Paracaigudes: diferència entre les revisions

El disseny dels paracaigudes ha anat millorant amb el pas del temps: els de disseny especial controlen la velocitat de descens, l'efecte del vent i mantenen l'estabilitat segons el pes i la forma de l'objecte que transporten. Altres paracaigudes especials s'utilitzen per a desaccelerar naus espacials, coets experimentals, avions i cotxes esportius.

 

Un paracaiguda dissenyat per a l'ús humà sol ser un velam de 7,3 metres de diàmetre, compost per prop de 25 plafons de [[niló]] o [[seda]]. El velam té un petit forat en el centre, que es manté tancat mitjançant bandes elàstiques però que s'expandeix quan s'obre el paracaiguda, de manera que minimitza l'estrebada inicial de la desacceleració.

 

Les cordes del paracaiguda són cosides a les costures dels plafons, passant per damunt de la part superior d'aquest, i estan connectades en els seus extrems a dos cèrcols metàl·lics. El paracaigudista està equipat amb un [[arnès]] d'estructura resistent que passa per sobre les espatlles, al voltant del cos i entre les cames, que constitueix el [[talabard]],; al seu torn, aquest arnès està unit als cèrcols metàl·lics. Quan no s'usa, el paracaiguda es plega de forma compacta en una borsa de [[lona]] transportada pel paracaigudista. El paquet està dissenyat de manera que s'obri de cop amb l'ajuda d'unes bandes de goma i uns ressorts metàl·lics en estirar una corda de tancament denominada "cordó d'obertura". També està equipat amb un altre paracaiguda més petit, que surt impulsat del paquet en estirar el cordó d'obertura i que arrossega al paracaigudes principal.

 

== Paracaigudes esportiu ==