Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions

Granados sentia una vertadera passió pel temps de [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco de Goya]] i l'ambient classicista que el pintor va saber retratar. Considerava Goya com "el geni representatiu d'Espanya".{{CC|data=abril de 2018}} Posseïa diverses obres del pintor i, atès que Granados tenia bona traça per al dibuix i la pintura, va arribar a retratar-se ell mateix disfressat de "goyesc" i va produir diverses làmines amb motius inspirats en l'obra de Goya.{{CC|data=abril de 2018}} D'aquesta devoció naixen els dos quaderns de ''[[Goyescas per a piano (Granados)|Goyescas]]'', per a piano, amb el subtítol ''Los majos enamorados''. Aquestes impressions musicals en 7 escenes són el veritable èxit de Granados, il·lustren el desenvolupament d'una passió amorosa entre dos "majos", des de la seua primera trobada fins a la tràgica mort del "majo" i la posterior aparició del seu espectre. ''Goyescas'' ha estat considerada des de diversos punts de vista; de vegades com una mena d'improvisacions, d'altres com una narració contínua amb l'ús del [[leitmotiv]] d'inspiració [[wagneriana]], altres vegades s'ha criticat l'excessiva tendència a la repetició de passatges o frases, desembocant en una certa monotonia, que només pot salvar l'encertat tractament dels temes, del color, del ritme i de l'harmonia. Per bé que ''Goyescas'' es va estrenar l'11 de març de [[1911]] al [[Palau de la Música Catalana]],<ref>{{ref-web|cognom=Barcelona Cultura|url=http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/es/node/2114|consulta=28 juny 2015|títol=Les ‘Goyescas' de Granados tornen a sonar al Palau de la Música|data=22.02.2011}}</ref> Granados n'havia fet una primera composició a les darreries del segle XIX, que no va resultar satisfactòria i la va deixar de banda fins elal 1909, quan la va recompondre en forma de suite per a piano. El primer llibre d'aquesta obra fou presentat en una audició privada a Barcelona l'estiu de 1910, i és molt possible que Granados fes retocs a la composició entre aquesta primera audició i l'estrena pública.{{sfn|Hess|1991|p=26}}