Joan Casanelles i Ibars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m bot: -escollit diputat +elegit diputat
Línia 49:
La seva família era originària de Lleida. Es llicencià en dret per la [[Universitat de Barcelona]]. Durant la [[Dictadura de Primo de Rivera]] marxà a París per ampliar estudis a la [[Sorbonne]], on va editar setmanari ''[[El Fuet]]'' i contactà amb exiliats catalans i espanyols ([[Francesc Macià]], [[Jaume Miravitlles i Navarra|Jaume Miravitlles]], [[Miguel de Unamuno]]). Quan el [[1931]] es proclamà la [[Segona República Espanyola]] va tornar i ingressà a [[Esquerra Republicana de Catalunya]], partit pel qual fou escollit tinent d'alcalde a l'[[ajuntament de Barcelona]], i diputat a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1932]]. El 1934 va fundar i finançar el diari [[L'Opinió]] i formà part del grup d'escindit al [[Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra]]. del que en fou dirigent. Fou empresonat després dels [[fets del sis d'octubre]].
 
A les [[eleccions generals espanyoles de 1936]] fou escollitelegit diputat pel [[Front d'Esquerres]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2822700%29.NDIP. Fitxer històric de Diputat]</ref> Quan [[Joan Lluhí i Vallescà]] fou nomenat [[Ministeri de Treball d'Espanya|ministre de treball]] el nomenà sotssecretari. El 18 de juliol fou detingut a [[Calataiud]] quan anava en tren a Madrid amb Arturo Menéndez, ex cap de la direcció general de l'estat. Ambdós foren duts a Saragossa i després a [[Pamplona]], on foren condemnats a morts per les autoritats franquistes. Menéndez fou afusellat, però Casanellas, després de vuit mesos d'empresonament, fou bescambiat per [[Josep Maria Milà i Camps]], primer [[comte de Montseny]].
 
En acabar la guerra civil espanyola marxà a [[França]] i després a [[Mèxic]], on dirigí el Banc de la Propietat i una empresa industrial, i el novembre de 1970 fou president de les corts de la República a l'exili fins que va retornar el 1976. Tornà a militar a [[ERC]], a les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] fou escollit senador per una coalició PSC-ERC.<ref>[http://www.senado.es/web/composicionorganizacion/senadores/composicionsenado/fichasenador/index.html?legis=1&id1=11783 Fitxa del Senat]</ref> El 1978 presidí la comissió de traspassos de serveis entre les diputacions i la [[Generalitat de Catalunya]]. El 1982 deixà ERC i a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1984]] fou escollitelegit diputat com a independent elegit dins les llistes del [[PSC-PSOE]]. Fou membre de l'[[Ateneu Barcelonès]].<ref>[https://www.parlament.cat/document/composicio/150320.pdf Diputats del Parlament de Catalunya en la II Legislatura] p. 53</ref>
== Referències ==
{{referències}}