L'arquitectura carolíngia és un estil arquitectònic propi del nord d'[[Europa]] que va ser promogut per [[Carlemany]]. El període s'estén de finals del [[segle VIII]] fins elal començament regnat d'[[Otó I d'Alemanya|Otó I]] el [[936]], i va ser una temptativa conscient de crear un renaixement romà, emulant les antigues arquitectures [[Arquitectura de l'Antiga Roma|romana]], [[Arquitectura paleocristiana|paleocristiana]] i [[Arquitectura bizantina|bizantina]], i sense renunciar a cert grau d'innovació pròpia, tot resultant-ne, en conclusió, un producte únic. Alguns exemples d'arquitectura carolíngia que han sobreviscut el pas del temps es troben a [[Aquisgrà]] (la [[Capella palatina d'Aquisgrà|capella Palatina]]), l'[[illa monàstica de Reichenau]] (l'església de Sant Jordi d'Oberzell), [[Lorsch]] (l'[[Abadia de Lorsch]]), [[Fulda (Alemanya)|Fulda]] (l'església de Sant Miquel de Fulda), Michelstadt (la Basilica d'Einhard) i Müstair (a [[Suïssa]], el [[convent benedictí de Sant Joan]]), entre altres llocs.
