Revisió del 14:07, 16 oct 2018 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 436.171 edits m Revertides les edicions de 88.24.175.13. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 10:33, 29 oct 2018 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.422.014 edits m Correccions lingüístiques Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 66: {{Citació\|Luis XIV [...] hizo la presentación solemne de su nieto Felipe en esta forma: «''Señores, aquí tenéis al rey de España. Su origen y su linaje le llaman al Trono, y el difunto rey así lo ha testado; toda la nación lo quiere y me lo suplica; ésta es la voluntad del cielo y yo la cumplo gustoso''». Y dirigiéndose al duque de Anjou, le dijo: «''Sé buen español, ése es tu primer deber; pero acuérdate de que has nacido francés, y mantén la unión entre las dos naciones: tal es el camino de hacerlas felices y conservar la paz de Europa.»\|col2=Lluís XIV [...] va fer la presentació solemne del seu nét Felip d'aquesta forma: «''Senyors, aquí teniu al rei d'Espanya. El seu origen i el seu llinatge el criden al Tron, i el difunt rei així ho ha testat; tota la nació ho vol i m'ho suplica; aquesta és la voluntat del cel i jo la compleixo gustós''». I dirigint-se al duc d'Anjou, li va dir: «''Sigues un bon espanyol, aquest és el teu primer deure; però recorda que has nascut francès, i mantingues la unió entre les dues nacions: tal és el camí de fer-les felices i conservar la pau d'Europa''».\|llengua1={{es}}\|llengua2={{ca}}\|Extret de Pericot García, Luis (dir.), 1983{{sfn\|Pericot García\|1983\|p=8}}}} El [[4 de desembre]], Felip sortia de la capital francesa acompanyat pels seus germans, i arribava al [[Bidasoa]] el [[14 de desembre]], on s'acomiada d'ells. Des de la frontera, va estar acompanyat per diversos nobles francesos, esperant que la reina vídua [[Marianna de Neuburg]] tingués temps de retirar-se a [[Toledo]]. Després, va iniciar la seva marxa cap a [[Madrid]], a on arribarà el dia [[18 de gener]] entre l'alegria delirant del poble de Madrid, instal·lant-se en el [[palau del Buen Retiro]]. La cerimònia de proclamació oficial del monarca va ser celebrada el [[8 de maig]] de [[1701]] a l'església de [[San Jerónimo el Real]],{{sfn\|Pericot García\|1983\|p=8}} i era reconegut per les [[Corts de Castella]] el mateix dia.{{sfn\|Suárez Fernández\|1984\|p=340}} Seguint aquesta tònica, Felip V havia de resoldre els juraments «de observar las leyes, fueros y costumbres» dels diferents territoris heretats, a la qual cosa comminava la tretzena clàusula del testament de Carles II,{{sfn\|García-Badell Arias\|2008\|p=51}} un fet que, tanmateix, no era desitjat en un clima de preguerra, perquè si bé estabilitzaria la situació de Felip amb els regnes peninsulars, significava també una pèrdua de poders per al monarca.{{sfn\|García-Badell Arias\|2008\|p=53}} El [[30 de setembre]] de [[1701]] Felip V arriba a Barcelona{{sfn\|Riera i Fortiana\|1993\|p=488}} on va jurar les Constitucions{{sfn\|Riera i Fortiana\|1993\|p=489}} i els representants catalans li van jurar fidelitat com a nou rei d'Aragó i comte de Barcelona, celebrant-se seguidament corts entre [[1701]] i [[1702]], període en què també va aprofitar per casar-se amb la recent arribada [[Maria Lluïsa de Savoia]] a [[Figueres]].{{sfn\|Riera i Fortiana\|1993\|p=490}} En aquestes corts el rei va accedir a quasi totes les peticions realitzades pels braços de les corts. En aquesta situació, el malestar era present també a Aragó, on les corts convocades encara no s'havien reunit en mesos, Felip hi va enviar a la reina,{{sfn\|Albareda i Salvadó\|2007\|p=130}}{{sfn\|Riera i Fortiana\|1993\|p=493}} en les quals es va guanyar als aragonesos i n'obtingué un bon donatiu.{{sfn\|Martín\|1998\|p=1650}} === Influència francesa ===

Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions