Carl von Linné: diferència entre les revisions

Al moment de la seva mort, era reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís [[Jean-Jacques Rousseau]] li envià el missatge: «Digueu-li que no conec cap home més gran sobre la faç de la Terra». <ref name="autogenerated3">[http://www.linnaeus.uu.se/online/life/8_3.html «What people have said about Linnaeus»], web de la Universitat d'Uppsala ''Linné on line"''. (en anglès)</ref> L'escriptor alemany [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] escrigué: «Amb l'excepció de [[William Shakespeare|Shakespeare]] i [[Baruch Spinoza|Spinoza]], no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m'hagi influït més intensament». <ref name="autogenerated3"/> L'autor suec [[August Strindberg|Strindberg]] escrigué: «Linné era en realitat un poeta que acabà esdevenint naturalista». <ref>[http://www.linnaeus.uu.se/online/life/9_0.html Linnaeus deceased], web de la Universitat d'Uppsala ''Linné on line"''. (en anglès)</ref> Entre altres reconeixements, Linné ha estat anomenat ''Princeps Botanicorum'' ('príncep dels botànics'), «El [[Naturalis Historiae|Plini]] del Nord» i «El segon [[Adam]]». <ref name="Broberg7">[[#Broberg|Broberg,Gunnar]], pàg. 7</ref>

Carl von Linné nasqué a [[Råshult]] ([[Småland]], Suècia) el [[23 de maig]] del [[1707]]. Era el primer fill de Nils Ingemarsson Linnaeus i Christina Brodersonius. Els avantpassats de Nils havien estat camperols o sacerdots des de feia moltes generacions. El seu pare era [[botànica|botànic]] aficionat, [[ministre (protestantisme)|ministre]] [[Luteranisme|luterà]] i el [[capellà]] del petit poble de Stenbrohult, a Småland. La seva mare, Christina, era la filla del [[rector]] de Stenbrohult, Samuel Brodersonius. Més tard, nasqueren tres filles i un altre fill, Samuel, que acabaria succeint el seu pare com a rector de Stenbrohult i escriuria un manual sobre [[apicultura]]). <ref name="Blunt12">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 12</ref><ref name="Stöver8">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 8</ref><ref name="Broberg10">[[#Broberg|Broberg,Gunnar]], pàg. 10</ref> Un any després del naixement de Linné, morí el seu avi Samuel, i el seu pare Nils es convertí en el rector de Stenbrohult. Així doncs, Linné i els seus pares es traslladaren a la [[rectoria]] i deixaren la casa de capellà on havien viscut. <ref name="Blunt13">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 13</ref><ref name="nationalgeographic2007">{{ref-publicació|article=The Name Giver|publicació=National Geographic|data=juny de 2007|nom=David|cognom=Quammen|pàgina=1|url=http://ngm.nationalgeographic.com/2007/06/linnaeus-name-giver/david-quammen-text/1|consulta=25-06-2010}}</ref>

Ja als primers anys, Linné semblava mostrar interès per les plantes i en particular les flors. Quan estava preocupat o enfadat, li donaven una flor i immediatament es calmava. Nils passava molt de temps al jardí i sovint mostrava flors a Linné, ensenyant-li'n els noms. <ref name="nationalgeographic2007"/> Aviat Linné aconseguí la seva pròpia parcel·la de terra al jardí del seu pare, on pogué cultivar plantes. <ref name="Blunt15-16"/>

El seu pare començà a ensenyar-li ja de ben petit [[llatí]], [[religió]] i [[geografia]], però quan Linné tenia set anys considerà que era millor que tingués un educador. Els seus pares escolliren Johan Telander, el fill d'un [[yeoman|granger]] local. Telander no era apreciat per Linné, que més tard escriuria en la seva autobiografia que Telander «era més apte per a extingir el talent d'un nen que per a desenvolupar-lo». <ref name="Blunt15-16">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 15-16</ref> Dos anys després de començar els estudis, fou enviat a l'Institut d'Ensenyament Secundari de [[Växjö]]. <ref name="Stöver5-6"/> Linné rarament estudiava, però sovint sortia al camp per buscar plantes. No obstant això, aconseguí arribar al darrer any de l'escola elemental el 1717, a l'edat de quinze anys. Aquest curs era impartit pel director de l'escola primària, Daniel Lannerus, interessat en la botànica. Lannerus s'adonà de l'interès de Linné per la botànica i li donà classes al seu jardí. També li presentà Johan Rothman, el metge estatal de Småland i professor de l'Institut de Växjö. Rothman, que per ser metge en aquella època també sabia de botànica, amplià l'interès de Linné per la botànica i contribuí a despertar-li un interès per la [[medicina]]. <ref name="Blunt15-16"/><ref name="Stöver5-6">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 5-6 </ref>

El 1724, després d'haver passat els darrers set anys a l'institut, Linné accedí a l'Institut de Växjö. A l'institut, s'estudiava principalment [[teologia]], [[grec]], [[hebreu]] i [[matemàtiques]]; un currículum dissenyat pels aspirants a ser futurs sacerdots. <ref name="Stöver5-6"/><ref name="Blunt16-17">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 16-17</ref> Al darrer any d'institut, el seu pare Nils acudí a preguntar als professors com progressaven els estudis de Linné; se sorprengué en descobrir que, segons la majoria d'ells, «Linné mai no seria un bon estudiant». Tanmateix, Rothman suggerí tot convençut que Linné podria tenir futur en medicina. Rothman s'oferí a acollir-lo a casa, a Växjö, i a ensenyar-li [[fisiologia]] i botànica. Nils, molt agraït, acceptà aquesta oferta. <ref name="Blunt17-18">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 17-18</ref><ref name="Stöver8-11">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 8-11 </ref>

Rothman educà Linné per veure que la botànica era un tema seriós i no un simple entreteniment. També l'ensenyà a classificar plantes segons el sistema de [[Joseph Pitton de Tournefort|Tournefort]]. Linné també aprengué sobre la sexualitat de les plantes segons [[Sébastien Vaillant]]. <ref name="Blunt17-18"/> El 1727, amb 21 anys, es matriculà a la [[Universitat de Lund]], a [[Escània]]. <ref name="Blunt18">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 18</ref><ref name="Stöver13">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 13</ref> Linné tingué com a tutor el metge de la ciutat, Kilian Stobaeus, que l'allotjà a casa seva. Allà pogué fer servir la biblioteca del metge, que tenia molts llibres sobre botànica, així com assistir lliurement a les seves conferències. <ref name="Blunt21-22">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 21-22</ref><ref name="Stöver14-15">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 14-15</ref> Al seu temps lliure, Linné explorava la flora d'Escània juntament amb estudiants que compartien els mateixos interessos. <ref name="Stöver14-15"/>

