Tribú de la plebs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m enllaç |
||
Línia 18:
Els tribuns van ser declarats inviolables (''sacrosancti'') i inamovibles. Els tribuns no tenien la consideració de magistrats romans, ja que les seves facultats al principi eren merament negatives i per tant no podien seure a les selles curuls reservades als magistrats i havien de seure en els bancs. A diferència dels cònsols no disposaven de [[lictor]]s, de [[Toga romana|toga]] galonejada de púrpura (''toga praetexta'') ni d'insígnies de magistrat. Els tribuns no podien votar al senat ni formar part del consell de la ciutat (''curia''). El seu càrrec era anual i acabava cada any el [[10 de desembre]]. En general el càrrec de tribú requeia en plebeus rics.
[[Tiberius Sempronius Gracchus]] des del seu càrrec de tribú va proposar una [[llei agrària]] sense l'aprovació del senat ([[133 aC]]); el seu col·lega [[Marc Octavi (tribú 133 aC)|Marcus Octavius]], va posar el vet per primera vegada; Gracchus va fer deposar a Octavius a l'assemblea popular (un fet sense precedents) i va optar a la reelecció (una cosa que tampoc havia passat mai) per assegurar l'aplicació de la llei. Gracchus va morir assassinat pels conservadors i el seu germà [[Gaius Gracchus]] va patir la mateixa sort. Des de llavors el càrrec va quedar reformat i els tribuns van arribar a ser deu.
Sota [[August]] el càrrec de tribú va esdevenir vitalici en ell mateix; sense les assemblees populars el càrrec era irrellevant. Més tard el càrrec es va donar per períodes d'un any a cavallers que tenien més de 27 anys.
| |||