Revisió del 15:52, 2 gen 2018 modifica Kette~cawiki (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 46.310 edits m Referència d'obra ← Edició anterior		Revisió del 05:56, 3 gen 2018 modifica desfés Bradoman (discussió \| contribucions) 3.098 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 25: L'any 1874, durant la [[Tercera Guerra Carlina]], fou vicepresident de la [[Diputació de Catalunya]] presidida pel general [[Rafael Tristany i Parera\|Rafael Tristany]].<ref>{{ref-llibre\|cognom=Bolós i Saderra\|nom=Joaquim de\|títol=La guerra civil en Cataluña (1872 a 1876)\|pàgines=90\|editorial=R. Casulleras\|any=1928}}</ref> N'exercí de facto les funcions de president<ref>{{ref-web\|url=http://revistamirall.com/2016/05/11/dos-presidents-de-la-generalitat-perduts-i-oblidats/\|data=11/05/2016\|títol=Dos presidents de la Generalitat perduts i oblidats\|obra=Revista Mirall}}</ref> i va haver de defensar l'autonomia de la Diputació davant l'autoritat militar carlina.<ref name="GEA" /> Després de la derrota carlina al centre peninsular, va proposar la creació dels ''Croats Marians'' amb l'objectiu principal de «defensar los drets del catolicisme» i el secundari d'«auxiliar la legítima causa de [[Carles de Borbó i Àustria-Este\|Don Carles VII]] i per aquest mitjà reconquerir per a la nació espanyola la unitat religiosa».<ref>{{ref-llibre\|cognom=Pirala\|nom=Antonio\|títol=Historia contemporánea. Segunda parte de la guerra civil. Anales desde 1843 hasta el fallecimiento de don Alfonso XII. Vol. 3, llibre 11\|pàgines=607\|url=http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000071078&page=1\|data=1893}}</ref> Va ser ferit al setge de la [[Seu d'Urgell]] i fou empresonat pels liberals.<ref name="GEA" /> Després de la guerra, tornà a Espanya i continuà exercint la seva professió d'advocat a Lleida.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Ferrer i Dalmau\|nom=Melchor\|títol=Historia del tradicionalismo español, Vol. XXVI\|pàgines=74\|lloc=Sevilla\|editorial=Editorial Católica Española S.A.\|any=1959\|url=https://books.google.es/books?id=vwQqAQAAMAAJ&pg=PA74#v=onepage&q&f=false}}</ref> L'any 1880 va dirigir la primera Junta General d'Accionistes de la [[Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Lleida]].<ref>{{ref-publicació\|cognom=Voltes Bou\|nom=Pere\|títol=Las Cajas de Ahorros catalanas\|publicació=Boletín de documentación del Fondo para la Investigación Económica y Social\|data=1976\|pàgines=370\|volum=8\|exemplar=3}}</ref> Loi el desembre de 1881 va presidir el primer Consell d'Administració del Banc Mercantil de Lleida, contribuint-hi amb dos mil del total de quinze mil accions.<ref>{{ref-publicació\|títol=Banco Mercantil de Lérida\|publicació=Boletín Oficial de la provincia de Lérida\|data=19/12/1881\|pàgines=7\|url=https://pandora4.diputaciolleida.cat/pandora/4/viewer.vm?id=26628&view=bop&lang=ca&page=7}}</ref> En 1885 era vicepresident de la Comissió provincial d'auxilis de la província de Lleida i va contribuir amb 50 pessetes en una subscripció nacional per als afectats pels [[Terratrèmol d'Andalusia de 1884\|terratrèmols de Granada i Màlaga]].<ref>{{ref-publicació\|títol=Suscripción nacional: Provincia de Lérida\|publicació=Diario Oficial de Avisos de Madrid\|data=27/01/1885\|pàgines=1\|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000559415&page=1}}</ref> L'any 1888 abandonà el [[Comunió Tradicionalista\|Partit Carlí]], s'adherí al [[Partit Integrista]] liderat per [[Ramón Nocedal y Romea\|Ramón Nocedal]] i fou l'inspirador doctrinal d'''El Diario de Lérida''.<ref name="GEA" />

Joan Mestre i Tudela: diferència entre les revisions