L'agost del 1728, Linné decidí marxar a la [[Universitat d'Uppsala]] seguint el consell de Rothman, que creia que era la millor opció tant si Linné volia estudiar medicina com si escollia la botànica. Rothman féu aquesta recomanació per als dos professors que ensenyaven a la facultat mèdica d'Uppsala, [[Olof Rudbeck el Jove]] i [[Lars Roberg]]. Tant Rudbeck com Roberg havien estat sens dubte bons professors, però en aquella època ja eren grans i tenien poc d'interès per ensenyar. Rudbeck, per exemple, havia deixat de donar classes en públic i deixava que altres persones menys preparades ho fessin en lloc seu. Així doncs, les classes de botànica, zoologia, farmacologia i anatomia no eren les òptimes. <ref name="Blunt23-25">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 23-25</ref> A Uppsala, Linné trobà un nou benefactor, [[Olof Celsius]]. Olof era catedràtic de [[teologia]] i botànic aficionat. <ref name="Blunt31-32">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]] pàg. 31-32</ref> Olof acollí Linné a casa seva i li obrí la seva biblioteca, que era una de les biblioteques de botànica més riques de Suècia. <ref name="Stöver19-20">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 19-20</ref>

El 1729, Linné escrigué la tesi ''Praeludia Sponsaliorum Plantarum'' sobre la [[monoècia|sexualitat de les plantes]]. Això cridà l'atenció d'Olof Rudbeck, que el maig del 1730 l'escollí per començar a impartir classes a la universitat, tot i que Linné només era estudiant de segon any. Les classes eren molt populars i Linné podia parlar per a una audiència de 300 persones. <ref name="Blunt32-34">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 32-34</ref> Al mes de juny, Linné es traslladà de la casa de Celsius a la de Rudbeck per fer de tutor i ensenyar als tres més joves dels seus vint-i-quatre fills. La seva amistat amb Celsius no es perdé i continuaren anant junts a expedicions botàniques. <ref name="Blunt34-37">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 34-37</ref> Durant aquell hivern, Linné començà a dubtar del sistema de classificació de Tournefort i decidí crear-ne un de propi. El seu pla consistia a dividir les plantes segons el nombre d'[[androceu|estams]] i [[carpel|pistils]]. Començà a escriure unes quantes anotacions que més tard es convertirien en llibres, com per exemple ''[[Genera Plantarum]]'' i ''Critica Botanica''. També publicà el llibre ''Adonis Uplandicus'' sobre les plantes cultivades al seu jardí. <ref name="Blunt2001-36-37">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 36-37 </ref>

L'anterior ajudant de Rudbecks, Nils Rosén, tornà a la Universitat el març del 1731 ja llicenciat en medicina. Rosén començà a impartir classes d'anatomia i intentà apropiar-se de les de botànica de Linné, cosa que Rudbeck evità. Rosén fou el tutor de Linné en medicina fins al desembre. Al desembre, Linné tingué una "disputa" amb la dona de Rudbeck i hagué de marxar de casa seva, si bé sembla que la relació amb Rudbeck quedà indemne. Aquell Nadal, Linné tornà a Stenbrohult per visitar els seus pares per primera vegada des de feia gairebé tres anys. Els sentiments de la seva mare per ell s'havien refredat des que havia decidit no convertir-se en sacerdot, però es mostrà complaguda quan veié que estava ensenyant a la universitat. <ref name="Blunt2001-36-37"/><ref name="Anderson40">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 40 </ref>

Durant la visita als seus pares, Linné els explicà el seu projecte de viatjar a [[Lapònia]]. Rudbeck ja ho havia fet una vegada, però els resultats en foren destruïts per un incendi l'any [[1702]]. L'esperança de Linné era trobar noves plantes, animals i possiblement valuosos minerals. També sentia curiositat pels costums dels [[samis]] nadius, pastors de [[ren]]s nòmades que deambulaven per la gran tundra escandinava. L'abril del [[1732]], la [[Reial Societat de Ciències d'Uppsala]] atorgà una subvenció a Linné per al seu viatge. <ref name="Anderson42-43">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 42-43</ref><ref name="Blunt2001-38">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 38 </ref>

Linné començà el seu viatge el 22 de maig. Anava a peu i a cavall, portant el seu diari, manuscrits botànics i [[ornitologia|ornitològics]] i fulls per a prémer plantes. Trigà onze dies a arribar al seu primer objectiu, [[Umeå]], baixant del cavall sempre que podia per examinar una flor o una roca. <ref name="Anderson43-44">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 43-44</ref> Estava especialment interessat en les [[molsa|molses]] i el [[liquen]], aquest últim una part principal de l'alimentació dels [[ren]]s, un animal comú a Lapònia. <ref name="Anderson46">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 46</ref> Després, arribà a [[Gävle]], on trobà grans quantitats de ''Campanula serpyllifolia'', una [[planta reptant]] perenne que es convertiria en la seva favorita i que, més tard, seria rebatejada com a ''[[Linnaea borealis]]''. <ref name="Blunt2001-42-43">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 42-43 </ref>

Després de Gävle, Linné continuà el viatge cap a [[Lycksele]], una ciutat més allunyada de la costa del que mai havia viatjat fins aleshores, examinant [[anàtids]] pel camí. Després de cinc dies arribà a la ciutat, on s'hostatjà amb el pastor i la seva muller. <ref name="Blunt2001-42-43"/> A començaments de juny tornà a Umeå després d'haver passat alguns dies a Lycksele, on aprengué més sobre els costums dels sami. <ref name="Blunt2001-45-47">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 45-47 </ref> Des d'Umeå viatjà cap al nord, a les [[muntanyes Escandinaves]], passant per la Vella Luleå, on rebé un barret de dona sami. <ref name="Anderson50-51">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 50-51</ref> Creuà la frontera noruega a [[Sørfold]], a uns 300 km de la Vella Luleå. <ref name="Blunt2001-55-56">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 55-56</ref> Posteriorment viatjà a [[Kalix]], on aprengué sobre els [[assaig metal·lúrgic|assajos metal·lúrgics]]. A mitjan setembre, emprengué el viatge de retorn a Uppsala, travessant Finlàndia i agafant el vaixell a [[Åbo]]. Hi arribà el 10 d'octubre, cloent un viatge de sis mesos de durada i uns 2.000 quilòmetres de recorregut; havent recollit i observat una gran quantitat de plantes, [[ocell]]s i roques. <ref name="Blunt2001-63-65">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 63-65</ref><ref name="Blunt39-42">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 39-42</ref><ref name="Broberg29">[[#Broberg|Broberg, Gunnar]], pàg. 29</ref> Tot i que Lapònia és una regió sense gaire [[biodiversitat]], Linné fou capaç de trobar i descriure un centenar de plantes fins aleshores desconegudes. Les seves troballes serien més tard la base del llibre ''Flora Lapponica''. <ref name="nationalgeographic2007"/><ref name="Stöver38-39">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 38-39 </ref>

