Procés de Reorganització Nacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m bot: -d'eradicació +d'erradicació
Línia 107:
Dins l'ideari polític i ideològic de ''El Proceso'', hereu en molts aspectes del [[nazisme]],<ref>{{ref-web |url= http://www.nuncamas.org/investig/cosofam/cosofam2.htm|títol= El marco histórico.|consulta= |autor= |cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= castellà|obra= INFORME CO.SO.FAM|pàgines= |lloc= Barcelona|editor= |data= |any= |mes= |arxiuurl=http://web.archive.org/20020827151235/www.nuncamas.org/investig/cosofam/cosofam2.htm|arxiudata=2002-08-27|doi= |citació= }}</ref> el concepte de nacionalitat excloïa qualsevol mena d'heterogeneïtat possible,<ref>[[Mariano Grondona]], un dels ideòlegs del ''Proceso'', el [[1977]] escrivia a la seva revista ''Carta Política'' articles com ''Los Judíos'', en el qual va argumentar contra la "''timidesa del pluralisme dissolvent''", o que "''en països en formació com el nostre calia certa homogeneïtat ètnica i religiosa per tal de ‘construir’ una nació. Els jueus, en tant minoria nacional, podien optar per l'exili o la conversió''" (citat a ''Historia de los judíos argentinos'', pàgina 387).</ref> i aquesta recerca d'homogeneïtat de la societat deixava de banda les minories prenent a compte, per exemple, les seves arrels ([[jueus]],<ref name="nunca más antisemitismo">{{ref-web |url= http://www.desaparecidos.org/arg/conadep/nuncamas/69.html|títol= Antisemitismo|consulta= |autor= CONADEP|cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= castellà|obra= Nunca Más|pàgines= |lloc= Buenos Aires|editor= |data= |any= |mes= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://revistas.ucm.es/ghi/11328312/articulos/RCHA0404110209A.PDF|títol= El antisemitismo en la Historia argentina reciente: la revista Cabildo y la conspiración judía|consulta= |autor= |cognom= Saborido|nom= Jorge|enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= castellà|obra= |pàgines= |lloc= Buenos Aires|editor= Universidad Complutense de Madrid|data= |any= 2004|mes= abril|arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref> descendents dels [[Pobles indígenes d'Amèrica|antics pobladors d'Amèrica]],<ref name="erradicación de población">{{ref-web |url= http://www.prealas.fsoc.uba.ar/pdf/prealas-2007/foros/foro-2/eje3-violencia-y-control/castagno.pdf|títol= Sobre el proceso de erradicación de poblaciones de 1977. Configuración política de la trama urbana|consulta= |autor= |cognom= Nicolás |nom= Castagno|enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= castellà|obra= |pàgines= |lloc= Buenos Aires|editor= Facultad de Ciencias Sociales de la UBA|data= |any= 2007|mes= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref> etc.) la seva orientació sexual ([[homosexual]]s,<ref>{{ref-web |url= http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/soy/1-660-2009-03-21.html|títol= Víctimas sin nombre|consulta= |autor= |cognom= Modarelli|nom= Alejandro|enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= castellà|obra= Página/12|pàgines= |lloc= Buenos Aires|editor= Editorial "La Página, S.A."|data= |any= 2009|mes= març|arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref> [[lesbiana|lesbianes]],<ref name="con las madres en la plaza">{{ref-web |url= http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/soy/1-664-2009-03-21.html|títol= Con las Madres, en la Plaza |consulta= |autor= LGTTBI|cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= castellà|obra= Página/12|pàgines= |lloc= |editor= Editorial "La Página, S.A"|data= |any= 2009|mes= març|arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref> etc.) o les seves creences religioses ([[Testimonis de Jehovà]],<ref name="testimonis">{{ref-web |url= http://www.apdh-argentina.org.ar/varios/objetores/objetores_11.asp|títol=Persecución a la iglesia testigos de Jehová: discriminación y derecho a la reparación en democracia.|consulta= |autor= |cognom= Geoffroy Lassalle|nom= Alejandro|enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= castellà|obra= |pàgines= |lloc= Buenos Aires|editor= Asamblea Permanente por los Derechos Humanos|data= |any= 2004|mes= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref> etc.).
 
Aquestes minories van ser tractades amb especial ferotgia pels repressors, creant-se fins i tot comandos especials amb dedicació exclusiva (com és el cas del ''[[Comando Cóndor]]'', dedicat a perseguir homosexuals).<ref name="con las madres en la plaza"/> En el cas de les víctimes jueves, l'[[antisemitisme]] sistemàtic dut a terme als distints centres clandestins va ser un fet constatat ja des de l'informe ''Nunca Más''<ref name="nunca más antisemitismo"/> i per posteriors investigacions i treballs.<ref>''The Jewish diaspora in Latin America and the Caribbean'', pàgines 72 a 85.</ref><ref>''Historia de los judíos argentinos'', pàgina 430.</ref> Els Testimonis de Jehovà van ser discriminats en fer el servei militar, no permetent a les seves autoritats d'exceptuar-se, i obligant els fidels a fer quatre anys de servei (tres més que la resta dels ciutadans) estant, a més a més, sotmesos a tortures i assassinats.<ref name="testimonis"/> Els descendents d'amerindis van veure com les ''Villas Miserias''<ref>Conjunts de barraques de l'Argentina, agrupacions pobríssimes com les ''faveles'' de [[Brasil]].</ref> van ser arrasades pels distints plans d'eradicacióerradicació de ''Villas Miserias'',<ref name="erradicación de población"/> sobretot en el marc de l'organització de la [[Copa del Món de Futbol de 1978]].
 
===Resistència a la dictadura===