Renaixement carolingi: diferència entre les revisions

[[Fitxer: Charlemagne et Alcuin.jpg|300px|thumb|[[Carlemany]], envoltat dels seus principals col·laboradors, rep [[Alcuí de York]], que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de [[Victor Schnetz]].]]

El''' Renaixement Carolingi ''' és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'[[Imperi carolingi]] a finals dels [[segle VIII|segles VIII]] i [[Segle IX|IX]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Daniels |nom=Peter T. |títol=The World's Writing Systems |url=http://books.google.cat/books?id=ospMAgAAQBAJ&pg=PA319&dq=Carolingian+minuscule&hl=ca&sa=X&ei=IUJ_VMyAN8Tcaqv1gZAF&ved=0CC8Q6AEwAg#v=onepage&q=Carolingian%20minuscule&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=1996 |pàgines=319 |isbn=0195079930}}</ref> Va ser un període de renaixement intel·lectual i cultural, ambque elva nombretenir d'activitats ocorregutlloc durant els regnats dels lídersreis [[Dinastia Carolíngia|carolingisCarlemany]] i [[Lluís el Pietós]]. Durant aquest període hies va haverproduir un augment dels estudis de [[literatura]], [[art]]s, [[arquitectura]], [[jurisprudència]] i [[Litúrgia|litúrgicslitúrgia]]. ElAl llarg d'aquest període també es va veurerenovar el desenvolupament del [[Llatí Medieval|llatí medieval]] i es va desenvolupar la [[minúscula carolíngia]], tot proveint d'un llenguatge comú i d'un estil d'escriptura que influí en la comunicació de la majoriamajor part d'[[Europa]].

L'ús del terme '' renaixement '' per descriure aquest període és disputat pel fet que la majoriamajor part dels canvis causatsesdevinguts en aquest període vanvaren ser gairebé completament limitats a l'àmbit del [[clergat]], i a causa delpel fet que el període no va tenircomportar deuna l'àmpliaquantitat gammatan significativa de movimentsconseqüències socials delcom en el posterior [[Renaixementrenaixement italià]].<ref name=Scott30> Scott pg 30 </ref> Més que un renaixement de nous moviments culturals, aquest període es va ser caracteritzatcaracteritzar per aconseguir de recrear la cultura prèvia de l'[[Imperi romà]].<ref> Cantor pg 190 </ref>

ACom causaque per dur a terme les reformes va caldre d'una forta aliança de l'[[Estatestat]] i l'[[Església catòlica|església]] per dur a terme les reformes, el Renaixement carolingi, (a diferència de l'italià), no va ser humanista ni antropocèntric, sinó que es va centrar més en l'aspecte teològic i catòlics.

AlEl [[segle VIII]], com a conseqüència de diversos processos polítics, es va produir una aliança entre els [[poble franc|francs]] i el [[Papat]]. El rei franc [[Carlemany]] va dur a terme una sèrie d'intenses campanyes militars, que li van permetre, per primera vegada en segles, de pacificar els vitals dominis europeus de [[França]], [[Itàlia]] i [[Alemanya]], quedanttot nomésresultant solament [[Anglaterra]] i [[Espanya]] fora de la seva fèrulaòrbita. [[Carlemany]] era, des dels temps de l'[[Imperi romà]] ençà, el primer rei que no dominava noméssolament un senyoriu feudal grecoromà, sinó que controlava un vast imperi vast, i per a això necessitavali calia un bé entrenat servei civil ben entrenat que pogués sostenir una ara necessària burocràcia estatal que resultava necessària, per la qual cosa es va decidir a portar a terme una profunda reforma educacional pregona, aparelladaparal·lela a la seva reforma administrativa, que li permetés de sostenir per mitjans pacífics enallò elque tempshavia el guanyataconseguit per la conquesta militar. CompteConta l'anècdotala llegenda que el mateix Carlemany, a lade nit, estavaes preocupatpreocupava per d'aprendre a llegir i escriure.

L'[[Imperi carolingi]] va marcar l'inici d'una nova concepció de les relacions entre [[Església catòlica|església]] i [[Estatestat]]. [[Carlemany]] es veia a si mateix com un defensor del [[cristianisme]] en general, i de l'[[Església Catòlica]] en particular. A més, com esja vas'ha esmentardit anteriormentmés amunt, els monjos eren els únics en aquesta època quesolament els monjos sabien llegir i escriure, llavorsde manera que Carlemany va buscarcercar l'ajuda dels canonges per crear un sistema educatiu nou.