El 1734, Linné viatjà a [[Dalarna]] amb un petit grup d'estudiants. El viatge, finançat pel governador de Dalarna, tenia com a objectiu catalogar [[recursos naturals]] coneguts i descobrir-ne de nous, però també adquirir informació sobre les activitats de mineria [[Noruega|noruegues]] a [[Røros]]. <ref name="Broberg29"/>

De retorn a Uppsala, la relació de Linné amb Nils Rosén empitjorà i acceptà àvidament una invitació de l'estudiant Claes Sohlberg per passar les vacances de [[Nadal]] a [[Falun]] amb la seva família. El pare de Sohlberg era inspector de mineria i permeté a Linné a visitar les mines properes a Falun. <ref name="Blunt2001-74">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 74</ref> També li suggerí que marxés amb el seu fill a [[Països Baixos|Holanda]] per continuar educant-lo amb un sou anual. En aquella època, Holanda era un dels llocs més venerats pels especialistes en ciències naturals i un lloc habitual per als suecs per fer el doctorat. Linné, interessat en tot això, acceptà. <ref name="Blunt2001-78-79">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 78-79 </ref>

L'abril del 1735, Linné i Sohlberg marxaren als [[Països Baixos]]. Linné es doctorà en medicina a la [[Universitat de Harderwijk]]. <ref name="Stöver71">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 71</ref> Pel camí s'aturaren a [[Àrea metropolitana d'Hamburg|Hamburg]], on es trobaren amb l'alcalde, que orgullosament els mostrà una meravella de la natura que posseïa: les restes embalsamades d'una [[hidra de Lerna]] de set caps. Linné veié immediatament que era falsa, i que es tractava en realitat d'una col·lecció de mandíbules i potes de mosteles enganxades a pell de serp. La procedència de l'hidra féu pensar a Linné que havia estat fabricada per monjos per tal de representar la [[Bèstia de la Revelació|bèstia de la revelació]]. Tot i que això provocà un gran disgust a l'alcalde, Linné féu públiques les seves observacions i els somnis de l'alcalde de vendre l'hidra per una suma enorme s'arruïnaren completament. Tement la seva venjança, Linné i Sohlberg marxaren ràpidament d'Hamburg. <ref name="Anderson60-61">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 60-61</ref><ref name="Blunt90">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 90 </ref>

Linné començà el seu grau immediatament després d'arribar a [[Harderwijk]]. Primer, lliurà una tesi sobre la causa de la [[malària]] que havia escrit a Suècia. A continuació, defensà la seva tesi en un debat públic. El pas següent fou un examen oral i el diagnòstic d'un pacient. En menys de dues setmanes, es graduà i es convertí en doctor a l'edat de 28 anys. <ref name="Anderson60-61"/><ref name="Blunt94">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 94</ref> A l'estiu, Linné trobà un amic d'Uppsala, [[Peter Artedi]]. Abans de marxar d'Uppsala, Artedi i Linné havien decidit que si un d'ells moria, el supervivent hauria d'acabar el treball de l'altre. Deu setmanes després, Artedi s'ofegà en un dels [[canals d'Amsterdam]] i el seu manuscrit inacabat sobre la classificació dels peixos quedà en mans de Linné a l'espera de ser acabat. <ref name="Anderson66">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 66</ref><ref name="Blunt98-100">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 98-100</ref>

Un dels primers científics coneguts per Linné als Països Baixos fou [[Jan Frederik Gronovius]], a qui mostrà un dels manuscrits que havia portat amb ell des de Suècia. El manuscrit descrivia un sistema nou de classificació de les plantes. En examinar-lo, Gronovius quedà molt impressionat i s'oferí a ajudar-lo a pagar-ne la impressió. Amb una contribució monetària addicional del doctor escocès Isaac Lawson, el manuscrit fou publicat amb el títol ''[[Systema Naturae]]''. <ref name="Blunt98-100"/><ref name="Anderson62-63">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 62-63 </ref>

Linné es familiaritzà amb un dels metges i botànics més respectats dels Països Baixos, [[Herman Boerhaave]], que l'intentà convèncer que fes una carrera al seu país. Boerhaave li oferí un viatge a [[Sud-àfrica]] i Amèrica, però Linné se n'excusà manifestant que no suportaria la calor. Boerhaave li suggerí visitar el botànic [[Johannes Burman]], consell que Linné seguí. Després de la visita, Burman quedà impressionat amb el coneixement del seu convidat i decidí que Linné es podia quedar amb ell durant l'hivern. Durant la seva estada, Linné ajudà Burman amb el seu ''Thesaurus Zeylanicus''. Burman també ajudà Linné amb els llibres en què estava treballant: ''Fundamenta Botanica'' i ''Bibliotheca Botanica''. <ref name="Blunt100-102">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 100-102 </ref>

L'agost del 1735, durant la seva estada amb Burman, Linné conegué [[George Clifford III]], director de la [[companyia Holandesa de les Índies Orientals]] i propietari d'un variat jardí botànic a la propietat d'[[Hartecamp]], a [[Heemstede]]. Clifford estava molt impressionat amb l'habilitat de Linné per a classificar les plantes i el convidà a convertir-se en el seu metge i conservador del jardí. Linné ja havia acceptat quedar-se amb Burman durant l'hivern i no pogué acceptar immediatament la invitació. Tanmateix, Clifford s'oferí a compensar Burman oferint-li una còpia de la ''Història natural de Jamaica'' de [[Hans Sloane|''sir'' Hans Sloane]], un llibre rar, si Linné acceptava quedar-se amb ell. Burman acceptà el tracte. <ref name="Anderson64">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg 64</ref><ref name="Stöver81-82">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 81-82</ref> El 24 de setembre del 1735, Linné esdevingué conservador botànic i metge personal a Hartecamp, amb llibertat per comprar qualsevol llibre o planta que necessités.

