|
}}
'''Ulpi Corneli Lelià''' (en [[llatí]] ''Ulpius Cornelius Laelianus'') va ser un usurpador del tron [[Imperi Gal|imperial gal]]. Formava part de la [[gens Cornèlia]], una antiga família romana, i segurament de la [[gens Ulpia]], que procedia d'[[Hispània]].
'''Ulpi Corneli Lelià''' (''Ulpius Cornelius Lelianus'') fou usurpador del tron [[Imperi Gal|imperial gal]]. [[Trebel·li Pol·lió]] l'anomena en quart lloc a la seva obre sobre els trenta tirans, amb el nom de '''Lol·lià''' (''Lollianus''). Segons la Història Augusta, Lelià fou el cap d'una revolta que va enderrocar a [[Pòstum I]] a les [[Gàl·lies]], i després va defensar amb èxit la regió contra els germànics fins que fou mort pels seus propis soldats que es van amotinar per la disciplina severa que els havia imposat; els amotinats van proclamar emperador a [[Marc Piavvoni Victorí|Victorí]] (''Victorinus''). Això hauria passat vers el [[267]]. [[Sext Aureli Víctor|Víctor]] l'anomena ''Laelianus'' a un lloc i ''Aelianus'' a un altre; [[Eutropi (historiador)|Eutropi]] l'anomena ''Lucius Aelianus''. ▼
▲'''Ulpi Corneli Lelià''' (''Ulpius Cornelius Lelianus'') fou usurpador del tron [[Imperi Gal|imperial gal]]. [[Trebel·li Pol·lió]] l'anomenael menciona en quart lloc a la seva obre sobre els [[Trenta Tirans (Imperi Romà)|trenta tirans ]], amb el nom de '''Lol·lià''' (''Lollianus''). Segons la ''[[Història Augusta ]]'', Lelià fouva ser el cap d'una revolta que va enderrocar a [[Pòstum I]] a les [[Gàl·lies]], i després va defensar amb èxit la regió contra els [[germànics ]] fins que fou mort pelsels seus propis soldats queli van donar mort quan es van amotinar , perdegut a la disciplina severa disciplina que els havia imposat ;. elsEls amotinats van proclamar emperador a [[Marc Piavvoni Victorí|Victorí]] (''Victorinus''). Això hauria passat versals elvoltants de l'any [[267]]. [[Sext Aureli Víctor|Víctor]] l'anomena ''Laelianus'' a un lloc i ''Aelianus'' a un altre ;. [[Eutropi (historiador)|Eutropi]] l'anomena ''Lucius Aelianus''.
En realitat probablement Lelià s'autoproclamà emperador l'any [[268]] a [[Magúncia]]. Encara que la seva posició exacta dins la cadena de comandaments de l'exèrcit és desconeguda, se suposa que era un oficial sota les ordres de [[Pòstum I]]. Lelià suposà un gran perill per a Pòstum a causa de les dues legions que ell comandava. No obstant això, la seva rebel·lió només durà aproximadament els dos mesos previs al seu assassinat, probablement pels seus propis soldats. ▼
▲En realitat probablement Lelià s'autoproclamà emperador l'any [[268]] a [[Magúncia]]. Encara que la seva posició exacta dins la cadena de comandaments de l'exèrcit és desconeguda, se suposa que era un oficial sota les ordres de [[Pòstum I ]]. Lelià suposà un gran perill per a Pòstum a causa de les dues legions que ell comandava. No obstant això, la seva rebel·lió i el càrrec d'emperador només duràva durar aproximadament els dos mesos previs al seu assassinat. El setge de [[Magúncia]] també havia estat funest per a Pòstum: seria assassinat, probablement pelsperquè seushavia propisdenegat soldatsel permís a les seves tropes de saquejar la ciutat conquerida. <ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=705 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>
El setge de [[Magúncia]] va ser igualment funest per a Pòstum: seria assassinat, probablement perquè havia denegat el permís a les seves tropes de saquejar la ciutat conquerida.
Se sap ben poc de Lelià. PortàPortava el mateix cognom que una destacada família aristocràtica d'[[Hispània]], els Ulpii, de la qual [[Trajà]] en formàva formar part i molt probablement també Lelià. Aquesta possibilitat es fonamenta en una pista trobada en unaun [[aureus]], en la qualon es pot veure la forma d'Hispània amb un conill recolzant-s'hi. Si realment hagués format part de la família de [[Trajà]], segurament aquesta hagués sigut la causa perquè Hispània acabés, després la seva mort de Pòstum, aliant-se amb l'emperador [[Claudi II el Gòtic|Claudi II]].
El seu nom apareixes esmentattroba escrit de diverses maneres i cal considerar com a prova principal les monedes que s'han trobat i que estaven fetes segons els experts a la mateixa [[seca ]] que les de Pòstum, que porten a l'anvers la llegenda IMP. C. LAELIANUS. P. F. AUG., o IMP. C. ULP. COR. LAELIANUS. Una medalla considerada autentica que formà part de la col·lecció del príncep de [[Waldeck]], portava la llegenda IMP. C. LOLLIANUS P. F. AUG. ; altresAltres monedes d'època propera però que podria no ser el [[267]], porten la llegenda IMP. C. Q. VALENS. AELIANUS. P. AUG. i al revers JOVI. CONSER. AUGG. (indicant una sobirania compartida) ;. aquestaAquesta darrera podria correspondre al [[Elianus|Aelianus ]] (Elià) que juntament amb Amandus va encapçalar la rebel·lió dels [[bagaudes]] en el regnat de [[Dioclecià]]. <ref>{{ref-web |cognom=Polfer |nom=Michel |url=http://www.roman-emperors.org/laelianu.htm |consulta=3-II-2019 |títol=Laelianus (AD 269) |obra=De Imperatoribus Romanis}}</ref>▼
== Referències ==
{{referències}}
▲El seu nom apareix esmentat de diverses maneres i cal considerar com a prova principal les monedes que s'han trobat i que estaven fetes segons els experts a la mateixa seca que les de Pòstum, que porten a l'anvers la llegenda IMP. C. LAELIANUS. P. F. AUG., o IMP. C. ULP. COR. LAELIANUS. Una medalla considerada autentica que formà part de la col·lecció del príncep de [[Waldeck]], portava la llegenda IMP. C. LOLLIANUS P. F. AUG.; altres monedes d'època propera però que podria no ser el [[267]], porten la llegenda IMP. C. Q. VALENS. AELIANUS. P. AUG. i al revers JOVI. CONSER. AUGG. (indicant una sobirania compartida); aquesta darrera podria correspondre al Aelianus (Elià) que juntament amb Amandus va encapçalar la rebel·lió dels [[bagaudes]] en el regnat de [[Dioclecià]].
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Lelia}}
{{ORDENA:Lelia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Usurpadors del tron imperial romà]]
[[Categoria:Gens Cornèlia]]
| 