Xarop de maltosa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Per que funcioni Sfn hem de posar la data a Ref-llibre amb el paràmetre any i inserir el cognom de tots els autors que figurin a ref-llibre. |
||
Línia 78:
Es pot utilitzar com a font de [[midó]] per a la producció de xarop de maltosa i de xarops edulcorants en general [[farina]] de qualsevol cultiu ric en aquest compost, depenent doncs l’ús d’un o altre bàsicament de la seva abundància i disponibilitat en funció de l’àrea geogràfica i el moment històric. Així doncs, als EUA s’utilitza bàsicament [[Dacsa|blat de moro]] com a font de midó, mentre que a Europa deriva principalment de diversos cereals com el [[blat]], l’[[ordi]] i el [[sègol]]. A Rússia s’usa principalment [[Patatera|patata]], i al sud-est asiàtic, [[mandioca]].{{sfn|Hull|2010|p=34}}
Independentment de la font de midó, doncs, sí que és recomanable per a la producció de xarops, tant de maltosa com de glucosa com d’altres sucres, usar midó d’alta qualitat, de baix contingut [[Proteïna|proteic]] i mínima [[contaminació]] [[Metall|metàl·lica]], ja que aquests components influeixen negativament en les característiques del xarop obtingut: color, aromes, sabor i conservació.{{sfn|Hull|2010|p=34}} Els [[Metall|ions metàl·lics]] a més, interferien antigament en el procés de producció, especialment en el cas del blat de moro, que en presentava els majors continguts, inhibint l’activitat d’alguns dels enzims [[Amilasa|amilases]] usats, com ara les d’ordi, les més usades degut a la seva estabilitat superior a la de les altres d’origen vegetal. Actualment s’usen enzims d’origen [[Fongs|fúngic]] i [[Bacteri|bacterià]], més robustos, [[Termoestable|termoestables]] i menys sensibles a impureses.{{sfn|Whitehurst|van Oort|2009|p=324}}
=== Hidròlisi enzimàtica ===
| |||