El juliol del [[1736]], Linné viatjà a [[Anglaterra]] amb les despeses pagades per Clifford. <ref name="Blunt106-107">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 106-107</ref> Anà a Londres per visitar sir [[Hans Sloane]], un col·leccionista d'història natural propietari d'una bona col·lecció, que pogué estudiar. <ref name="Stöver89-90"/> Una altra raó per al seu viatge a Anglaterra era visitar el [[Chelsea Physic Garden]] i el seu conservador Philip Miller. Presentà a Miller el seu nou sistema de subdividir plantes descrit en el ''Systema Naturae''. Miller quedà impressionat i des d'aleshores començà a organitzar el jardí segons el sistema de Linné. <ref name="Stöver89-90">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 89-90</ref> Linné també viatjà a la [[Universitat d'Oxford]] per parlar amb el botànic [[Johann Jacob Dillenius]]. Fracassà en el seu objectiu, car Dillenius no acceptà públicament el seu nou sistema de classificació. Aleshores tornà a Hartecamp, portant molts espècimens rars de plantes. <ref name="Stöver90-93">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 90-93</ref> L'any següent, publicà ''[[Genera Plantarum]]'', en què descrivia 935 [[gènere (biologia)|gèneres]] de plantes que, poc després, fou complementat per ''Corollarium Generum Plantarum'', amb seixanta gèneres més. <ref name="Stöver95">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 95</ref>

El seu treball a Hartecamp possibilità un altre llibre, ''[[Hortus Cliffortianus]]'', un catàleg dels articles botànics de l'herbari i el jardí botànic d'Hartecamp. L'escrigué en nou mesos i el completà al juliol del 1737; finalment, fou publicat l'any 1738. <ref name="Blunt100-102"/>

Linné romangué amb Clifford a Hartecamp fins al [[18 d'octubre]] del [[1737]], quan n'abandonà la casa per tornar a Suècia. Una malaltia i l'amabilitat dels amics holandesos li permeteren passar uns mesos més a Holanda. El maig del 1738 marxà a Suècia de nou. De camí a casa s'aturà un mes a [[París]], on visità importants botànics com [[Antoine de Jussieu]]. Després del seu retorn, Linné ja no abandonaria mai més Suècia. <ref name="Blunt123">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 123</ref><ref name="Koerner56">[[#Koerner| Koerner, Lisbet]], pàg. 56</ref>

El [[28 de juny]] del [[1738]], tornà a Suècia i se n'anà viure a [[Falun]], on fou contractat per Sara Elisabeth Moræa. Tres mesos més tard, es traslladà a [[Estocolm]] per trobar feina com a metge i poder mantenir una família. <ref name=nrm.se>{{ref-web|url=http://www.nrm.se/researchandcollections/botany/phanerogamicbotany/botanicalhistory/carlvonlinne.4.5fdc727f10d795b1c6e80007524.html |títol=Carl von Linné |llengua=anglès|consulta=25-06-2010|cognom=Petrusson |nom=Louise |editor=Museu d'Història Natural de Suècia}}</ref><ref name="Stöver141">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 141</ref> Una vegada més, Linné trobà un patró, el comte [[Carl Gustav Tessin]], que l'ajudà a trobar feina com a metge a l'[[almirallat]]. <ref name="Stöver146-147">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 146-147</ref><ref name="Koerner16">[[#Koerner| Koerner, Lisbet]], pàg. 16</ref> Durant aquesta estada a Estocolm, Linné contribuí a fundar la [[Reial Acadèmia Sueca de Ciències]] i es convertí en el primer ''[[Praeses]]'' de l'acadèmia per sorteig. <ref name="Koerner103-105">[[#Koerner| Koerner, Lisbet]], pàg. 103-105</ref>

Quan la seva economia ja era suficient per a mantenir una família, aconseguí el permís per casar-se amb Sara Elisabeth Moræa. El casament se celebrà el [[26 de juny]] del [[1739]]. Set mesos més tard, Sara donà a llum el seu primer fill, també anomenat [[Carl von Linné el jove|Carl]]. Dos anys més tard nasqué una filla, Elisabeth Christina, i l'any següent tingueren Sara Magdalena, que morí al cap de quinze dies. Sara i Linné tindrien quatre fills més: Lovisa, Sara Christina, Johannes i Sophia. Johannes morí abans d'arribar als tres anys. <ref name=nrm.se/><ref name="Stöver382">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 382 </ref>

Al maig del 1741, Linné fou nomenat professor de medicina a la Universitat d'Uppsala, encarregant-se inicialment d'afers relacionats amb la medicina. Aviat s'intercanvià la feina amb l'altre professor de medicina, Nils Rosén, i passà a ser el responsable del jardí botànic (que reconstruiria minuciosament i expandiria), la botànica i la [[història natural]]. L'octubre d'aquell mateix any, Sara i el seu fill gran, de nou anys, anaren a viure amb ell a [[Uppsala]]. <ref name="Gribbin49-50">[[#Gribbin|Mary, Gribbin]], pàg. 49-50</ref>

Deu dies després de ser nomenat professor, inicià una expedició amb sis estudiants de la universitat per buscar plantes medicinals a les províncies insulars d'[[Öland]] i [[Gotland]]. Primer viatjaren a Öland, on romangueren fins al 21 de juny, i després navegaren fins a [[Visby]], a Gotland. Es quedaren a Gotland aproximadament un mes i després retornaren a Uppsala. Durant l'expedició, trobaren unes 100 plantes encara no documentades. Les observacions de l'expedició foren posteriorment publicades en [[suec]] en ''Öländska och Gothländska Resa''. Com en el cas de ''Flora Lapponica'', el llibre contenia observacions tant zoològiques com botàniques, així com observacions de la cultura d'Öland i Gotland. <ref name="Koerner115">[[#Koerner| Koerner, Lisbet]], pàg. 115 </ref><ref name="Blunt137-142">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 137-142</ref> Durant l'estiu del [[1745]], Linné publicà dos llibres més: ''Flora Suecica'' i ''Faunes Suecica''. ''Flora Suecica'' era un llibre estrictament botànic mentre que ''Fauna Suecica'' era [[zoologia|zoològic]]. <ref name=nrm.se/><ref name="Stöver117-118">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 117-118</ref> El 1742, [[Anders Celsius]] havia creat l'escala de temperatura que porta el seu nom. Aquesta escala funcionava al revés d'avui en dia: el punt d'ebullició se situava a 0°C i el punt de congelació a 100°C. El 1745, Linné invertí l'escala i li donà el seu format actual. <ref name="Koerner204">[[#Koerner| Koerner, Lisbet]], pàg. 204 </ref>

