Maig francès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -situacions en les que +situacions en què |
|||
Línia 83:
Durant els dies següents, diversos grups de treballadors van començar a ocupar fàbriques. El 14 de maig s'iniciaren actes de protesta a la planta [[Sud Aviation]], prop de la ciutat de [[Nantes]], seguits per una altra vaga a una fàbrica de peces de [[Renault]] prop de [[Rouen]], que es va estendre als complexos de fabricació de Renault a [[Flins-sur-Seine]] i al barri de [[Boulogne-Billancourt]] de París. Els obrers havien ocupat una cinquantena de fàbriques abans del 16 de maig, i ms de 200.000 treballadors estaven en vaga el 17 de maig. Aquesta xifra va elevar-se fins a dos milions l'endemà i fins a deu milions durant la setmana següent, xifra que representava dos terços del total de treballadors.
Els sindicats no van liderar en la majoria de casos les vagues. La CGT va intentar canalitzar les protestes cap a demandes concretes sobre la pujada dels salaris, però els treballadors buscaven incloure demandes més ambicioses com la destitució del President de Gaulle i, en alguns casos, la potestat de controlar les fàbriques. Fins i tot en situacions en
El 25 i 26 de maig, es van firmar els coneguts com Acords de Grenelle al Ministeri d'Afers Socials. Aquests preveien un augment del 25% del salari mínim i del 10% dels sous mitjans, però van ser rebutjats i la vaga va continuar. La classe obrera i els principals intel·lectuals s'uniren en les demandes per un canvi profund en els drets dels treballadors. El 27 de maig, es va celebrar una reunió de la UNEF, la més destacada dels esdeveniments de maig de 1968, que va reunir entre 30.000 i 50.000 persones al [[Estadi Sébastien Charléty]] de París. Els parlaments durant la reunió van ser molt durs, i exigiren que el govern fos enderrocat i que se celebressin les eleccions.
| |||