The Rolling Stones: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: "substituïnt" |
||
Línia 10:
La seva cançó més reconeixible del grup és ''(I can't get no)Satisfaction'', que arribà al número u l'[[11 de setembre]] de [[1965]]. Famosa pel "riff" de guitarra elèctrica inicial, ha esdevingut un patró d'introducció de moltes cançons. Keith Richards explica que va somiar el riff inicial. Es va despertar, el va gravar i se'n va tornar a dormir.
La década dels 70 va ser molt productiva pels Stones. És en apuesta década quan van gravar els seus millors àlbums. Des del ja mencionat ''Exile on main Street,'' passant del ''Black and blue'' amb filtreig jazzísitcs de cançons com ''Melody''<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=WQ4e46wiENM|títol=Melody - the Rolling Stones|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> i amb la nova incorporación de Ron Wood
Però els Rolling Stones son, sobretot, els reis dels concerts. Durant els any 60 i els 70 van rodar constantement per tot el món fent honor al seu nom. Des dels petits clubs anglesos dels 60, passant per la conquesta dels Estats Units seguint el camí obert pels Beatles, fins a les gires eternes per Europa, Japó, Australia, Sud America i, sobretot, els Estats Units. En una época en que les pantalles gegants simplement no existien, Mick Jagger s'espabilava per a captar l'atendió de milers de fans durant les dues hores de concert. Segurament gràcies a que el seu pare havia sigut professor d'educació física, Jagger sempre ha mantingut un estar de forma envejable. Els excessos amb les drogues i la beguda els deixava pel sea colega Keith Richards.
| |||