Simfonia núm. 1 (Mahler)

La Simfonia núm. 1 en re major o Simfonia Tità de Gustav Mahler és una simfonia estrenada en la seva primera versió el 20 de novembre de 1889 a l'Òpera de Budapest.[1] Mahler trigà força temps a acabar la seva primera simfonia -del 1884 al 1888-. Està inspirada en l'obra de Jean Paul titulada Tità, encara que no està basada en ella,[2] però no es tracta d'un poema simfònic sinó d'un reflex de les emocions, l'humor i el drama que el compositor visqué en llegir la novel·la. El so d'un cucut, representat pel clarinet en el primer moviment, així com el ritme de vals del segon moviment, retraten el seu amor per la natura i els records d'infància i de joventut. La marxa fúnebre del tercer moviment, amb una transformació de la cançó Frère Jacques, dibuixa musicalment el quadre de Jacques Callot en què uns animals assisteixen al funeral d'un caçador. L'enèrgic quart moviment serveix de final triomfal.[3]

Infotaula de composicióSimfonia núm. 1
Gustav-Mahler-Kohut.jpg
Mahler en l'època de la composició Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsTità
Forma musicalSimfonia
TonalitatRe M
CompositorGustav Mahler
Creació1888
Durada55'
Instrumentació4 flautes
4 oboès
4 clarinets
3 fagots
7 trompes
4 trompetes
3 trombons
1 tuba
percussió
1 arpa i corda
  1. Wie ein Naturlan, «Com un soroll de la naturalesa»
  2. Kräftig bewegt, doch nicht zu schell, «Forts moviments, però no molt ràpids»
  3. Feierlich und gemessen ohne zu schleppen, marxa fúnebre
  4. Stürmisch bewegt, «moviment tempestuós»
Estrena
Estrena20 novembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMagyar Állami Operaház Modifica el valor a Wikidata, Budapest District VI (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Symphony_No.1_(Mahler,_Gustav) Allmusic: mc0002370581 Modifica els identificadors a Wikidata

InstrumentacióModifica

Vent fustaModifica

Vent metallModifica

PercussióModifica

CordaModifica

MovimentsModifica

La durada de la simfonia és d'uns 55 minuts i consta de quatre moviments:

  • 1r moviment: Langsam, schleppend. Immer sehr gemächlich (Lent, arrossegat. Com un soroll de la naturalesa). Aquest moviment comença amb un sobreagut de la corda (la7 en els violins) que recorda en gran part el primer moviment de la simfonia núm. 9 de Beethoven. En re menor, aquesta part es desenvolupa amb gran tranquil·litat i serenitat fins a arribar al clímax amb l'explosió de l'orquestra i de les trompetes amb els tresets encadenats que formen un dels temes principals.
  • 2n moviment: Scherzo: Kräftig bewegt, doch nicht zu schnell (Forts moviments, però no molt ràpids): En la tonalitat de La major. Aquest és el moviment més relaxat de la simfonia amb melodies molt líriques i ben estructurades.
  • 3r moviment: Trauermarsch: Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen (Marxa funerària: solemne i mesurada sense arrossegar). Per aquest moviment Mahler retorna a la tonalitat del primer moviment (re menor) per fer la seva variació en forma de marxa fúnebre de la coneguda melodia Frère Jacques. El passatge comença amb un solo de contrabaix al qual respon el fagot i després la tuba en un passatge d'oposicions. Aquest moviment acaba amb dos tensionants cops de tam-tam i contrabaix que desembocaran en el 4t temps.
  • 4t moviment: Stürmisch bewegt (moviment tempestuós). Aquí Mahler pretén passar de l'infern al paradís. Aquest últim moviment d'uns 20 minuts està elaborat en forma sonata i comença amb un esclat romàntic que ve a ser l'infern amb una corda molt tensant i uns instruments de metall molt furibunds. Dues vegades aquest tema serà derrocat però a la tercera, fent coincidir amb la forma sonata (A-B/A2-B2/A-B), la victòria sobre les tenebres és duta a terme amb una explosió en re major amb l'explosió de 7 trompes amb pavelló a l'aire, 4 trompetes i 3 trombons. El final és un relaxament total de tota la tensió acumulada durant tota l'obra.

