxit el va devorar i a principis dels 90 va caure en la droga. S'apartà dels escenaris, va empitjorar les seves relacions personals, i es va separar de la seva parella.[6]

Es va casar amb Isabel Soto,[8] qui va influir de forma encara més negativa en ell. Cau en una depressió, es tanca al seu estudi del Montanyà, i es concentra en la pintura i l'esoterisme.[10]

Amb l'ajuda dels seus amics i la seva família anterior va reaparèixer el 1999 amb actuacions a Luz de Gas i després amb l'espectacle Érase otra vez... Eugenio.

Va morir d'un atac de cor l'11 de març de 2001, mentre dinava amb uns amics al restaurant Oliver & Hardy de Barcelona.[10]

Homenatges modifica

El 2023 es va estrenar la pel·lícula Saben aquell, basada en la vida d'Eugenio, protagonitzada per David Verdaguer i dirigida per David Trueba.[11]

Treballs discogràfics modifica

  • Eugeniadas (Picap)
  • Eugenio y los caballitos (Picap)
  • Con cierto sabor a Eugenio (Picap)
  • Eugenio con un cigarrillo (Picap)
  • Érase otra vez...Eugenio (2000) (Picap)
  • El último de ....Eugenio (Picap)
  • El genio de Eugenio (Picap)

Cinema modifica

  • Un geni amb l'aigua al coll (1983)[12]

Referències modifica

  1. Esquela[Enllaç no actiu] a la Vanguardia
  2. Safont, Joan. «Eugenio, una vida que no feia riure», 29-05-2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  3. 3,0 3,1 «Biografía de Els Dos - La Fonoteca» (en espanyol europeu). [Consulta: 11 desembre 2018].
  4. Martorell, Núria «La vida de Eugenio no fue un chiste». El Periódico, 24-09-2011 [Consulta: 5 març 2016].
  5. 5,0 5,1 Lamela, Víctor. «“Eugenio es el gran filósofo del siglo XXI”» (en castellà). La Vanguardia, 11-03-2016. [Consulta: 11 desembre 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 Cia, Blanca. «La cara amarga de l'humorista Eugenio», 04-06-2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  7. Mallofré, Albert «Contar los chistes con amor es el secreto de mi exito». La Vanguardia, 15-10-1984, pàg. 23.
  8. 8,0 8,1 Necrològica a la revista Hola
  9. Notícia de la seva desaparició a El Mundo
  10. 10,0 10,1 TV3. «Eugenio». [Consulta: 12 desembre 2018].
  11. Mayor Ortega, Leonor. «"Saben aquell que diu..."». La Vanguardia, 26-05-2023.
  12. Entrada d'Eugenio a IMDB

Enllaços externs modifica