Com s'ha esmentatdit anteriorment, l'imperi de [[Carlemany]] era prou gran per a requerir un aparell burocràtic que el mantingués. Per a això era necessari servidors públics que estiguinestiguessin alfabetitzats, és a dir, que sabessin llegir i escriure.: Lala manca de persones lletradeslletrats significavaimplicava una gran dificultat per al manteniment d'un imperi tan gran. Un petit problema addicional a això va ser el fet que el [[Llatí vulgar|llatí quotidià]], de finalsd'ençà de l'la [[Impericrisi romàdel d'Occidentsegle III]], vas'havia començarcomençat a divergirdialecalitzar en dialectesvariants regionals (els precursors de les llengües que avui conegudesen dia coneixem com a [[Llengüesllengües romàniques]]) quei, estavena convertint-sel'època endel regnat de Carlemany, començaven a esdevenir mútuament inintel·ligibles i només els més erudits previngutsque d'unadominaven partregistres d'[[Europa]]més elevats del llatí es podien comunicar-se amb persones d'altres llocs d'Europa.

Per a tractar aquests problemes, [[Carlemany]] va ordenar lade creaciócrear d'escoles i també va atreure moltsgran part dels erudits importants de la seva l'època a la seva cort.

L'aliat de [[Carlemany]] en aquests menestersafers va ser un monjo anomenat [[Alcuí de York]], qui era anglosaxó. [[Alcuí]] i [[Carlemany]] es vanvaren trobar ael [[781]], i l'any següent, [[Carlemany]] el va anomenarseleccionar perquè l'ajudés en la seva reforma. D'aquesta manera, [[Alcuí]] va ser un dels principals promotors de la reforma educativa, i a partir de l'any [[787]], es van promulgar tot un seguit de decrets que recomanaven, ena tot l'imperi, l'estudi de la literatura en llatíllatina, la restauració de les antigues escoles i la fundació d'altres de noves.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Schulman |nom=Jana K. |títol=The Rise of the Medieval World, 500-1300 |url=http://books.google.cat/books?id=f_jLbHTM_zgC&pg=PR20&lpg=PR20&dq=787+charlemagne+school&source=bl&ots=1hclSFXAdA&sig=WqJq_X3NgmqrPq29CJWQyNK8wOI&hl=ca&sa=X&ei=lZETUIpAxqmEB6rrgIAM&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=787%20charlemagne%20school&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2002 |pàgines=p.xx |isbn=0313308179 }}</ref> Les escoles episcopals vanvaren ser els grans centres educatius de l'època. A [[Aquisgrà]], la capital de l'[[Imperi carolingi]], vahi servaren creadafundar l'[[Escola Palatina]], les funcions de la qual es podien comparar-se amb les que actualment compleixdu a terme una universitat.

Un dels principals reforços va ser la creació d'un currículum estandarditzat per a ús en les recentmentescoles creades escolesde nou. [[Alcuí de York|Alcuí]] va manejar aquesta campanya i va ser el responsable de ld'escripturaescriure deels llibres de text, creaciósovint deno gaire més elaborats que llistes de paraulesmots, iaixí establimentcom deltambé va establir el [[Trivium]] ien elsemblança del [[Quadrivi]], com a basesbase per a l'educació.<ref> Cantor pg 189 </ref> Altres contribucions d'aquest període varen ser, per exemple, el desenvolupament de la [[Minúscula carolíngia|minúscula carolina]], un "llibre de mà" usat en primera instància en els monestirs de [[Abadia de Corbie|Corbie]] i [[Tours|Tors]] que va introduir l'ús de noves lletres minúscules; una nova versió estandarditzada de [[llatí]], que va permetre de forjar nous mots alhora que recuperava el model gramatical del [[llatí clàssic]], que havia esdevingut més laxe a mesura que el llatí popular canviava. Aquest [[llatí carolingi]] va reunificar el llatí i va permetre als administradors i viatgers de fer-se entendre a tot [[Europa]].<ref> Chambers pg 204-205 </ref>

L'art carolingi éscomprèn elun període d'uns 100 anys, entre el 800 i el 900. AMés mésenllà de l'escriptura, aquest va ser un període influencialmolt -influent: al nord d'Europa va comprendreimplicar les formes de l'art romà mediterrani en un principi, escalantel finsqual va evolucionar cap a l'[[Artart romànic]] i, eventualment, cap a l'[[Artart gòtic]] a l'Oestoest. [[Manuscrit il·lustrat|manuscritsManuscrits il·lustrats]], [[metal·lúrgiaorfebreria]], [[escultura|escultuesescultures]] ena petita escala, [[mosaic|mosaics]] sii [[pintura al fresc|pintures al fresc]] sobreviuen d'aquest període han perviscut fins als nostres dies.

