Nicèfor III Botaniates: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Categorització |
simplific codi infotaula |
||
Línia 1:
{{Infotaula de polític
| nom_original = Nicèfor Botaniates <br />{{mida|1=Νικηφόρος Βοτανειάτης (grec)}}
| data_naixement = [[1002]]
|
| imatge = Meister der Predigtsammlung des Heiligen Johannes Chrysostomus 001.jpg
| peu = Il·lustració de la col·lecció de sermons de Sant Joan Crisòstom
| conjuge =
| carrec = Emperador bizantí
| inici = 1 de gener del [[1078]]
| final = 1 d'abril del [[1081]]
| predecessor = [[Miquel VII Ducas]]
| successor = [[Aleix I Comnè]]
}}
'''Nicèfor Botaniates''' (Νικηφόρος Βοτανειάτης, ''Nikephóros Botaneiátes'') fou emperador bizantí —'''Nicèfor III''' —per un període curt, del [[1078]] al [[1081]]. Després d'haver estat un general distingit, es va proclamar ell mateix emperador aprofitant la feblesa de l'emperador [[Miquel VII]]. Ell tampoc va tenir prou suport per mantenir-se en el poder quan el va deposar [[Aleix I Comnè]].
== Ascens al tron ==
La seva família deia ser descendents dels [[Gens Fàbia|Fabis]] romans. Era considerat un general valent però no tenia altres qualitats. Va començar a servir com a general des del regnat de [[Constantí IX]]. Va participar en l'entronització d'[[Isaac I Comnè]], inclosa la [[batalla de Petroe]].<ref>[[Joan Escilitzes]] ''Sinòpsis d'històries'' 489.71-78</ref> Encara que era considerat un militar competent també va haver de fer retirades humiliants al llarg de la seva carrera i en una ocasió va ser fet captiu pels turcs [[oghuz]].{{sfn|Canduci|2010|p=276}}Durant la campanya del regent [[Romà IV Diògenes]] contra [[Malazgirt|Manazkert]] no va comptar amb ell i llavors es va retirar a les seves terres d'[[Anatòlia]]. Quan [[Miquel VII Ducas]] va assumir el poder sense Romà Diògenes, Botaniates va rebre el càrrec d'estrategos i comandant de les tropes d'Anatòlia.{{sfn|Norwich|1993|p=360}} Va capturar [[Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]], l'oncle de l'emperador que estava ficat enmig d'una revolta dels normands.{{sfn|Finlay|1854|p=53}}
|