Antic Teatre Municipal de Figueres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m duplicat
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{duplicat|Teatre Principal de Figueres}}
{{fusió a|Teatre-Museu Dalí|data=abril de 2017}}
{{Infotaula edifici}}
'''L'antic Teatre Municipal de Figueres''' (1850-1939)<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/05/03/lantic-teatre-figueres-que-convertir-lactual-museu-dali/329936.html|títol=L´antic teatre de Figueres, que es va convertir en l´actual museu dalí - Diari de Girona|consulta=2017-04-08|nom=Diari de|cognom=Girona}}</ref> va ser un edifici neoclàssic finançat per les classes altes de la ciutat, en el marc de l'estratègia de legitimació pública que va dur a terme la burgesia vuitcentista —a través, principalment, de la remodelació d'institucions culturals i artístiques. La seva construcció és paral·lela, ideològicament parlant, a l'[[Eixample de Barcelona|Eixample]] barceloní d'Idelfons Cerdà o al [[Ringstraße|Ringstrasse]] de Viena.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Costal i Fornells|nom=Anna|article=Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874)|publicació=Tesi doctoral|url=https://www.dropbox.com/s/8094h4ptiy6p5mb/Anna%20Costal_Tesi%20Doctoral.pdf?dl=0#|data=2014|pàgines=117-125}}</ref>
[[Fitxer:Museu Dalí de Figueres.jpg|vinheta|Façana de l'antic Teatre Municipal de Figueres, reconvertida durant el franquisme en part del [[Teatre-Museu Dalí]]. ]]
'''L'antic Teatre Municipal de Figueres''' o '''Teatre Principal de Figueres''' fou un teatre construït entre [[1848]] i [[1850]] per l'arquitecte català [[Josep Roca i Bros]], destruït, en part, el [[1939]] al final de la [[Guerra Civil espanyola]], i sobre el qual s'hi construí, entre [[1961]] i [[1974]] (any de la seva inauguració), l'actual [[Teatre-Museu Dalí]].<ref>{{citar ref | cognom = Bernils | nom = Josep Maria | article = 124 años del Teatro de Figueres | publicació = Revista de Girona | data = 31 de juliol de 1974 | llengua = espanyol}}</ref><ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/05/03/lantic-teatre-figueres-que-convertir-lactual-museu-dali/329936.html|títol=L´antic teatre de Figueres, que es va convertir en l´actual museu dalí - Diari de Girona|consulta=2017-04-08|nom=Diari de|cognom=Girona}}</ref>
 
'''L'antic Teatre Municipal de Figueres''' (1850-1939)<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/05/03/lantic-teatre-figueres-que-convertir-lactual-museu-dali/329936.html|títol=L´antic teatre de Figueres, que es va convertir en l´actual museu dalí - Diari de Girona|consulta=2017-04-08|nom=Diari de|cognom=Girona}}</ref> vaVa ser un edifici neoclàssic finançat per les classes altes de la ciutat, en el marc de l'estratègia de legitimació pública que va dur a terme la burgesia vuitcentista —a través, principalment, de la remodelació d'institucions culturals i artístiques. La seva construcció és paral·lela, ideològicament parlant, a l'[[Eixample de Barcelona|Eixample]] barceloní d'Idelfons Cerdà o al [[Ringstraße|Ringstrasse]] de Viena.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Costal i Fornells|nom=Anna|article=Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874)|publicació=Tesi doctoral|url=https://www.dropbox.com/s/8094h4ptiy6p5mb/Anna%20Costal_Tesi%20Doctoral.pdf?dl=0#|data=2014|pàgines=117-125}}</ref>
 
El ''nou'' teatre s'erigia per a substituir una sala més petita, feta de fusta, que havia quedat obsoleta. La gran demanda cultural a la ciutat de Figueres demanava un espai més gran, tot i que les dimensions del nou Municipal eren desproporcionades per a una ciutat de 10.000 habitants.<ref name=":0" /> L'activitat hi era constant, i el teatre va convertir-se aviat en l'aparador social més cobejat de la vila. Vuit anys després de la seva inauguració va fundar-se el ''Liceo Figuerense'', associació a qui l'Ajuntament va concedir l'explotació de la sala durant tres anys, a canvi d'algunes millores estructurals. Els socis del ''Liceo,'' tots ells establerts en les capes més altes de la societat —industrials, metges i advocats— eren els encarregats de contractar la companyia que s'ocuparia de l'escena durant la temporada. Aquest fet demostra que, encara a finals del s. XIX, subsistien moltes formes de mecenatge pròpies de l'[[Antic règim|Antic Règim]].<ref name=":0" />