Obre el menú principal

Canvis

29 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
El 1061 dominava a [[Harran]] el xeic Mani ibn Shabib ibn Waththab, nét del fundador que va donar suport al seu nebot matern Mahmud ibn Salih ibn Mirdas d'Alep en contra del seu oncle, el príncep [[mirdàsida]] [[Thimal ibn Salih]], que s'havia creat un principat a l'est, a la vora de l'[[Eufrates]]; després de diversos combats i treves, la calma va tornar per l'acció mediadora d'al-Sayyida que va reconciliar a Mani i a Thimal, i va acompanyar a aquest a Alep on fou altre cop reconegut (1061) però va morir el 1062. El 1070 al-Sayyida va haver d'intervenir altre cop per demanar al sultà seljúcida [[Alp Arslan]], que estava assetjant Alep on governava el seu fill [[Mahmud ibn Nasr]], de desistir d'humiliar Mahmud fent-li besar la seva estora en signe de submissió; aquesta vegada no va aconseguir el seu objectiu; pocs mesos després la destrucció de l'exèrcit bizantí a la [[batalla de Manazkert]] (1071) privava als numairites (waththàbides) i [[kilabites]] ([[mirdàsides]]) de la protecció eventuals de les forces imperials.
 
El 1089 una coalició d'àrabs amb els Banu Numayr i els [[Ukayl]], dirigida per l'emir [[ukàylida|uqàylida]] de Mossul Sharaf[[Múslim alibn Qurayx|Xàraf-ad-Dawla [[MuslimMúslim ibn KurayshQurayx]] va derrotar als turcmans, però en els mesos següents el príncep turc [[Tutush I]] i les seves forces turques van assolar tot el nord de Síria. El 1081 Muslim va haver d'intervenir a Alep on els [[mirdàsides]] havien perdut el poder el 1080. El 1083 Muslim, ara emir de Mossul i Alep, va formar una coalició de tribus [[iemenites]] i [[Qays Aylan|qaisites]] de Síria (que va incloure als Banu Numayr) contra els kurds de l'[[Al-Jazira|Djazira]] i altres tribus àrabs (incloent fraccions dels Banu Uqayl i dels Banu Numayr); amb el suport del mateix governador d'Harran Yahya ibn al-Shatir, un servidor d'Ibn Utayr que administrava l'emirat en nom de l'infant Ali ibn Waththab, Muslim ibn Karwash va poder ocupar la ciutat i emirat (1081) i va instal·lar com a governador a Djafar al-Ukayli que hi va instaurar el xiisme. El 1083, mentre Muslim assetjava [[Damasc]], Harran fou reconquerida pel cadi QAbu Djalaba al-Hanbali que la volia retornar a Yahya ibn al-Shatir per administrar-la altre cop pels Banu Waththab; Yahya i Ibn Atiyya al-Numayri van recuperar la ciutat però el mateix any Muslim la va reconquerir i va executar al cadi i als seus fills i un centenar d'habitants tot i que havien obtingut l{{'}}''aman''. El 1085 Muslim va morir a mans del turcman [[Sulayman ibn Kutalmish]] que s'havia apoderat d'[[Antakya]] ([[Antioquia de l'Orontes]]). Els poders àrabs del nord de Síria i la Djazira van caure un rere l'altra davant dels nous vinguts turcmans; els Banu Numayr van restar no obstant a la zona, sense poder polític.
 
Quan el [[1118]] els francs (croats) van ocupar al-Sinn, prop d'Azaz, hi van matar a Mani ibn Utayr al-Numayr el darrer personatge rellevant de la tribu.
17.926

modificacions