Jordi II del Regne Unit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Biografia: Errada gramatical corregida Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
m bot: -fins arribar +fins a arribar |
||
Línia 81:
Els partidaris de la guerra, liderats per ''lord'' Carteret, temien que si Maria Teresa no pujava al tron austríac, el poder de [[França]] a Europa augmentaria notablement. De manera que Jordi II hi envià les seves tropes, sobretot per a evitar que les tropes enemigues avancessin cap a [[Hannover]]. El rei en persona acompanyà el seu exèrcit, comandat pel seu fill Guillem August, en la [[batalla de Dettingen]] el [[1743]]. La guerra no va ser ben vista pels anglesos que consideraven que el rei prioritzava els interessos de Hannover als de la [[Gran Bretanya]].
Aprofitant el conflicte europeu de la Guerra de Successió Austríaca, es va produir una [[Aixecament jacobita|nova rebel·lió]] dels partidaris de restaurar la dinastia dels [[Estuard]]. Ja ho havia intentat durant el regnat del seu pare, [[James Francis Edward Stuart|Jacob Estuard]], fill de [[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jacob II]]. I ara hi tornà amb més força un altre pretendent dels Estuard, [[Carles III d'Anglaterra i Escòcia|Carles Eduard Estuard]], qui va obtenir unes primeres victòries a [[Escòcia]] i a [[Anglaterra]] fins a arribar prop de Londres, però en no trobar-hi prou suport retrocedí i va ser derrotat definitivament per les tropes angleses comandades per [[Guillem August de Cumberland]] en la [[batalla de Culloden]]. El [[1748]] s'acabà la Guerra de Successió Austríaca amb el reconeixement de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria, la qual poc després trencaria l'aliança amb el [[Regne Unit]].
A partir d'aleshores Jordi II deixà d'interessar-se per la política i pels conflictes bèl·lics en uns moments en què al país s'iniciava la [[revolució industrial]], amb un ràpid creixement de la població.
| |||