La durada de la simfonia és d'uns 55 minuts i consta de quatre moviments:
* 1r moviment: (''WieLangsam, einschleppend. NaturlanImmer sehr gemächlich'' (''Lent, «arrastrat. Com un soroll de la naturalesa»''). Aquest moviment comença amb un sobreagut de la corda (la7 en els violins) que recorda en gran part el primer moviment de la [[Simfonia núm. 9 de Beethoven|simfonia núm. 9]] de [[Beethoven]]. En re menor, aquesta part es desenvolupa amb gran tranquil·litat i serenitat fins a arribar al clímax amb l'explosió de l'[[orquestra]] i de les [[trompetes]] amb els [[treset]]s encadenats que formen un dels temes principals.
* 2n moviment: (''KäftigScherzo: Kräftig bewegt, doch nicht zu schellschnell'',«(''Forts moviments, però no molt ràpids»''): En la tonalitat de [[La major]]. Aquest és el moviment més relaxat de la simfonia amb melodies molt líriques i ben estructurades. [[Fitxer:Symphony No. 1 in D Major - II - Midwest Young Artists Symphony Orchestra.webm|thumbnail]]
* 3r moviment: (''FeierliichTrauermarsch: ungFeierlich und gemessen, ohne zu schleppen'',marxa(''Marxa fúnebrefunerària: solemne i mesurada sense arrossegar''). Per aquest moviment Mahler retorna a la tonalitat del primer moviment (re menor) per fer la seva variació en forma de marxa fúnebre de la coneguda melodia ''[[Frère Jacques]]''. El passatge comença amb un solo de [[contrabaix]] al que respon el [[fagot]] i després la [[tuba]] en un passatge d'oposicions. Aquest moviment acaba amb dos tensionants cops de [[tam-tam]] i [[contrabaix]] que desembocaran en el 4t temps.
* 4t moviment: (''Stürmisch bewegt'',«(''moviment tempestuós»''). Aquí Mahler pretén passar de l'infern al paradís. Aquest últim moviment d'uns 20 minuts està elaborat en [[forma sonata]] i comença amb un esclat romàntic que ve a ser l'infern amb una corda molt tensionant i uns instruments de metall molt furibunds. Dues vegades aquest tema serà derrocat però a la tercera, fent coincidir amb la forma sonata (A-B/A2-B2/A-B), la victòria sobre les tenebres és duta a terme amb una explosió en re major amb l'explosió de 7 trompes amb pavelló a l'aire, 4 trompetes i 3 trombons. El final és un relaxament total de tota la tensió acumulada durant tota l'obra.
