Mikel Antza: diferència entre les revisions

'''Mikel Albisu Iriarte''', més conegut pel seu pseudònim '''Mikel Antza''', ([[Sant Sebastià]], [[7 de juny]] de [[1961]]) és un [[activista polític]] [[bascos|basc]], ex-dirigent de l'organització armada [[Euskadi Ta Askatasuna]] (ETA). Va ser el dirigent del grup que més temps va estar al capdavant de l'organització, des que en 1993 es va fer càrrec de la seva adreça política fins que va ser detingut en [[2004]] a [[França]] al costat d'altres membres d'ETA, entre ells la seva parella, [[Maria Soledad Iparraguirre]] 'Anboto',<ref name="em">[http://www.elmundo.es/elmundo/2004/10/03/espana/1096804133.html 'Mikel Antza', el cerebro de ETA], artículo en el diario ''El Mundo'', 3 de octubre de 2004.</ref> a la casa que ocupaven des de juny de [[1999]] a [[Salias (Pirineus Atlàntics)|Salias]]. Abans de la seva detenció, Antza havia estat condemnat a França en tres ocasions ''en rebel·lia'' (absent), cadascuna d'elles a cinc anys de presó.<ref name="20m">[http://www.20minutos.es/noticia/873613/1/juzgan/jefes/eta/ Juzgan en París a los ex jefes de ETA 'Mikel Antza' y 'Anboto'], [[20minutos]], 15 de noviembre de 2010, consultado el 14 de diciembre del mismo año.</ref> Després de complir la seva condemna a França va ser lliurat a Espanya el 22 gener de 2019 però va ser posat en llibertat immediatament al no tenir cap causa pendent..<ref name=entrega>{{cita noticia |autor= |url=https://www.lavanguardia.com/local/paisvasco/20190123/454271655647/mikel-antza-jefe-eta-libertad-entregado-francia.html |título=‘Mikel Antza’, histórico jefe de ETA, en libertad tras ser entregado por Francia |periódico=La Vanguardia |fecha=23 de enero de 2019|fechaacceso= |cita= }}</ref>

Antza és fill de Rafael Albisu Ezenarro, un dels fundadors de Ekin, organització històrica antecedent d'ETA. Va adquirir prestigi en el si d'ETA a l'ésser l'organitzador de la fugida de la [[Martutene|presó de Martutene]] (Sant Sebastià) de [[Joseba Sarrionandia Uribelarrea|Joseba Sarrionandia]] i d'Iñaki Pikabea el 7 de juliol de [[1985]] pel que va haver de fugir a França. Va entrar directament en l'aparell polític de l'organització, a les ordres primer de [[Josu Urrutikoetxea]], i de Txelis després. Després de la detenció dels màxims dirigents d'ETA en [[Bidarte|Bidart]] en [[1992]], es va convertir en el nou cap polític, i s'ocupava de les publicacions, estratègia, compra d'armes i relacions internacionals d'ETA, així com de controlar l'activitat de l'esquerra abertzale.<ref name="epcondena"/><ref name="epantza"/> Com a estrateg d'ETA, va canviar les tàctiques de la mateixa, @tratar desbordar a l'Estat trencant la unitat dels partits democràtics al [[Comunitat autònoma del País Basc|País Basc]] combinant accions terroristes —l'assassinat del regidor [[Miguel Ángel Blanco Garrido|Miguel Ángel Blanco]] es considera la primera mostra de la nova estratègia— amb l'anomenat projecte de "construcció nacional" o "alternativa democràtica" que va portar a la signatura del [[Pacte de Lizarra]] en [[1998]].<ref name="epantza">[http://www.elpais.com/articulo/espana/estrategia/negociacion/desbordamiento/Estado/elpepiesp/20041004elpepinac_2/Tes De la estrategia de la negociación al desbordamiento del Estado], El País, 4 de octubre de 2010, consultado el 17 de diciembre de 2010.</ref> Un dels seus moments de màxima importància en ETA va ser durant la treva declarada durant el govern de [[José María Aznar López|José María Aznar]], moment en el qual es va reunir en [[1999]] a Zuric amb els tres representants del Govern: [[Javier Zarzalejos]], Ricardo Martí Fluxá i Pedro Arriola. La ruptura de la treva va suposar un punt d'inflexió i el seu declivi gradual en ETA.<ref name="epantza"/>

Després de la detenció en 2004, el judici a França contra Antza i altres vuit encausats es va iniciar en el Tribunal del Criminal de París, al novembre de [[2010]], acusat de ser el cap de l'aparell polític d'ETA al temps de la seva detenció, per la qual cosa el fiscal va sol·licitar 30 anys de presó.<ref name="20m"/><ref name="20m100">[http://www.20minutos.es/noticia/902513/0/carcel/anboto/antza/ La Fiscalía francesa pide 30 años de cárcel para 'Antza' y 'Anboto' por ser dirigentes de ETA], 20minutos, 14 de diciembre de 2010, consultado el mismo día.</ref> Va ser condemnat el 17 de desembre de 2010 a 20 anys de presó com a responsable polític d'ETA, la mateixa pena que a la seva companya, [[Maria Soledad Iparraguirre]], ''Anboto''.<ref name="epcondena">[http://www.elpais.com/articulo/espana/Francia/condena/ex/dirigentes/etarras/Mikel/Antza/Soledad/Iparraguirre/anos/carcel/elpepuesp/20101217elpepunac_29/Tes Francia condena a los ex dirigentes etarras Mikel Antza y Soledad Iparraguirre a 20 años de cárce], El País, 17 de diciembre de 2010, consultado el mismo día.</ref>

Després de complir la seva condemna a França va ser lliurat a Espanya el 22 gener de 2019 però va ser posat en llibertat immediatament al no tenir cap causa pendent.<ref name=entrega/>