Lar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments
Cap resum de modificació
Línia 3:
Els '''lars''' (en llatí ''Lares'') eren unes divinitats de la [[mitologia romana]] que formaven part dels cultes familiars.
==Orígens==
L'origen es remunta als cultes dels [[etrusc]]s vers els déus familiars.<ref>Ryberg, pàg. 10 - 13: L'autor informa que en una pintura mural, a la tomba dels lleopards, a la ciutat etrusca de [[Tarquínia]], es veu una representació oferint figuretes que podrien ser Lares o Manes (avantpassats deïficats) en una processó fúnebre. També es va trobar un gerro amb pintura negra on hi ha dibuixat un altar com els que els romans feien en honor als lars, amb una corona de flors, un porc portat a ser sacrificat i unes serps com a símbol de la força regenerativa.</ref> Segons [[Ovidi]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi|títol= Fasti 2, V|pàgines=599.}}</ref> són descendents de la [[nimfa]] [[Lara (mitologia)|Lara]] i de [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi|títol= Fasti 2, V|pàgines=599.}}</ref> i tenien gairebé les mateixes atribucions d'aquest déu com la tutela de la llar i de la família, i la protecció a les cruïlles de camins. Un altre origen és la paraula etrusca ''Lar''(senyor o heroi).<ref>{{ref-llibre|cognom=Thomas Keightley|títol="The Mythology of Ancient Greece and Italy"|pàgines=543|lloc=Londres|editorial=ed. Whittaker & Co.|any=1838}}</ref>
==Funcions==
La religió de l'[[antiga Roma]] presentava dos vessants: els cultes públics o estatals i els cultes privats o domèstics (''lares domestici'' i ''lares publici''). Dins els cultes domèstics se situa l'adoració dels anomenats ''dii familiaris'' o déus de la família. Entre aquests es troben els ''lares loci'', la funció primordial dels quals era vetllar pel territori en el qual es trobava la casa familiar. Tant és així, que abans que la propietat privada fos regulada pel dret, eren els lars els encarregats d'evitar que els estranys s'endinsessin en terres alienes mitjançant l'amenaça d'alguna [[malaltia]] que podia arribar a ser mortal. Amb el temps els ''manes'' d'una casa van quedar més connectats amb el lloc d'enterrament i els ''lares domestici'' amb la terra i la casa. Només els esperits dels bons homes eren honorats com a ''lares'',<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Agustí d'Hipona]]|títol=La ciutat de déu, IX|pàgines=11}}</ref> i les dones no podien esdevenir ''lares'', però sί els infants de més de 40 dies. Els ''lares domestici'' es corresponen, en certa manera, als grecs {{polytonic|ἥρως ἐπώνυμος o ὁ κατ' οἰκίαν ἥρως}} (esperits dels herois).<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Plutarc]]|títol=Romani Quaestiones|pàgines=10}}</ref> Els ''lares familiari'' eren inseparables d'una família i quan canviava d'adreça se n'anaven amb ells.