Santa Sofia (Istanbul): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 185.26.136.144. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
mCap resum de modificació
Línia 14:
No queden restes de la primera església que es construïa en aquesta localització, coneguda en grec com a Μεγάλη Ἐκκλησία (''Megálē Ekklēsíā'', 'gran església'), o en llatí ''Magna Ecclesia''.<ref name="Great Church">{{ref-web| url= http://www.virtualworldheritage.org/papers/3181_976-Virtual_Hagia_Sophia.pdf|títol=Virtual Hagia Sophia: Restitution, Visualization and Virtual Life Simulation| consulta=2007-07-03|autor=Alessandro E. FONI, George PAPAGIANNAKIS, Nadia MAGNENAT-THALMANN}}</ref>
 
Com sovint passava en aquells dies, el lloc fou seleccionat per l'existència prèvia d'un temple pagà.<ref>[http://www.byzantines.net/epiphany/hagiasophia.htm Hagia Sophia accessed September 13, 2007]</ref> L'església fou construïda prop de l'àrea on s'estava desenvolupant el palau imperial i prop de l'església més petita [[Hagia Irene]], que va fer de catedral fins que Santa Sofia fou completada. [[Sòcrates de Constantinoble]] ([[380]]-[[440]]) va fer la crònica d'aquesta església, afirmant que la construcció va començar l'any [[325]] sota el mandat de [[Constantí el Gran]] i acabada i inaugurada per [[Constanci II]] el [[15 de febrer]] de [[360]].<ref>Janin (1953) p. 472</ref> En un principi se l'anomenava ''Megálē Ekklēsíā'' ('església gran') perquè era la més gran de la ciutat. Aquesta apel·lació es continuà utilitzant fins al segle V, que passa a anomenar-se ''Hagia Sophia'' o ''Santa Sofia'', nom que va mantenir fins al final de l'Imperi bizantí,Romà d'Orient el [[1453]].
 
Se suposa que aquesta primera església fou construïda com una [[basílica]] tradicional llatina de pedra amb galeries i un sostre de fusta, precedida per un [[Atri (pati)|atri]]. En aquells moments, ja era considerada com un dels monuments més excepcionals del món. Les dues esglésies formaven part de les esglésies principals de l'[[imperi Bizantí|Imperi bizantíRomà d'Orient]].
 
=== Segona església ===
Línia 27:
=== Tercera església ===
[[Fitxer:Santa_Sofia_-_Interior_-_Detall_pis_superior.JPG|thumb|200px|Detall del treball dels artistes al pis superior]]
El 23 de febrer de [[532]], només uns quants dies després de la destrucció de la segona basílica, l'emperador [[Justinià I]] prenia la decisió de construir una tercera basílica totalment diferent, més gran i més majestuosa que les seves predecessores. Justinià n'escollia el [[físic]] [[Isidor de Milet el Vell|Isidor de Milet]] i el [[matemàtic]] [[Antemi de Tral·les]] com a arquitectes; Antemi, tanmateix, moria al cap d'un any. La construcció és descrita per l'historiador bizantíromà [[Procopi (historiador)|Procopi]] en ''De Aedificiis'',<ref group="n.">[[Panegíric]] destinat a elogiar les obres públiques erigides per Justinià. Estructurat en sis llibres, fou escrit segurament durant la segona meitat de la dècada de 550 i es va publicar el 561. Es presenta a Justinià com el prototip de governant cristià que alça esglésies per la glòria de Déu.</ref> en què comentava: {{cita|Sempre que s'acudeix a aquesta església a resar es comprèn immediatament que aquest treball s'ha realitzat no pel poder i l'habilitat humanes, sinó per la influència de Déu que flota en altures, pensant que Ell no pot estar lluny, sinó que ha d'estimar habitar en aquest lloc que Ell mateix ha escollit [...]<ref> Sureda (1989) p.55</ref>}}
La basílica es construí amb material portat de pertot l'imperi, com columnes hel·lenístiques des del temple d'[[Àrtemis]] a [[Efes]].
[[Fitxer:Istanbul - Santa Sofia - General.JPG|thumb|esquerra|Vista general exterior. S'observen dos minarets més grans que els altres dos]]