Arpa: diferència entre les revisions

Entre 1720 i 1740, el mecanisme es desenvolupà connectant aquests ganxos a uns pedals que s'accionaven amb els peus, deixant les mans lliures al músic. Una arpa alemanya conservada al Conservatoire Royal de Musique de Brussel·les sembla haver tingut pedals per a les notes DO i FA. Diversos fabricants tingueren gran interès per a solucionar el problema diatònic de l'arpa: Louvet, Lang, Salmon, Holtzman, Lapine, Naderman, Cousineau i Renault & Chatelain. [[Jacob Hochbrucker]], nascut a Donauwörth a Bavària, fabricà una arpa amb cinc pedals per les notes DO, RE, FA, SOL i LA que després perfeccionà ampliant el nombre de pedals a set, un per a cada nota de l'escala diatònica.<ref name="Stanley1997">{{cite book|author=John Stanley|title=Classical Music: An Introduction to Classical Music Through the Great Composers & Their Masterworks|url=https://books.google.com/books?id=qnrZAAAAMAAJ|date=1 May 1997|publisher=Reader's Digest Association|isbn=978-0-89577-947-2|page=24}}</ref> Així se'l considera el pare de l'arpa d'un moviment.

Cap al 1740 s'introdueix l'arpa de pedals a París segurament a través de l'alemany Stecht o l'alsacià Phillip Mayer. A la Encyclopédie ja es presenta aquest instrument. Abans de la [[Revolució Francesa]] els fabricants d'arpes Cousineau feren intents per a millora l'instrument, un d'ells fou doblar el mecanisme i també el nombre de pedals, 14 en total. Afortunadament no arribà a prosperar.