Ramon Berenguer I: diferència entre les revisions

Els nobles del [[Penedès]], aplegats al voltant del seu líder, Mir Geribert, són contraris al poder comtal perquè aquest manté la pau amb l'Islam, la qual, si pot resultar beneficiosa per als comerciants barcelonins i per al comte, per les [[paria|paries]] o tributs dels reis [[taifes]] [[musulmans]], és completament ruïnosa per als aristòcrates, que només poden accedir a l'or àrab mitjançant la guerra i el botí. Els barons penedesencs tampoc no accepten que el comte de Barcelona atorgui privilegis de franquesa, o sigui, de garantia de llibertat i de seguretat de béns, a les comunitats pageses, perquè això limita la possibilitat d'imposar el [[ban]] senyorial als camperols. Per aquesta raó, abolint pel seu compte les [[franquesa|franqueses]], i concedint, en acte de sobirania, als seus [[castlans]] el dret d'imposar tributs als homes lliures de la castellania, Mir Geribert afirmava la seva condició de cabdill dels nobles feudals. Un altre greuge dels barons penedesencs contra el poder comtal era el seu suport a les pretensions del [[monestir de Sant Cugat del Vallès]], el qual, basant-se en unes concessions que, dos-cents anys enrere, li havia fet [[Lluís el Pietós]], es proclamava propietari de grans dominis territorials a l'àrea de frontera; llavors, quan algun intent de colonització, dirigit per un noble castlàcastellà mitjançant el sistema de quadres, reeixia, el monestir reclamava els seus drets sobre l'indret exhibint davant dels jutges dels tribunals comtals els pergamins de Lluís el Pietós, gràcies als quals, els monjos aconseguien sempre sentències favorables en els plets contra els clans aristocràtics, com ara la família vescomtal o els castlanscastellans de [[Sant Martí Sarroca]]; per això, algunes famílies nobles, com els [[Cervelló]], decidiren prescindir dels tribunals, on sempre hi tenien les de perdre, i emparar-se per la força dels béns de l'abadia.