Geraldine Farrar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - les que destaca + les quals destaca
Línia 10:
Els grans recursos escènics del seu temperament estigueren en estreta connexió amb les seves eleccions de repertori: ''[[Tosca]], [[Carmen]], [[Manon]]'' de [[Jules Massenet|Massenet]], ''[[Madama Butterfly]], [[Suor Angelica]]', fins a arribar a la ''[[Zazà]]'' de [[Ruggero Leoncavallo|Leoncavallo]], òpera en la que el [[22 d'abril]] de 1922, s'acomiadà dels escenaris en el Metropolitan.
 
Geraldine Farrar amb la seva gran personalitat, desencadenà un fanatisme que anticipà el que posteriorment les grans masses reservarien als divos del cinema. Les seves seguidores (les ''Gerry-flappers'') adoptaren les seves ''posses'', el seu maquillatge, la seva manera de vestir. Tingué un ample repertori i fou de les primeres cantants que enregistraren discs. El 1915 fou la protagonista d'una versió cinematogràfica de ''[[Carmen]]'' a la que li seguiren unes quinze pel·lícules més, entre les quequals destaca ''Jean the Woman'' de [[Cecil B. DeMille]], de 1916. El 1916 i 1938 publicà dos llibres de fons autobiogràfic.
 
Va morir l'any 1967, d'un [[infart de miocardi]] als 85 anys. Està soterrada al [[cementeri Kensico]] de [[Valhalla (Nova York)|Valhalla]], en l'[[Estat de Nova York]].