Origen i contextModifica

Gustav Mahler va compondre un dels monuments musicals més importants de l'anomenat post-romanticisme, el moviment estètic continuador del Romanticisme que va marcar la fi del segle xix. Es tracta de la primera simfonia que va compondre el 1884, amb només vint-i-quatre anys, després de viure una relació amorosa amb una cantant del teatre de Kassel, on va començar a dirigir. Aquest primer amor li va inspirar el cicle Cançons d'un camarada errant, que són la base d'aquesta obra i que trobem en el primer i en el tercer moviment, el de la marxa fúnebre.[5]

La primera intenció que tenia el compositor era la de realitzar un poema simfònic amb cinc moviments amb el títol de Tità, que el públic que estava a l'estrena dirigida per ell mateix a Budapest el 20 de novembre del 1889 va rebre amb molt poc entusiasme. Això va fer que Mahler el reduís a quatre moviments i li tragués aquest sobrenom.[5] Però el dia de l'estrena la peça va ser descrita com a "Poema Simfònic en dues parts" i 5 moviments:

  • Part I
    1. Introducció i Allegro commodo
    2. Andante
    3. Scherzo
  • Part II
    1. A la pompes funebre
    2. Molto appassionato.[6]

Els avenços en la composició de la primera simfonia tenen el contrapunt de la tristesa per la mort del seu pare, Bernhard Mahler, el febrer de 1889; la dissort de la pèrdua de la seva mare Casa Hermann, l'octubre del mateix any, i abans de finalitzar l'any la mort de la seva germana Leopoldina, afectada d'un tumor cerebral.[7]

L'obra va tenir una gènesi complicada que va fer que tingués diverses modificacions tant en l'estructura de la música, com en la denominació dels moviments. D'altra banda, va tenir uns orígens duals, que d'una banda mirava cap al lied com a font d'inspiració i d'una altra cercava el que estava més a l'ordre del dia, és a dir, el poema simfònic, que estava a punt de conèixer una nova i venturosa vida a través de les composicions de Richard Strauss. Sota aquesta vestidura és com va ser donada a conèixer l'obra a Budapest. En aquesta alternativa inicial, Mahler dividia la Simfonia en dues parts, anomenant a la primera Els dies de joventut i a la segona Commedia humana. Posteriorment, el 1897, i després de diverses audicions de l'obra, va revisar dràsticament la partitura, va decidir suprimir un moviment complet, l'Andante (Blumine), així com verificar diversos reajustaments en l'orquestració, versió aquesta que seria la base de la primera edició impresa dels pentagrames (1899), al seu torn versió revisada que va ser també publicada en 1906 per la Universal Edition de Viena i salvaguardada per la Societat Internacional Gustav Mahler, excepte lleus modificacions, per a la posterior edició en 1955 de l'obra integral de compositor.[7]

En una carta enviada a Friedrich Löhr el març de 1888, Mahler es refereix a la finalització de la feina de composició de la primera simfonia, encara que no és clar quan comença a treballar-hi, se sap que entre 1884 i 1885 ja tenia els esbossos generals d'aquesta.[8]

Anàlisi musicalModifica

En aquesta obra de joventut, Mahler va voler demostrar el seu talent musical amb una orquestra simfònica de grans dimensions, amb un centenar de músics i un gran desplegament de vent i de percussió. En aquesta peça ja mostra recursos que posteriorment seguirà utilitzant en la seva obra, com l'expressió emotiva que li provoca la naturalesa i les referències a la música popular. L'agitació emotiva és una constant en l'obra de Mahler, que canalitza a través de la música estats d'un lirisme extasiant que acaben derivant en moments d'una gran eufòria sonora. De la confluència de la música eslava, de la seva Bohèmia natal en el marc germànicaustríac, en resulta una gran riquesa tímbrica i rítmica que esdevenen elements descriptius d'una gran potència que transmeten des de la profunditat de la tristesa fins a un optimisme arrabassador. Amb Mahler, la condició humana s'erigeix com la consciència emotiva d'una realitat sempre inestable i transcendental.[5]

ReferènciesModifica

  1. «SINFONIA Nº 1 EN RE MAYOR TITAN | HISTORIA DE LA SINFONIA» (en castellà). [Consulta: 30 novembre 2018].
  2. «Symphony No. 1 in D Major | symphony by Mahler» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
  3. «Anunci de l'obra». Palau de la Música. [Consulta: 1r octubre 2019].
  4. «http://imslp.eu/files/imglnks/euimg/2/28/IMSLP541238-PMLP15427-Mahler_-_Symphony_No.1_Mvt.I_(complete_score)_(etc).pdf». [Consulta: 22 abril 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 Pagès, Mònica. «Programa de mà». Auditori de Girona, 2018. [Consulta: 28 març 2020].
  6. «1889 Concert Budapest 20-11-1889 - Symphony No. 1 (Premiere)». Mahler Foundation. [Consulta: 28 març 2020].
  7. 7,0 7,1 Pérez de Arteaga, José Luis. «Programa de mà» (en castellà). OCNE, febrer 2012. [Consulta: 28 març 2020].
  8. Rubio Chaparro, Roberto Luis. «Parámetros interpretativos en la Sinfonia nº 1 DE Gustav Mahler» (en castellà). [Consulta: 28 març 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simfonia núm. 1