Diferència entre revisions de la pàgina «Díode»

9 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
Enllaços
m (Revertides les edicions de 88.11.129.69. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
m (Enllaços)
En els díodes termoiònics el corrent que passa a través del filament calefactor fa que es produeixi calor i s'escalfi de manera indirecta el [[càtode]], un altre elèctrode que acostuma habitualment ha estat tractat amb una barreja de [[Bari (element)|bari]] i [[òxid]] d'[[estronci]] o un metall [[alcalinoterri]]. Aquestes substàncies s'escullen perquè tenen un valor petit de [[funció de treball]]. (Tanmateix també hi ha algunes vàlvules que utilitzen l'escalfament directe, en aquest cas un filament de [[tungstè]] fa les funcions de calefactor i càtode alhora).
 
L'escalfament provoca l'[[Efecte Edison|emissió termoiònica]] d'[[electró|electrons]] al buit. L'[[ànode]] està [[Càrrega elèctrica|carregat]] positivament i, per tant, [[Electrostàtica|atreu els electrons]] emesos. Tanmateix els electrons no s'alliberen fàcilment de la superfície de l'ànode quan en invertir la polaritat del [[voltatge]] aplicat es queda sense escalfament. D'aquí que qualsevol flux invers sigui negligible.
 
En una vàlvula de mercuri, es forma un [[Arc elèctric|arc]] entre un ànode conductor refractari i [[mercuri (element)|mercuri]] [[líquid]] que actua com a càtode. Aquestes vàlvules es van fabricar amb potències de fins a centenars de [[Watt|quilowatts]], i van ser importants en el desenvolupament de la transmissió de [[corrent continu d'alta tensió]] (HVDC, del seu nom anglès ''High-voltage direct current''). Alguns tipus rectificadors termoiònics petits de vegades són omplerts amb vapor de mercuri per tal de reduir la caiguda de tensió i per augmentar la capacitat de corrent per sobre les vàlvules termoiòniques de buit.
223.351

modificacions