Durant l'estiu del 1746, el govern tornà a encarregar una expedició a Linné, aquesta vegada a la província de [[Västergötland]]. El grup sortí d'Uppsala el 12 de juny i hi tornà l'11 d'agost. El principal company de l'expedició era Erik Gustaf Lidbeck, un estudiant que l'havia acompanyat en un viatge anterior. Linné descrigué els descobriments de l'expedició en el llibre ''Wästgöta-Resa'', publicat l'any següent. <ref name="Koerner115"/><ref name="Blunt159">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 159</ref> Poc després, el govern li proposà una altra expedició a la província meridional d'[[Escània]]. Aquest viatge fou ajornat a causa de la feina acumulada que tenia Linné. <ref name=nrm.se/>

Els reconeixements a la seva tasca no trigarien a arribar. El [[1747]] Linné rebé el títol d'[[arquiatre]], o metge principal del rei suec [[Adolf Frederic de Suècia|Adolf Frederic]], un càrrec molt destacat. <ref name="Blunt165">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 165</ref> El mateix any, fou elegit membre de l'[[Akademie der Wissenschaften|Acadèmia de Ciències de Berlín]]. <ref name="Stöver167">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 167 </ref>

A la primavera del 1749, Linné pogué viatjar finalment a Escània, un altre cop amb un encàrrec del govern. Amb ell viatjava un estudiant, Olof Söderberg. De camí a Escània, féu una visita als seus germans i germanes a Stenbrohult, que no havia vist des de la mort del seu pare l'any anterior. L'expedició era similar en molts punts als seus viatges anteriors, però aquesta vegada també se li ordenà que trobés el millor lloc de cultiu per al [[noguer]] i la [[moixera de Suècia]], arbres que es feien servir en la indústria militar per a fabricar rifles. El viatge tingué èxit i les observacions de Linné foren publicades l'any següent en ''Skånska Resa''. <ref name="Blunt198-205">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 198-205</ref><ref name="Koerner116">[[#Koerner| Koerner, Lisbet]], pàg. 116 </ref>

El 1750, Linné es convertí en rector de la [[Universitat d'Uppsala]] i s'inicià un període en què es valoraren especialment les ciències naturals. <ref name=nrm.se/> La contribució més important de Linné en el temps que treballà a Uppsala foren possiblement els seus ensenyaments. Molts dels seus estudiants viatjaren arreu del món per recollir mostres botàniques. Linné anomenava els millors d'aquests estudiants ''apòstols'' seus. <ref name="Gribbin56-57">[[#Gribbin|Mary, Gribbin]], pàg. 56-57</ref> Les seves conferències solien ser molt populars i sovint s'impartien al jardí botànic. Intentava ensenyar als estudiants a pensar per si mateixos i no confiar en ningú, ni tan sols en ell. Fins i tot, més populars que les conferències eren les excursions botàniques que es realitzaven cada dissabte durant l'estiu. En aquestes sortides, Linné i els seus estudiants exploraven la flora i la fauna dels voltants d'Uppsala. <ref name="Blunt206">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 173-174 </ref>

Linné publicà ''[[Philosophia Botanica]]'' el 1751. El llibre contenia un estudi complet del sistema de taxonomia que havia utilitzat en treballs anteriors. També contenia informació sobre com redactar un diari de viatges i com mantenir un jardí botànic. <ref name="Blunt221">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 221 </ref>

Dos anys després, el 1753, Linné publicà ''[[Species Plantarum]]'', un treball acceptat internacionalment com el començament de la [[nomenclatura botànica]] moderna, juntament amb la seva gran obra anterior, ''[[Systema Naturae]]''. El llibre, que descrivia més de 7.300 espècies, tenia 1.200 pàgines i fou publicat en dos volums. <ref name="Gribbin47">[[#Gribbin|Mary, Gribbin]], pàg. 47</ref><ref name="Stöver198-199">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 198-199</ref> El mateix any fou nomenat cavaller de l'[[Orde de l'Estrella Polar]] pel rei. Linné fou el primer civil de Suècia a esdevenir cavaller d'aquest orde. A partir d'aleshores, fou rar el dia en què no se'l veia duent la distinció. <ref name="Blunt166">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 166 </ref>

Linné sentia que Uppsala era massa sorollós i insalubre i, el 1758, comprà dues granges a Hammarby i Sävja. L'any següent comprà una granja veïna a Edeby. Passava els estius a Hammarby amb la seva família; primer en una casa petita d'un pis que amplià el 1762 construint un nou edifici principal, més gran. <ref name="Koerner116"/><ref name="Blunt219">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 219</ref> Linné creà un jardí a Hammarby, on es cultivaven plantes que no es podien cultivar al jardí botànic d'Uppsala. L'any 1766, començà a construir un museu en un turó darrere d'Hammarby, on traslladà la seva biblioteca i col·lecció de plantes. La raó del trasllat fou un incendi que destruí gairebé un terç d'Uppsala i hi havia amenaçat la residència de Linné. <ref name="Blunt220-224">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 220-224</ref>

Des de la publicació inicial de ''Systema Naturae'' l'any 1735, el llibre havia estat ampliat i reimprès unes quantes vegades; la desena edició n'aparegué el [[1758]]. Aquesta edició s'establí com el punt de partida de la [[Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica|nomenclatura zoològica]], l'equivalent de ''Species Plantarum''. <ref name="Gribbin47"/><ref name="Blunt6">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 6 </ref>

El 1757, el rei suec [[Adolf Frederic de Suècia|Adolf Frederic]] concedí a Linné el rang de [[noblesa|noble]], però no fou ennoblit fins a l'any 1761. Linnaeus prengué el nom ''von Linné'', convertint-se en ''Carl von Linné''. L'[[escut d'armes]] nobiliari de la família presenta, de manera prominent, una ''Linnaea'', una de plantes favorites de Linné, que [[Jan Frederik Gronovius|Gronovius]] denominà ''Linnaea borealis'' en honor seu. L'escut d'armes es divideix en terços vermell, negre i verd, en referència als tres regnes de la natura (animal, mineral i vegetal) de la classificació linnaeana; al centre hi ha un ou "que denota la natura, que és continuada i perpetuada ''in ovo''". <ref name="Blunt199">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 199</ref><ref name="Blunt229-230">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 229-230</ref><ref name="Gribbin62">[[#Gribbin|Mary, Gribbin]], pàg. 62 </ref>

