Califat Fatimita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Majúscules i terminologia
Línia 102:
La dinastia fatimita fou fundada per Said ibn Husayn (conegut com a [[Ubayd-Al·lah al-Mahdí (fatimita)|Ubayd-Al·lah al-Mahdí]]), d'origen siri, a [[Tunísia]]. Amb la idea de controlar el comerç saharià, ràpidament dominaren tot el [[Magrib]] central, territoris que ara ocupen el [[Marroc]] Oriental, [[Algèria]], Tunísia i [[Líbia]], i l'illa de [[Sicília]]. Fracassà, però, en les seves campanyes al Marroc Occidental. La capital d'aquesta època inicial era una ciutat de nova planta anomenada [[Mahdia]], en referència al títol de [[mahdí]] que es va autoatorgar Said ibn Husayn.
 
Durant el regnat de Muhammad al-Qaim, es construeix una important flota de 900 vaixells, amb la qual s'ataquen les costes de [[França]] i [[Itàlia]]. El règim haurà de fer front a una revolta amazic ([[944]]–[[947]]), liderada per [[Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari|Abu Yazid]], que comptava amb el suport del [[Califat de Còrdova]] (el [[califa]]t [[omeia]] d'[[al-Andalus]]), i a una revolta siciliana, sufocada quan els [[kalbita|kalbites]] obtingueren el títol d'[[emir]]s. També l'[[imperiImperi bizantíRomà d'Orient]] tornà hostil als fatimites, aliant-se amb el Califat de Còrdova, principal responsable de les derrotes fatimites al Marroc Occidental.
 
Isma'il al-Mansur pacifica el regne, i Ma'ad al-Muizz aconsegueix la conquesta d'Egipte, gràcies a un gir estratègic en les seves aliances i els seus objectius. Efectivament, al seu exèrcit es trobaven nombrosos sicilians, dos contingents ''[[Imperi Bizantí|Rum]]'' (bizantins) i gran quantitat de [[berbers]] que no pertanyien a la tribu dels [[kutama]], sobre la qual s'havia basat l'[[exèrcit]] fatimita fins aleshores.