Díode: diferència entre les revisions

En els díodes termoiònics el corrent que passa a través del filament calefactor fa que es produeixi calor i s'escalfi de manera indirecta el [[càtode]], un altre elèctrode que acostuma habitualment ha estat tractat amb una barreja de [[Bari (element)|bari]] i [[òxid]] d'[[estronci]] o un metall [[alcalinoterri]]. Aquestes substàncies s'escullen perquè tenen un valor petit de [[funció de treball]]. (Tanmateix també hi ha algunes vàlvules que utilitzen l'escalfament directe, en aquest cas un filament de [[tungstè]] fa les funcions de calefactor i càtode alhora).

 

 

En una vàlvula de mercuri, es forma un [[Arc elèctric|arc]] entre un ànode conductor refractari i [[mercuri (element)|mercuri]] [[líquid]] que actua com a càtode. Aquestes vàlvules es van fabricar amb potències de fins a centenars de [[Watt|quilowatts]], i van ser importants en el desenvolupament de la transmissió de [[corrent continu d'alta tensió]] (HVDC, del seu nom anglès ''High-voltage direct current''). Alguns tipus rectificadors termoiònics petits de vegades són omplerts amb vapor de mercuri per tal de reduir la caiguda de tensió i per augmentar la capacitat de corrent per sobre les vàlvules termoiòniques de buit.