Diferència entre revisions de la pàgina «Francesc Macià i Llussà»

m (Revertides les edicions de 213.98.87.216. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
 
Els seus estudis d'enginyer li permeteren compatibilitzar l'activitat militar amb alguns treballs d'enginyeria civil. L'any 1894, l'ajuntament de la seva ciutat natal, Vilanova i la Geltrú, li va encarregar un projecte de [[clavegueram]] integral de la ciutat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ferrer i Pumareta|nom=Jordi|títol=El desideràtum del sanejament el projecte de Francesc Macià i la lluita de Joan Ventosa per higienitzar Vilanova i la Geltrú (1894-1917)|publicació=Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer|data=Octubre-2013|url=http://www.raco.cat/index.php/ButlletiBalaguer/article/view/274116/362210|consulta=6 octubre 2015}}, pàg.69</ref> La seva visió innovadora sobre les tècniques d'enginyeria aplicades a la construcció, el va animar a adquirir el 1893 els drets d'explotació de la patent del [[formigó armat]] del francès [[Joseph Monier]], i va fer la primera construcció que es coneix a tot l'estat espanyol amb aquest nou material, un dipòsit d'abastiment d'aigua de 1000 m³ al municipi de [[Puigverd de Lleida]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Camps Goset|nom=Sergi|títol=Los pioneros del hormigón estructural: de Europa a Cataluña|editorial=Universitat Politècnica de Catalunya|any=2009|url=http://hdl.handle.net/2099.1/8487|consulta=15 octubre 2015|llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Puigverd de Lleida demana protegir un dipòsit dissenyat per Francesc Macià|publicació=El Segre|data=24-01-2015|url=http://www.lleida.com/noticia/puigverd-de-lleida-demana-protegir-un-diposit-dissenyat-francesc-macia|consulta=15 octubre 2015}}</ref>
 
[[Fitxer:Francesc Macia.JPG|thumb|right|Francesc Macià fotografiat l'any 1931 per [[Mundo Gráfico]].]]
 
El 25 de novembre de 1905 militars espanyols, en represàlia a una vinyeta gràfica de la revista d'humor setmanal ''[[¡Cu-Cut!]]'', ataquen i destrueixen la redacció de la revista, que era també la del diari ''[[La Veu de Catalunya]]'', en una acció coneguda com a [[fets del ¡Cu-Cut!]]. El Govern respongué creant una ''Llei de jurisdiccions de repressió dels delictes contra la pàtria i contra l'exèrcit'', fet que provocà que diversos grups polítics s'unissin per formar [[Solidaritat Catalana]]. Macià es va posicionar públicament contra l'acció dels militars. Arran d'això els seus responsables el van traslladar a Cantàbria.<ref name="Sapiens121macià"/>
 
=== Presa de consciència catalanista ===
Es presenta com a diputat de [[Solidaritat Catalana]] a les eleccions del [[21 d'abril]] de [[1907]] per [[Barcelona]] i [[les Borges Blanques]], d'on era originària la seva família. La rotunda victòria d'aquesta formació (41 dels 44 diputats de Catalunya)<ref>{{Ref-publicació|cognom=Izquierdo Ballester|nom=Santiago|article=Significació Política de Solidaritat Catalana|publicació=Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics|url=http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000110/00000008.pdf|format=PDF|consulta=24 de maig de 2017|exemplar=XIX|any=2008|data=|pàgines=62|doi=10.2436/20.1001.01.27}}</ref> l'agafa a la població càntabra de [[Santoña]], on l'exercit l'havia apartat. És en aquest moment que abandona l'Exèrcit.<ref name="Sapiens121macià"/> Tornarà a ser reelegit diputat el 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Des del Congrés a les Corts espanyoles, va defensar inicialment la regeneració d'Espanya, encara que les polítiques empreses pels governs de la [[Restauració borbònica]] va portar-lo a ser partidari del [[Republicanisme espanyol|republicanisme]].<ref name=ara13 />
 
El 1919 va fundar la [[Federació Democràtica Nacionalista]], que proposava una solució federal o confederal per a Espanya.<ref name=ara13 /> En la seva extensa trajectòria política va protagonitzar l'organització, l'any 1922, d'un moviment destinat a agrupar el catalanisme radical, l'[[Estat Català]].<ref name=ara13 />
 
=== Accions contra el Regne d'Espanya ===
Usuari anònim