L'arquitectura carolíngia és l'un estil arquitectònic propi del Nordnord d'[[Europa]] que va ser promogut per [[Carlemany]]. El període que l'arquitectura s'estén de finals del [[segle VIII]] i durantfins el [[segle IX]] fins alcomençament regnat de d'[[Otó I d'Alemanya|OdóOtó I]] enel [[936]], i va ser una temptativa conscient de crear un Renaixement [[Arquitectura derenaixement l'antiga Roma|Romà]]romà, emulant les antigues arquitectures [[Arquitectura de l'antigaAntiga Roma|romana]], [[Arquitectura paleocristiana|paleocristiana]] i [[Arquitectura bizantina|bizantina]], ambi lasense sevarenunciar pròpiaa cert grau d'innovació pròpia, tot resultant-ne, en conclusió, un caràcterproducte únic. Alguns exempleexemples d'arquitectura carolíngia que han sobreviscut el pas del temps es troben a [[Aquisgrà]] (la [[Capella palatina d'Aquisgrà|capella Palatina]]), l'[[illa monàstica de Reichenau]] (l'església de Sant Jordi d'Oberzell), [[Lorsch]] (l'[[Abadia de Lorsch]]), [[Fulda (Alemanya)|Fulda]] (l'església de Sant Miquel de Fulda), Michelstadt (la Basilica d'Einhard, aquests tres últims al [[Land de Hessen]]) i Müstair (a [[Suïssa]], el [[convent benedictí de Sant Joan]]), entre altres llocs.

En la cultura occidental, hi ha hagut una ininterrompuda tradició ininterrompuda en la pràctica i teoria musical desd'ençà dels registres més antics registres escrits dels [[sumeris]] (c. 2.500 BC), tradició heretada a través dels [[babilonis]] i els [[perses]] descendint aper l'[[Grècia antiga|Antigaantiga Grècia]] i l'[[Antigaantiga Roma]]. No obstant això, lesla [[Invasiócrisi delsdel bàrbars|migracionssegle germàniquesIII]] delsi la [[anysCaiguda 400de l'Imperi Romà d'Occident|caiguda de l'imperi romà d'Occident]] DCel van[[453]] causarvaren implicar un trencament amb aquesta tradició. La majoriamajor dpart de l'[[Europa occidental]] perdels alssegles següents segles no entenia elsabia [[Idioma grec|grec]], iinclosos lesels obreserudits, defet que havia empès [[Boeci]], que va veure el que estava succeint i vaa traduir antics tractats grecs al [[Llatíllatí]]. Amb l'adveniment de les reformes d'alfabetització de [[Carlemany]], qui estava particularment interessat en música, va començar un període d'intensa activitat en els monestirs de copiatcopiar i escriptura deescriure tractats ende [[teoria musical]]: - Elel tractat de música [[MúsicaMusica enchiriadis|''enchiriadis'']] n'és un dels més antics i interessants d'ells. [[Carlemany]] també va intentarmirar d'unificar la pràctica de música d'esglésiareligiosa mitjançanteliminant l'eliminació deles diferències estilístiques regionals. HiPosseïm ha evidènciaevidències que a l'antiga [[notació musical]] Occidentaloccidental, en la forma de [[neuma|neumes]] '' in campcampo aperto '' (sense [[pentagrama]]), va ser creada ela [[Metz]] alentorn voltant dea l'any 800, com a resultat del desig de [[Carlemany]] perquè els músics de l'Esglésiaesglésia [[Francocarolíngia (poble)|Franca]]conservessin conservin elsles matisosnuances utilitzatutilitzades pels cantants romans.<ref> [http://links.jstor. org/SICI? SICI = 0003-0139 (200321) 56% 3A1% 3C43% 3AADCCMP% 3E2.0.CO% 3B2-% 23 James Grier '' Ademar de Chabannes, pràctiques musicals carolíngies, i "Nota Romana" ''], Periódico de la Societat Americana de Musicologia, Vol 56, No 1 (Spring, 2003), pp. 43-98, juliol de 2007 </ref> La pràctica i teoria musical occidental d'avui en dia, en resum, va començar amb [[Carlemany]].