Xuetes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - intenció contraria a + intenció contrària a |
|||
Línia 191:
Però encara l'any [[1966]], la publicació de l'assaig històric ''Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca. Quatre mots de la veritat'', de [[Miquel Forteza i Pinya]], germà del batle Guillem, en el qual es difongueren les troballes de [[Baruch Braunstein]] a l'[[Archivo Histórico Nacional]] de Madrid, publicades als USA l'any 1936,{{Nota ref|De fet el mateix Forteza, juntament amb [[Gabriel Cortès Cortès]], ja ho havien fet amb el llibre ''Reconciliados y Relajados'' editat anònimament a Barcelona el 1946, en una edició de bibliòfil de només 200 exemplars.|grup=Nota|nom=Reconciliad}} que demostraven que a Mallorca les condemnes per judaïtzant havien afectat més de 200 cognoms mallorquins, va provocar la darrera gran polèmica popular sobre la qüestió xueta.<ref>Riera, ''els xuetes,…'', pàg. 145-200.</ref> En aquest moment es pot situar simbòlicament l'arraconament en l'àmbit privat de les actituds discriminatòries, desapareixent, pràcticament, les seves expressions públiques. Per contra, la publicació de Forteza encetà una reeixida línia editorial a la mateixa illa, continuada actualment, que ha generat dotzenes de llibres que tracten el tema des de distintes perspectives, cosa que fa de la qüestió xueta un dels temes més estudiats per la historiografia mallorquina.{{Sfn|Font Poquet|any=2007|pp=163-168}}
La llibertat de culte privat establerta per les lleis del final del [[franquisme]] va possibilitar un cert contacte amb el judaisme i van propiciar, en els anys 60, certs moviments d'aproximació que no s'han concretat més enllà del cas de Nicolau Aguiló que el [[1977]] emigrà a Israel i retornà al judaisme amb el nom [[Nissan ben Avraham]], obtenint posteriorment el títol de Rabí.{{Sfn|Font Poquet|any=2007|p=163}} En tot cas, el judaisme i els xuetes han tengut una relació de certa ambivalència pel fet de tractar-se de jueus de tradició cristiana, fet no contemplat per les autoritats polítiques i religioses d'Israel, que semblen donar importància al fet de ser de ''tradició cristiana'', mentre que pels xuetes interessats en alguna forma d'aproximació, la seva existència diferenciada només s'explica pel fet de ser ''jueus''.<ref group="Nota">Per exemple veure el final d'aquest article: [http://www.tarbutsefarad.com/
Un fet important, amb l'adveniment de la democràcia, fou l'elecció el [[1979]] de [[Ramon Aguiló Munar]], batle socialista de Palma fins al [[1991]], la seva elecció per votació popular es pot considerar la principal evidència del declivi de la discriminació, ratificada per algun altre cas com és el de [[Francesc Aguiló i Pons]], batle nacionalista d'esquerres de [[Campanet]] des de 1987 a 2007.
| |||