Linné fou rellevat de les seves obligacions a la [[Reial Acadèmia Sueca de Ciències]] el 1763, però continuà el seu treball amb normalitat durant més de deu anys. <ref name=nrm.se/> El desembre de 1772, dimití com a rector de la [[Universitat d'Uppsala]], principalment perquè la seva salut començava a minvar. <ref name="Koerner56"/><ref name="Blunt245">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 245</ref> Passà uns darrers anys difícils com a conseqüència del seu estat de salut. El 1764, patí una malaltia anomenada ''febre d'Uppsala'', a la qual sobrevisqué gràcies a les cures de Rosén. Patí [[ciàtica]] el 1773 i l'any següent sofrí un [[atac de feridura]] que el deixà parcialment paralític. <ref name="Blunt232">[[#Blunt|Blunt, Wilfrid]], pàg. 232</ref> El 1776, patí un segon atac de feridura que li féu perdre l'ús del costat dret i li afectà la memòria. Si bé encara era capaç d'admirar les seves pròpies escriptures, no recordava ser-ne l'autor. <ref name="Stöver243-245">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 243-245</ref><ref name="Broberg42">[[#Broberg|Broberg, Gunnar]], pàg. 42 </ref>

El desembre del 1777, a Hammarby, sofrí un nou atac de feridura que l'afeblí dràsticament fins a provocar-li la mort el [[10 de gener]] del [[1778]]. <ref name="Blunt245"/><ref name="Gribbin63">[[#Gribbin|Mary, Gribbin]], pàg. 63</ref> Malgrat el seu desig de ser enterrat a Hammarby, el 22 de gener fou enterrat a la [[catedral d'Uppsala]]. <ref name="nationalgeographic4">{{ref-publicació|article=The Name Giver|publicació=National Geographic|data=Juny del 2007|nom=David|cognom=Quammen|pàgina=4|url=http://ngm.nationalgeographic.com/2007/06/linnaeus-name-giver/david-quammen-text/4|consulta=25-06-2010}}</ref><ref name="Anderson104-106">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 104-106 </ref>

La seva biblioteca i les col·leccions passaren a mans de la seva vídua, Sara, i els seus fills. Abans d'això, el botànic anglès ''sir'' [[Joseph Banks]] volgué comprar la col·lecció, però Carl, el primogènit, s'hi negà i la traslladà a Uppsala. Carl morí el 1783 i Sara, que sobrevisqué també al seu fill, intentà vendre-la a Banks, però el botànic ja hi havia perdut l'interès. Finalment, fou adquirida per un conegut seu, [[James Edward Smith]], un estudiant de medicina de 24 anys que adquirí la col·lecció completa: 14.000 plantes, 3.198 insectes, 1.564 petxines, aproximadament 3.000 cartes i 1.600 llibres. Cinc anys més tard, Smith fundà la [[Societat Linneana de Londres]]. <ref name="Anderson104-106"/><ref name="Blunt2001-238-240">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 238-240 </ref>

Fitxer:Mortimer - Captain James Cook, Sir Joseph Banks, Lord Sandwich, Dr Daniel Solander and Dr John Hawkesworth.jpg|thumb|220px|right|El Dr. [[Daniel Solander]], Sir [[Joseph Banks]], [[James Cook]], el Dr. [[John Hawkesworth]] i [[John Montagu]] durant el seu viatge a [[Austràlia]]. Obra de [[John Hamilton Mortimer]]. <ref>[http://nla.gov.au/nla.pic-an7351768 Col·lecció digital] de la Biblioteca Nacional d'Austràlia</ref>{{mida|1=''Mogueu el cursor per identificar-los.''}}

Durant el període en què Linné fou professor i rector de la Universitat d'Uppsala, ensenyà a molts estudiants lleials, disset dels quals anomenava ''apòstols''. Eren els estudiants més prometedors i més compromesos, i tots ells realitzaren expedicions botàniques a diversos llocs del món, sovint amb l'ajuda de Linné. Aquesta ajuda, a vegades, es concretava en la seva influència com a rector per a aconseguir un lloc en una expedició o una beca. <ref name="Blunt189-190">Wilfrid Blunt, pàg. 189-190</ref> Donava instruccions a la majoria d'apòstols sobre el que podien trobar durant els seus viatges. A l'estranger, els apòstols recollien i classificaven noves plantes, animals i minerals seguint el sistema de Linné. Al final dels viatges, la majoria compartien les mostres amb ell. <ref name="Broberg37-39">Gunnar Broberg, pàg. 37-39</ref> Gràcies a aquests estudiants, el sistema linneà de taxonomia s'anà estenent sense que Linné hagués de sortir de Suècia. <ref name="Anderson92-93"> Margaret J. Anderson, pàg. 92-93</ref> El botànic britànic [[William T. Stearn]] reconegué que, sense el nou sistema de Linné, als apòstols no els hauria estat possible recollir i, encara més important, organitzar tants espècimens nous. <ref name="Blunt184-185">Wilfrid Blunt, pàg. 184-185 </ref>

[[Christopher Tärnström]], el primer apòstol, era un pastor de 43 anys amb esposa i fills que realitzà el seu viatge l'any 1746. Embarcà en un vaixell de la [[companyia Sueca de les Índies Orientals]] en direcció a la Xina. Tärnström mai no arribà a la seva destinació, car morí d'una febre tropical a l'[[illa de Côn Son]] el mateix any. La vídua de Tärnström culpà Linné d'haver deixat orfes els seus fills. La tràgica experiència de Tärnström féu que, a partir d'aleshores, Linné preferís enviar estudiants més joves i solters. <ref name="Blunt185-186">Wilfrid Blunt, pàg. 185-186</ref> Sis altres apòstols acabarien morint en expedicions, entre els quals cal destacar [[Pehr Forsskål]] i [[Pehr Löfling]]. <ref name="Blunt184-185"/>

Dos anys després de l'expedició de Tärnström, el finès [[Pehr Kalm]] es convertí en el segon apòstol, viatjant a Nord-amèrica. Allà passaria dos anys i mig estudiant la flora i la fauna de [[Pennsilvània]], [[Nova York]], [[Nova Jersey]] i [[Canadà]]. Linné estigué molt content quan Kalm tornà amb moltes flors i llavors. Com a mínim 90 de les 700 espècies nord-americanes descrites dins l'obra ''Species Plantarum'' havien estat portades per Kalm. <ref name="Anderson93-94">Margaret J. Anderson, pàg. 93-94 </ref>

