Batalla de Mícale: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - segle Vè aC, + segle V aC,
m NBSP
Línia 7:
|localitat= [[Mícale]], [[Jònia]]
|resultat=Victòria [[Antiga Grècia]]
|data= [[27 d'agost]] de [[479  aC]]
|mapa= {{Localització militar
|Mediterrani oriental
Línia 29:
{{Segona guerra mèdica}}
{{FixHTML|end}}
La '''Batalla de Mícale''' fou una de les dues principals batalles de la [[Segona guerra mèdica]] que acabaren amb la invasió de [[Imperi Persa|persa]] de [[Antiga Grècia|Grècia]]. La batalla va tenir lloc el [[27 d'agost]] del [[479  aC]] a [[Mícale]], a les terres de [[Jònia]] oposades a l'illa de [[Samos]]. La batalla acabà amb la destrucció de la major part de les forces perses a Jònia, i també de la seva flota [[mediterrània]].
 
La batalla es coneix gràcies als escrits d'[[Heròdot]].
Línia 35:
== Antecedents ==
{{AP|revolta jònica}}
La primavera de [[479  aC]] diverses ciutats de [[Jònia]] començaren el procés de revolta contra els seus governants de l'[[Imperi Persa]]. Aquesta [[revolta jònica]] no reixirà, i aviat les ciutats es van veure forçades a demanar ajuda a [[Grècia]], convocant una reunió a l'[[Antiga Atenes|Atenes]] a principis de l'estiu a la que se citaren ambaixadors de diferents ciutats jòniques juntament amb Atenes i [[Esparta]]. Aquesta reunió no impressionà [[Mardoni]], comandant de les forces perses a [[Tesàlia]], qui envià un comunicat a Atenes exigint que es mantinguessin neutrals. Quan la nota fou refusada, la delegació espartana partí per a preparar la guerra.
 
Mentrestant, les forces de Mardoni arribaren a Atenes, però els seus ciutadans ja s'havien retirat a la propera [[Illa de Salamina]]. Pensant que els atenencs estaven preparats per a rendir-se, Mardoni tornà a enviar les seves condicions, però els atenencs tornaren a refusar-les.
Línia 42:
 
== La batalla ==
[[Fitxer:Perserkriege Mykale.jpg|thumb|350px|dreta|[[Guerres Mèdiques]]. Mapa mostrant les Guerres Mèdiques del segle V  aC, amb la Batalla de Mícale destacada.]]
 
En rebre la notícia de l'aproximació de l'exèrcit grec, els perses de Samos decidiren fer-los front a terra. Navegaren fins a la península propera de Mícale just a l'est de la ciutat, i formaren una muralla amb diverses de les seves naus, arrossegant a la resta fins a la platja. Quan arribà la flota grega i trobà Samos buida, començaren una persecució pensant que els perses estaven fugint de la batalla. Els grecs aviat se'ls trobaren, ja format en línies de batalla a la costa. Leotíquides per mediació d'un herald, transmeté als jonis del campament persa el següent missatge:
Línia 61:
 
== Esdeveniments posteriors ==
Aquell mateix dia va tenir lloc també la [[Batalla de Platees (479  aC)|batalla de platees]], al centre del territori grec, resultant també en victòria grega. Amb això, els perses es van veure obligats a retirar-se tant de Grècia com de Jònia i tornar terra en dins finalitzant amb el domini a la regió, posant fi a la guerra.
 
Amb els perses derrotats, els espartans es retiraren als seus dominis però les ciutats jòniques estaven ara aliades amb Atenes, ciutat que començà a exercir una independència cada cop major d'Esparta, que eventualment acabà en l'esclat de la [[Guerra del Peloponès]].