Melisenda de Jerusalem: diferència entre les revisions

Durant el regnat del seu pare [[Balduí II de Jerusalem]] va ser nomenada ''filio regis et regni Jerosolimitani haeres'' (filla del rei i hereva del Regne de Jerusalem); destacà per sobre d'altres nobles i clergues cristians en ocasions cerimonials; incrementà l'associació amb el seu pare en els documents oficials, fins i tot en l'encunyació de moneda, la concessió de feus i altres formes de mecenatge, i en la correspondència diplomàtica. Balduí va educar la seva filla com a digna successora, amb el suport de l{{'}}''[[''Haute Cour'' de Jerusalem|''Haute Cour'']]'', una mena de consell reial que comprenia la noblesa i el clergat del regne. Tanmateix, Balduí també pensava que hauria de casar Melisenda amb un poderós aliat per protegir i salvaguardar l'herència de la reina i els seus futurs hereus. La seva intenció era cercar un consort per a la seva filla. Balduí va triar [[Folc V d'Anjou]], [[comte d'Anjou]], un conegut comandant militar i croat. El fill de Folc, [[Jofré V d'Anjou]], era casat amb l'emperadriu [[Matilde d'Anglaterra]], filla i hereva d'[[Enric I d'Anglaterra]] i vídua de l'emperador [[Enric V d'Alemanya]]. Al llarg de les negociacions Folc va insistir que havia de governar conjuntament amb Melisenda, i comptà amb l'aquiescència de Balduí a aquestes demandes. Sent Folc relativament ric (fins i tot per ser un croat), aportaria tropes i l'experiència militar obtinguda en la defensa de Jerusalem.