[[Daniel Solander]] visqué a casa de Linné durant la seva estada a Uppsala com a estudiant. Linné li tenia afecte i li prometé la seva filla gran en matrimoni. Seguint la recomanació de Linné, Solander viatjà el 1760 a Anglaterra, on conegué el botànic anglès [[Joseph Banks]]. Junts s'uniren a l'expedició de [[James Cook]] a [[Oceania]] a bord de l<nowiki>'</nowiki>''[[HMB Endeavour|Endeavour]]''; partiren el 1768 i tornaren el 1771. <ref name="Anderson96">Margaret J. Anderson, pàg. 96</ref><ref name="Blunt191-192">Wilfrid Blunt, pàg. 191-192</ref> Solander no fou l'únic apòstol que viatjà amb James Cook; [[Anders Sparrman]] també anà amb ell a bord del ''[[HMS Resolution (1771)|Resolution]]'' a [[Oceania]] i [[Sud-amèrica]] durant el període 1772-1775. Sparrman faria posteriorment moltes altres expedicions, una d'aquestes a [[Sud-àfrica]]. <ref name="Blunt192-193">Wilfrid Blunt, pàg. 192-193 </ref>

L'apòstol més famós i reeixit fou possiblement [[Carl Peter Thunberg]], que el 1770 embarcà en una expedició que duraria nou anys. Es quedà tres anys a [[Sud-àfrica]] i després viatjà al [[Japó]]. Tots els estrangers al Japó estaven obligats a romandre a l'illa de [[Dejima]], a prop de [[Nagasaki]], i Thunberg ho trobà difícil per a estudiar la flora. Tanmateix, aconseguí convèncer alguns traductors perquè li portessin diferents plantes, i també estudià espècimens trobats als jardins de Dejima. Malauradament per a Linné, no tornà a [[Suècia]] fins al 1779, un any després de la seva mort. <ref name="Blunt193-194">Wilfrid Blunt, pàg. 193-194 </ref>

La primera edició de ''[[Systema Naturae]]'' fou impresa als Països Baixos el 1735. Es tractava d'un treball de dotze pàgines. <ref>[http://www.biodiversitylibrary.org/item/15373 Linnæus, C. 1735.] ''Systema naturæ, sive regna tria naturæ systematice proposita per classes, ordines, genera, & species''. - pàg. [1-12]. Leiden. (Haak)</ref> En assolir la seva 10a edició (1758), contenia 4.400 espècies d'animals i 7.700 espècies de plantes classificades. En aquesta, els noms difícils de manejar i molt utilitzats, com ara ''Physalis annua ramosissima, ramis angulosis glabris, foliis dentato-serratis'', foren complementats amb el concís i ara familiar "binomi", compost pel nom genèric seguit per un epítet específic -en aquest exemple, ''[[Physalis angulata]]''. Aquests binomis podien servir com a etiqueta per a referir-se a l'espècie. El sistema possibilitava una taxonomia disposada de manera senzilla i ordenada. Encara que el sistema, actualment conegut com a ''[[nomenclatura binomial]]'', havia estat desenvolupat pels germans Bauhin ([[Gaspard Bauhin]] i [[Johann Bauhin]]) gairebé 200 anys abans, Linné fou el primer a usar-lo consistentment al llarg de la seva obra, també en gèneres monoespecífics, i es pot dir que el popularitzà al si de la comunitat científica.

Linné anomenà tàxons basant-se en el sentit comú; per exemple, els éssers humans són ''Homo sapiens''. També féu una breu descripció duna ''segona'' espècie humana, ''Homo troglodita''. Aquest nom es basava en una imatge i una descripció fetes per Bontius el 1658;<ref> pàg.84 a [http://www.biodiversitylibrary.org/item/39776 Bontius, I. 1658.] ''Historiæ naturalis & medicæ Indiæ Orientalis libri sex.'' - Pàg. 1-226, a: Pis, G., ''De Indiæ Utriusque re naturali et medica libri quatuordecim. Quorum contenta pagina sequens exhibet''. - Pàg. [1-22], 1-327 [= 329], [1-5], 1-39, 1-226. Amsterdam. (Elsevier). </ref> la imatge es referia a una dona d'Indonèsia o Malàisia i la descripció a un [[orangutan]]. <ref> Pàg. 64 a [http://resolver.sub.uni-goettingen.de/purl?PPN146155742 Blumenbach, JF 1779.] ''Handbuch der Naturgeschichte. Mit Kupfern.'' [Erster] Theil. - Pàg. [1-13], 1-448, Tab. [I-II = 1-2]. Göttingen. (Dieterich J. C. </ref> El grup dels [[mamífers]] deu el nom a les seves glàndules mamàries, car una de les característiques definitòries dels mamífers és que alleten les cries.

El 1754 Linné dividí el regne vegetal en 25 classes. Una d'aquestes, les ''[[Cryptogama]]'', incloïa totes les plantes amb parts reproductives ocultes (algues, fongs, molses i líquens i falgueres). <ref name="Hoek, Mann i Jahns 95">Hoek, C.van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 2005. ''[http://books.google.co.uk/books?id=xuUoiFesSHMC&printsec=frontcover Algae An Introduction to Phycology]''. [[Cambridge University Press]], Cambridge. ISBN 0-521-30419-9 (en anglès)</ref>

Segons el biòleg alemany [[Ernst Haeckel]], les preguntes sobre l'origen de l'ésser humà sorgiren amb Linné. Contribuí al desenvolupament de la futura investigació sobre la història natural de l'ésser humà descrivint els humans tal com descrivia qualsevol altre vegetal o animal. <ref name="Frängsmyr156-157">[[#Frängsmyr|Frängsmyr ''et al''.]], pàg. 156-157</ref> Linné fou el primer a situar els humans en un sistema de [[classificació biològica]]. En la primera edició del ''[[Systema Naturae]]'', ubicà els humans entre els primats com a ''[[Homo sapiens]]''. Durant la seva estada a Hartecamp, tingué l'oportunitat d'examinar uns quants micos i identificar unes quantes semblances entre aquests i l'ésser humà. <ref name="Gribbin56-57"/> Assenyalà que les dues espècies tenen la mateixa anatomia bàsica i no hi trobà cap altra diferència tret de la parla. <ref name="Frängsmyr170">[[#Frängsmyr|Frängsmyr ''et al''.]], pàg. 170</ref> Per tant, classificà l'ésser humà i els micos sota la mateixa categoria, ''Antromorpha'', que significa 'forma humana'. <ref name="Frängsmyr167">[[#Frängsmyr|Frängsmyr ''et al''.]], pàg. 167</ref> Aquesta classificació fou criticada per altres botànics com Johan G. Wallerius i [[Jacob Theodor Klein]], que sostenien que no es podia classificar els humans sota la categoria de "forma humana". També els preocupava posar-los al mateix nivell que als micos, car deien que rebaixava l'ésser humà des d'una posició espiritualment superior. Aquesta classificació també suposava un problema per als religiosos. La [[Bíblia]] diu que l'ésser humà fou creat a imatge de Déu i, si es relacionaven els micos amb els humans, s'havia d'interpretar que els micos també eren la imatge de Déu. Això era quelcom que pocs podien acceptar. <ref name="Frängsmyr171-172">[[#Frängsmyr|Frängsmyr ''et al''.]], pàg. 171-172</ref>

