Revisió del 14:02, 11 feb 2019 modifica Kette~cawiki (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 46.310 edits m Revertides les edicions de 195.235.214.64. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 14:03, 11 feb 2019 modifica desfés Kette~cawiki (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 46.310 edits Es desfà la revisió 20712870. No es necessiten dos espais en blanc Etiqueta: Desfés Edició següent →
Línia 32: [[Fitxer:Wheat close-up.JPG\|thumb\|[[Blat]]]] [[Fitxer:KieselgurGruben NeuOhe2008 (15).JPG\|thumb\|[[Microalgues]]]] L'[[agromassa]] i els [[agrocombustible]]s són combustibles que es cremen per a obtenir energia en [[motor]]s o en [[centrals tèrmiques]], de vegades barrejats amb combustibles fòssils, però que procedeixen de [[vegetal]]s (fusta, blat, etc.) [[conreu\|conreats]] extensivament o de productes de ramaderia, que posteriorment han de ser tractats industrialment. Es consideren no [[sostenibles]] i no renovables a escala humana. Pot semblar que si una planta es pot conrear i pot créixer, és a dir que la podem produir, al contrari que l'urani o el carbó, hauria de ser renovable, però no ho és perquè creix massa lentament comparat amb la velocitat amb la que els gastem i perquè no hi ha prou espai a la [[Terra]] com per a conrear-lo. Caldria la superfície sencera d'uns quants planetes Terra només pels conreus d'agromassa necessaris per substituir l'energia obtinguda actualment pels combustibles fòssils.<ref>''Après le pétrole. La nouvelle économie écologique'', d'Élise Rebut i Ludovic François. Edicions Ellipses. {{ISBN\|978-2-7298-5212-2}} {{fr}}</ref><ref>''Les agrocarburants, mythe ou réalité?'' article de F. Dambrine i P. Sylvestre publicat a ''Dévelopement durable'', núm. 1, octubre de 2007, {{fr}}</ref> La fusta i altres agrocombustibles similars ja s'havien usat de manera més o menys sostenible (s'ha talat molts boscos sencers de manera irreversible per a obtenir la fusta dels arbres, per exemple) abans del carbó, que pràcticament els va substituir per complet. Al tercer quart del [[segle XX]] es van començar a estudiar de nou com a alternativa als combustibles fòssils i posteriorment es van desestimar per resultar igualment [[contaminant]]s i exhauribles, i en canvi tenir un rendiment energètic molt menor. Per exemple, l'[[agroetanol]] i de l'[[agrodièsel]] tenen una Taxa de Retorn Energètic, TRE, inferior a la unitat o molt propera a ella, cosa que gairebé cal la mateixa energia per a produir-lo que la que s'obté de la seva [[combustió]].<ref>''Biocombustibles: mito o realidad'', de Mariana Ballenilla Samper. 2007 {{es}}</ref> Com a referència, el carbó a les centrals tèrmiques actualment té una TRE de 9 (era de 80 als anys 40) i el petroli als [[anys 40\|40]] en tenia una de 100, és a dir que per a obtenir cent calories de petroli hom havia d'invertir una sola en la seva obtenció i tractament.<ref>[http://www.eoearth.org/article/Energy_return_on_investment_(EROI) Balanç energètic: Energia obtinguda respecte a la invertida.] de Cutler Cleveland i Robert Costanza. La Enciclopèdia de la Terra (''Encyclopedia of Earth''), ''Environmental Information Coalition'', ''National Council for Science and the Environment''. [[Washington DC]], [[16 d'abril]] de [[2008]] {{en}}</ref><ref>''Anàlisi energètic dels agrocombustibles'', E. Calderón. 2007, {{ca}} {{es}}</ref>

Energia no renovable: diferència entre les revisions