Llibre sibil·lí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
dades amb referència. Trec plantilla que ho demanava |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 7:
Es creu que estaven escrits en fulles de palmera. Els llibres es van destruir en l'incendi del temple durant la [[Guerra social]], i es van enviar llavors ambaixadors a Grècia i Àsia Menor per tractar de trobar nous llibres. Així, van arribar gran nombre de llibres profètics a mans de particulars que finalment [[August]] va ordenar reunir (al pretor urbà) i cremar els que considerava falsos i en va prohibir la tinença. Uns dos mil llibres van ser cremats i només alguns considerats genuïns els va preservar l'estat i van ser dipositats a la base de l'estàtua d'[[Apol·lo]] al temple del deu al [[Palatí]], i posats sota custòdia dels quindecemvirs.<ref>[[Tàcit]]. ''Annals''. 6,12</ref>
A la fi de l’[[Imperi Romà d'Occident]], probablement a causa de les mesures antipaganes promulgades per [[Flavi Honori]] a partir de 404, els cristians van apoderar-se dels Llibres sibil·lins i els van cremar.<ref>{{ref-llibre|cognom=Piganiol|nom=André|títol=Ve siècle: le sac de Rome|pàgines=94-95|lloc=
Junt amb els llibres sibil·lins, es custodiaven alguns llibres profètics més, el dels germans Marcis (''Marcii''), les profecies [[Etruscs|etrusques]] de la nimfa ''[[Vegoia]]'', i les d'''[[Albunea]]'' de [[Tibur]]; d'aquestos, els dels Marcis eren en llatí.
| |||