Després d'aquesta crítica, Linné entengué que havia d'explicar-se més clarament. En la desena edició de ''Systema Naturae'' introduí nous termes, incloent-hi ''Mammalia'' i ''Primates'', aquest últim en substitució d'''Antromorpha''. <ref name="Frängsmyr175">[[#Frängsmyr|Frängsmyr ''et al''.]], pàg. 175</ref> La nova classificació rebé menys crítiques, però molts historiadors naturalistes encara sentien que l'ésser humà havia estat degradat, car en la seva posició anterior ocupava un lloc des d'on governava la natura, en lloc de formar-ne part. Però Linné creia que l'ésser humà, biològicament, pertanyia al regne animal i, per tant, calia classificar-l'hi. <ref name="Frängsmyr191-192">[[#Frängsmyr|Frängsmyr ''et al''.]], pàg. 191-192</ref> Al seu llibre ''Dieta Naturalis'' deia:<ref name="Frängsmyr166">[[#Frängsmyr|Frängsmyr ''et al''.]], pàg. 166</ref>

Linné també afegí totes les espècies humanes en ''Systema Naturae'', com ''[[Homo troglodita]]'' o humà de les cavernes. La majoria d'aquestes espècies humanes noves es basaven en mites o relats de gent que afirmava haver vist quelcom de similar a un humà. La majoria d'aquests contes eren acceptats científicament i les primeres edicions de ''Systema Naturae'' incloïen molts animals mítics, com ara l'[[Hidra de Lerna|hidra]], el [[fènix (ocell)|fènix]], el [[sàtir]] i l'[[unicorn]]. Linné els situava dins la categoria ''Paradoxa''. Segons l'historiador suec Gunnar Broberg, ho féu per oferir una explicació natural i desmitificar el món de la superstició. <ref name="Frängsmyr176-177">[[#Frängsmyr|Frängsmyr ''et al''.]], pàg. 176-177</ref> Un exemple n'és que Linné no es conformava només a classificar les criatures vivents, sinó que també intentava esbrinar, per exemple, si existia realment ''Homo troglodita'', per la qual cosa demanà a la companyia Sueca de Comerç de l'Índia Oriental que li'n busqués un exemplar. Tanmateix, no trobaren proves de la seva existència. <ref name="Frängsmyr186">[[#Frängsmyr|Frängsmyr ''et al''.]], pàg. 186</ref> Broberg creu que les noves espècies humanes descrites per Linné eren, de fet, micos o habitants nadius que es vestien amb pells per espantar els colonitzadors, i que els relats havien estat exagerats abans de ser contats a Linné. <ref name="Frängsmyr187">[[#Frängsmyr|Frängsmyr ''et al''.]], pàg. 187</ref>

Els aniversaris del naixement de Linné, particularment els centenaris, han estat commemorats amb grans celebracions. <ref name="Östholm">"Making Memorials: Early Celebrations of Linnaeus" de Hanna Östholm, del número especial 8 de ''The Linnean'' (Newsletter and Proceedings of the Linnean Society of London</ref> El 1870, s'organitzaren esdeveniments a Suècia que incloïen les filles de Linné i apòstols com ara Afzelius, que en aquell temps era el màxim responsable de l'[[Institut Linneà]]. Un segle més tard, les celebracions del bicentenari s'estengueren pel món i foren encara més grans a Suècia. La Universitat d'Uppsala concedí doctorats ''honoris causa'' a [[Ernst Haeckel]], [[Francis Darwin]] i [[Selma Lagerlöf]], entre d'altres. Els memorials foren tan nombrosos que els periodistes se'n cansaren i publicaren [[caricatura|caricatures]] del preuat Linné. <ref>{{ref-web|url=http://www.linnaeus.uu.se/online/history/karikatyr.html |títol=Linné on line - Caricatures of Linnaeus |editor=Linnaeus.uu.se |data= |consulta=29-04-2010}}</ref> El 1917, el 210è aniversari del naixement de Linné, es formà la [[Societat Linneana Sueca]], que procedí a restaurar el [[jardí Linneà]], que havia quedat abandonat. El 2007, se celebrà el tricentenari del seu naixement. Aquell any, es produí un documental titulat ''[[Expedition Linnaeus]]'', amb l'objectiu de conscienciar el públic de la importància de respectar la natura.

El 1986, s'introduí un nou bitllet de 100 corones sueques en honor de Carl von Linné. Al dors, apareix el botànic i de fons un esborrany del seu jardí a Uppsala, dibuixos de plantes pol·linitzades del seu llibre ''Præludia Sponsaliarum Plantarum'' (1729), i la seva divisa en microtext, que diu ''OMNIA MIRARI ETIAM TRITISSIMA'' ('Descobreix meravelles arreu, fins i tot als llocs més comuns'). Al revers del bitllet, apareix una abella pol·linitzant una flor. Aquesta imatge ha estat creada utilitzant una fotografia de [[Lennart Nilsson]] amb un fons que mostra imatges estilitzades de la fertilització de les flors i la reconstrucció de com es veuria una flor amb els ulls compostos d'un insecte. <ref>{{ref-web|url=http://www.riksbank.com/templates/Page.aspx?id=10571 |títol=Sveriges Riksbank/Riksbanken - bitllet de 100 corones |editor=Riksbank.com |data=01-01-2006 |consulta=25-06-2010}} </ref>

La [[Universitat de Växjö]] i el [[Col·legi de Kalmar]] es fusionaren l'1 de gener del 2010 per formar la nova [[Universitat Linné]]. Aquesta universitat té dos campus, l'un a [[Växjö]] i un altre a [[Kalmar]]. La fusió en fou aprovada pel [[Parlament de Suècia]]. <ref>[http://lnu.se/about-lnu/about-linnaeus-university?l=en Informació sobre la Universitat Linné]. (Consulta: 25-06-2010)</ref>