Infart miocardíac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -arterioscleròtic +arterioescleròtic |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula malaltia
|nom= Infart miocardíac |imatge= AMI scheme.png |peu= Diagrama d'un '''infart miocardíac''' (2), després de l'oclusió (1) d'una branca de l'[[artèria coronària esquerra]] (LCA). |CIM9= {{CIM9|410}} | }}
L''''infart miocardíac''' o '''infart de miocardi''', conegut en l'ús col·loquial com a '''atac de cor''', '''atac cardíac''' o '''infart''', fa referència a una irrigació [[sanguínia]] insuficient, per [[necrosi]] del [[miocardi]], produït per una obstrucció en una de les [[artèria coronària|artèries coronàries]], generalment a conseqüència de la [[trombosi]] d'una d'elles, esclerosada.<ref>[http://www.grec.cat/cgibin/medicx.pgm Enciclopèdia Catalana: "Infart", a ''Diccionari enciclopèdic de medicina'']</ref>
Linha 44 ⟶ 41:
* [[Hipercolesterolèmia]], més específicament hiperlipoproteinèmia, en particular nivells elevats de la lipoproteïna de baixa densitat (LDL) i baixos de la lipoproteïna d'alta densitat (HDL).
* [[Diabetis mellitus]], amb resistència a la insulina o sense.
* [[Obesitat]],<ref name="Yusuf-2005">{{ref-publicació| cognom=Yusuf, S.; Hawken, S.; Ounpuu, S.; Bautista, L.; Franzosi, M.G.; Commerford, P.; Lang, C.C.; Rumboldt, Z.; Onen, C.L.; Lisheng, L.; Tanomsup, S.; Wangai, P.Jr.; Razak, F.; Sharma, A.M.; Anand, S.S.; INTERHEART Study Investigators|article=Obesity and the risk of myocardial infarction in 27,000 participants from 52 countries: a case-control study.|publicació=Lancet|data=2005|volum=366|exemplar=9497|pàgines=1640-9|id=PMID 16271645|doi = 10.1016/S0140-6736(05)67663-5}}</ref> definida com un índex de massa corporal major de 30
* Estrès.
* Hiperhomocisteinèmia, una elevació sanguínia d'homocisteïna, un aminoàcid tòxic que s'eleva amb baixos nivells o insuficients en la ingesta de vitamina B2, B6, B12 i àcid fòlic.
Linha 60 ⟶ 57:
== Patologia ==
[[Fitxer:Heart ant wall infarction.jpg|thumb|Representació d'un infart a la paret anterior del cor]]
[[Fitxer:Infart72h.jpg|thumb|Imatge [[Microscopi òptic|microscòpica]] d'un infart agut de miocardi, d'unes 72 h d'evolució. Peça [[Autòpsia|autòpsica]]. 400[[Signe de multiplicar|X]]. [[Tinció
L'aparició d'un infart agut de miocardi es fonamenta en dos subtipus de la [[síndrome coronària aguda]], a saber, l'infart de miocardi sense elevació del segment ST i l'infart de miocardi amb elevació del segment ST, els quals són, sovint però no sempre, una manifestació d'una coronariopatia, és a dir, una malaltia de les [[artèria coronària|artèries coronàries]]. L'esdeveniment inicial més comú és el despreniment d'una placa [[aterosclerosi|ateroscleròtica]] d'una de les artèries coronàries l'[[epicardi]], és a dir, de la coberta del cor, que comporta la iniciació de la cascada de la [[coagulació]], resultant de vegades en l'oclusió total de l'artèria.
Linha 121 ⟶ 118:
=== Examen físic ===
[[Fitxer:ECG 001.jpg| thumb | 200px | [[Electrocardiograma]] de 12 derivacions mostrant elevació inferior del segment ST en les derivacions II, III, i aVF juntament amb depressió recíproca del segment ST en les derivacions I i aVL.]]
L'aparença general dels pacients amb infart de miocardi varia d'acord als símptomes. Es pot veure pacients còmodes o pacients agitats amb una [[Taquipnea|freqüència respiratòria augmentada]]. És freqüent veure una [[pal·lidesa de la pell]], el que suggereix [[vasoconstricció]]. Alguns pacients poden tenir una febre lleu (38-39
Si apareix una insuficiència cardíaca, es pot trobar a l'exploració física un [[reflux hepatojugular]] per una [[pressió venosa jugular]] elevada, o [[edema|edemes]] perifèrics (amb la inflor de les cames). Diverses anormalitats poden ser sentides durant l'[[auscultació]], com ara un tercer i un quart [[soroll cardíac]], frec [[pericardi|pericàrdic]], desdoblament paradoxal del segon soroll i [[crepitació pulmonar|crepitacions pulmonars]].<ref name="emedicine "/><ref name="harrisons-p1450">Kasper DL, ''et al.'' ''Harrison's Principles of Internal Medicine''. p. 1450.</ref>
| |||