Institut Espanyol de Musicologia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -es troba ubicada +està ubicada
ort. i enllaç
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
L''''Institut Espanyol de Musicologia''', originalment i en castellà '''Instituto Español de Musicología''' ('''IEM'''), va ser un institut científic de recerca musicològica fundat per [[Higini Anglès]] a [[Barcelona]], l'any [[1943]], com a branca del [[CSIC]], amb la finalitat primordial d'impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya, i incentivar l'estudi, l'inventari i l'edició crítica de les obres històriques de la música espanyola.<ref name="valle">{{ref-publicació |enllaçautor=José Vicente González Valle |cognom=González-Valle |nom=José Vicente |títol=Pasado y presente del Instituto Español de Musicología (hoy, Unidad Estructural de Investigación-Musicología) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (1943-1993) |publicació=[[Anuario musical]]: Revista de musicología del CSIC |data=1993 |pàgines=3-110 |exemplar=Núm. 48 |issn=0211-3538 |consulta=2 juny 2018}}</ref><ref name="marti">{{ref-llibre |cognom=Martí-Pérez |nom=Josep |capítol=Instituto Español de Musicología. Sección de Folklore (Barcelona, 1943-1985) |títol=Diccionario Histórico de la Antropología Española |editorial=[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas]] |data=1994 |pàgines=409-410 |isbn=84-00-07443-2 |url=http://digital.csic.es/bitstream/10261/38339/3/JMarti-1994-Instituto%20Espa%c3%b1ol%20de%20Musicologia.pdf |data=1994 |pàgines=409-410 |isbn=84-00-07443-2 |consulta=2 juny 2018 }}</ref>
 
== Creació i objectius ==
Línia 15:
 
== Història ==
El IEM va començar a funcionar a [[Barcelona]], on va tenir la seva seu, el gener del 1944, sota la direcció del seu fundador, Higini Angles, i amb la col·laboració de l'il·lustre musicòleg i romanista alemany Hans Spanke (1984-1944) i del compositor i musicòleg català [[Francesc Pujol]] (1878-1945), creador de l'arxiu i biblioteca de l'«[[Orfeó Català]]» i especialista en l'estudi del folklore musical hispànic. El maig de 1944, després de mort de Spanke, s'incorpora a l'equip el musicòleg [[Marius Schneider]], que fins llavors havia estat el director de la Secció de Fonogrames del [[Museu Etnològic de Berlín]]. L'any 1946, el personal adscrit amb caràcter permanent estava format peper Higini Angles com a director, José Pujarà, cecretari a Madrid, [[Miquel Querol]], secretari a Barcelona, i [[Marius Schneider]], [[José Antonio de Donostia]], [[Francesc Baldelló]], [[Joan Tomàs i Parés]], [[Emili Pujol]] i Maria Royo com a col·laboradors. Posteriorment, el 1947, es van sumar a l'equip [[Josep Romeu i Figueras]] i [[Macario Santiago Kastner]], com a col·laboradors, i [[Arcadio de Larrea Palacín]] i [[Jaume Moll Roqueta]] com a becaris.<ref name="valle"/>
 
Per fomentar l'estudi de la Història de la Música Espanyola i intensificar la recol·lecció de materials destinats a la formació del ''Cancionero Popular Español'', es va organitzar durant els primers anys una sèrie de concursos, missions i conferències d'àmbit estatal que van ser molt productius. Gràcies a això, es va començar a recollir sistemàticament material bàsic per a la investigació musicològica, abastant gairebé tots els arxius i biblioteques espanyols, ordenant i recollint informació sobre música històrica i emprenent importants treballs de camp o missions per recollir la música de tradició oral de tot l'estat, sobre la base d'unes fitxes perfectament estudiades i dissenyades.<ref name="valle"/>