Jean-Martin Charcot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències
mCap resum de modificació
Línia 6:
A partir de 1862 va prestar els seus serveis en l'Hospital de la Salpêtrière de París, hospital que es va fer famós per les investigacions sobre la histèria. Les classes dels dimarts atreien una concurrència tan nodrida com selecta, incloent-se entre els assistents celebritats com Gilles de la Tourette, [[Sigmund Freud]], Axel Munthe, [[Jean Leguirec]], i d'altres, sent un dels iniciadors de la psicopatologia. El treball de Charcot va fer pensar a [[Sigmund Freud]] en la possibilitat de l'existència de mecanismes inconscients que regulen la nostra vida i que més endavant desenvoluparà a la seva teoria de la [[psicoanàlisi]].
 
Charcot va demostrar que la hipnosi podia induir els símptomes de la histèria (paràlisi) en subjectes normals i que podia alleugerir els símptomes dels pacients histèrics per suggestió hipnòtica. El 1882 va crear una càtedra de clínica de les malalties nervioses (la primera càtedra de neurologia) en la Salpêtrière, centrant els seus estudis en la histèria, epilèpsia i altres desordrestrastorns neurològics.
 
Va descobrir nombroses malalties i síndromes neurològiques com l'esclerosi lateral amiotròfica (E.L.A.), que va diferenciar de l'atròfia muscular progressiva d'Aran-Duchenne, la neuropatia de Charcot-Marie-Tooth, l'esclerosi múltiple i altres neuropaties. També és conegut per la [[síndrome de Charcot]] (artropaties del genoll, maluc i altres articulacions). El "peu de Charcot" és un quadre que s'observa amb relativa freqüència en els diabètics, semblant a una cel·lulitis.