Revisió del 15:25, 15 des 2017 modifica Kette~cawiki (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 46.310 edits m Revertides les edicions de 88.14.220.190. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 13:52, 19 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{PMID}} per evitar l'enllaç màgic de PMID Edició següent →
Línia 8: [[Fitxer:Prokaryote cell diagram international.svg\|thumb\|250px\|right\|Diagrama d'un bacteri Gram-negatiu típic, amb la prima '''paret bacteriana''' de color verd intercalada entre la prima [[membrana plasmàtica]] de color roig i la [[càpsula (microbiologia)\|càpsula]] de color groc.]] La paret bacteriana està feta de [[peptidoglicà]] (també anomenat [[mureïna]]), que està format per cadenes de polisacàrid entrecreuades per [[pèptid]]s inusuals que tenen [[aminoàcid]]s D.<ref>{{ref-publicació\|autor= van Heijenoort J \|títol= Formation of the glycan chains in the synthesis of bacterial peptidoglycan \| url=http://glycob.oxfordjournals.org/cgi/content/full/11/3/25R \|publicació= Glycobiology \|volum= 11 \|exemplar= 3 \|pàgines= 25R – 36R \|any= 2001 \| id = {{PMID \|11320055}}}}</ref> Les parets cel·lulars bacterianes són diferents de les parets de plantes i [[fongs]] que estan fetes de [[cel·lulosa]] i [[quitina]], respectivament.<ref name=Koch>{{ref-publicació\|autor= Koch A \|títol= Bacterial wall as target for attack: past, present, and future research \| url=http://cmr.asm.org/cgi/content/full/16/4/673?view=long&pmid=14557293 \|publicació= Clin Microbiol Rev \|volum= 16 \|exemplar= 4 \|pàgines= 673 – 87 \|any= 2003 \| id = {{PMID \|14557293}}}}</ref> També són diferents de les parets de [[Archaea]], que no tenen [[peptidoglicà]]. La paret cel·lular és essencial per a la supervivència de molts bacteris i l'[[antibiòtic]] [[penicil·lina]] pot matar als bacteris inhibint un pas en la síntesi del [[peptidoglicà]].<ref name=Koch/> Hi ha dos tipus diferents de parets bacterianes, denominades [[Gram-positiu]] i [[Gram-negatiu]], respectivament. Els noms vénen de la seua reacció a la [[tinció de Gram]], una prova extensament utilitzada per la classificació de les [[espècies]] bacterians.<ref name=Gram>{{ref-publicació\|cognom= Gram \|nom= HC \|enllaçautor= Hans Christian Gram \|any= 1884 \|títol= Über die isolierte Färbung der Schizomyceten in Schnitt- und Trockenpräparaten \|publicació= Fortschr. Med. \|volum= 2 \|pàgines= 185–189 }}</ref> Línia 16: *Als bacteris [[Gram-negatiu]]s la capa de [[peptidoglicà]] és relativament prima i es troba envoltada per una segona membrana lipídica exterior que té [[lipopolisacàrid]]s i [[lipoproteïna\|lipoproteïnes]]. La capa de [[peptidoglicà]] s'uneix a la membrana externa amb [[lipoproteïna\|lipoproteïnes]]. La major part de bacteris tenen una paret Gram-negativa i únicament [[Firmicutes]] i [[Actinobacteria]] (conegudes prèviament com a bacteris Gram-positius de [[contingut GC]] baix i bacteris Gram-positiu de [[contingut GC]] alt, respectivament) tenen parets Gram-positives.<ref>{{ref-publicació\|autor= Hugenholtz P \|títol= Exploring prokaryotic diversity in the genomic era \| url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=11864374 \|publicació= Genome Biol \|volum= 3 \|exemplar= 2 \|pàgines= REVIEWS0003 \|any= 2002 \| id = {{PMID \|11864374}}}}</ref> Estes diferències d'estructura poden produir diferències a la susceptibilitat antibiòtica, per exemple, la [[vancomicina]] només pot matar als bacteris Gram-positius i és inútil contra patògens Gram-negatius, como ara ''[[Haemophilus influenzae]]'' o ''[[Pseudomonas aeruginosa]].<ref>{{ref-publicació\|autor= Walsh F, Amyes S \|títol= Microbiology and drug resistance mechanisms of fully resistant pathogens. \|publicació= Curr Opin Microbiol \|volum= 7 \|exemplar= 5 \|pàgines= 439-44 \|any= 2004 \| id = {{PMID \|15451497}}}}</ref> ==La paret cel·lular dels vegetals==

Paret cel·lular: diferència entre les revisions