Expressionisme abstracte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino enllaç interviqui, plantilla:Ill
Cap resum de modificació
Línia 1:
L'''L'expressionisme abstracte''' és el primer dels grans moviments artístics de la [[postguerra]],<ref>{{GEC|0182652|expressionisme abstracte}}</ref> i va assenyalar el desplaçament del centre“centre neuràlgicneuràlgic” de l'art contemporani de [[París]] a [[Nova York]]. És considerat el primer moviment artístic, bàsicament pictòric, pròpiament estatunidenc. El crític d'art [[Clement Greenberg]] n'és el principal teòric i impulsor.
 
Quan el [[moviment surrealista]] va arribar a [[Nova York]], poc després del començament de la [[segonaSegona guerraGuerra mundialMundial|guerraGuerra]], dins dels exiliats s'hi incloïen no només al mateix fundador [[André Breton]], sinó també a alguns dels més famosos pintors surrealistes: [[Max Ernst]], [[Roberto Matta]], [[Salvador Dalí]], [[André Masson]], i [[Joan Miró]], per posar alguns exemples.
 
[[Peggy Guggenheim]], llavors casada amb Max Ernst, va proveir al grup d'un centre per a les seves activitats amb l'obertura de la galeria "''[[Art of This Century Gallery]]''" el [[1942]]. Molts dels més importants pintors nord-americans de la dècada dels quaranta exhibirien més tard en aquesta galeria.
 
Nova York oferia un territori fresc i desafiador per a les seves activitats i van començar a reclutar conversos entre els artistes nord-americans. Els [[Estats Units]] foren hospitalaris amb l'art [[avantguarda|avantguardista]] dels europeus. Durant la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-18) va haver un actiu grup de dadaistes a Nova York, entre els quals destacaven [[Marcel Duchamp]], [[Picabia]], i [[Man Ray]]. Tot i així, no van ser aquests, sinó els surrealistes nouvinguts, els quals van subministrar un estímul decisiu.
 
== Característiques generals del moviment ==
* Absència de tota relació amb l'[[objectivitat]]
* Rebuig de tot convencionalisme estètic
* Expressió lliure i subjectiva de d'[[inconscient]]
* Execució totalment espontània
* Valoració de l'accidentalitat i exploració de l'atzar com a recurs operatiu
* Intensitat del propòsit: el que importa és el procés o l'acte de la pintura
* Utilització de les grans dimensions
* Gran llibertat en el color (al principi preferien el blanc i el negre, però més endavant es van decantar per colors brillants i vius per poder traduir estats d'ànim intensos.
* Gran varietat de configuracions estructurals. Entre elles destaquen:
* Composicions de camp extens, on tota la superfície del llenç queda coberta uniformement mitjançant moltes línies i fils de pintura gotejada que transmeten la sensació d'estendre's indefinidament pels marges del quadre (Pollock)
* Composicions de camp color, grans superfícies planes de color sense elements simbòlics ni gestuals, creant atmosferes i gran sensació d'espai
* Composicions gestuals: embolics ondulants i rítmics de traços, empastaments, taques i gotejosgoteigs sobre fons dominants.
* Composicions simbòliques: a base de grans pinzellades sobreposats monocroms sobre fons blanc, que recorden cal·ligrafies orientals.
 
Línia 33:
* [[Norman Bluhm]]
* [[Louise Bourgeois]]
* [[Ernest Briggs (artist)|Ernest Briggs]]
* [[James Brooks (painter)|James Brooks]]
* [[Fritz Bultman]]
* [[Hans Burkhardt]]
Línia 61:
* [[Helen Frankenthaler]]
* [[Sonia Gechtoff]]
* [[Michael Goldberg (painter)|Michael Goldberg]]
* [[Robert Goodnough]]
* [[Arshile Gorky]]
Línia 69:
* [[Philip Guston]]
* [[Raoul Hague]]
* [[David Hare (artist)|David Hare]]
* [[Grace Hartigan]]
* [[Hans Hofmann]]
* [[John Hultberg]]
* [[Paul Jenkins (United States painter)|Paul Jenkins]]
* [[James Kelly (abstract expressionist artist)|James Kelly]]
* [[Earl Kerkam]]
* [[Franz Kline]]
Línia 83:
* [[Alfred Leslie]]
* [[John Harrison Levee]]
* [[Norman Lewis (artist)|Norman Lewis]]
* [[Richard Lippold]]
* [[Seymour Lipton]]
Línia 97:
* [[Isamu Noguchi]]
* [[Kenzo Okada]]
* [[Stephen Pace (artist)|Stephen Pace]]
* [[Ray Parker (painter)|Ray Parker]]
* [[Phillip Pavia]]
* [[Jackson Pollock]]
Línia 110:
* [[William Ronald]]
* [[James Rosati]]
* [[Theodore Roszak (artist)|Theodore Roszak]]
* [[Mark Rothko]]
* [[Anne Ryan]]
Línia 118:
* [[Harold Shapinsky]]
* [[Thomas Sills]]
* [[David Smith (sculptor)|David Smith]]
* [[Theodoros Stamos]]
* [[Richard Stankiewicz]]
* [[Joe Stefanelli (painter)|Joe Stefanelli]]
* [[Hedda Sterne]]
* [[Clyfford Still]]
Línia 135:
* [[Hale Woodruff]]
* [[Emerson Woelffer]]
* [[Taro Yamamoto (artist)|Taro Yamamoto]]
* [[Manouchehr Yektai]]
 
Línia 141:
 
=== Altres artistes ===
: Altres artistes de l'expressionisme abstractabstracte estatunidenc:
 
: Altres artistes de l'expressionisme abstract estatunidenc:
 
{{Div col|4}}
Linha 153 ⟶ 152:
* [[Gretna Campbell]]
* [[Mary Callery]]
* [[Edward Clark (artist)|Edward Clark]]
* [[Alfred L. Copley]] (akaàlies L. Alcopley)
* [[Edward Corbett (artist)|Edward Corbett]]
* [[Sari Dienes]]
* [[Lynne Mapp Drexler]]
Linha 165 ⟶ 164:
* [[Joseph Glasco]]
* [[John D. Graham]]
* [[Stephen Greene (artist)|Stephen Greene]]
* [[Elaine Hamilton-O'Neal|Elaine Hamilton]]
* [[Hans Hartung]]
* [[Al Held]]
Linha 172 ⟶ 171:
* [[Gino Hollander]]
* [[John Hoyland]]
* [[William Ivey (painter)|William Ivey]]
* [[Jasper Johns]]
* [[Karl Kasten]]
Linha 182 ⟶ 181:
* [[Georges Mathieu]]
* [[Herbert Matter]]
* [[George McNeil (artist)|George McNeil]]
* [[Jean Messagier]]
* [[Jay Meuser]]
* [[Seong Moy]]
* [[Jan Müller (artist)|Jan Müller]]
* [[Robert Natkin]]
* [[Frank Okada]]
* [[Jules Olitski]]
* [[Pat Passlof]]
* [[I. Rice Pereira|Irene Rice-Pereira]]
* [[Earle M. Pilgrim]]
* [[Robert Rauschenberg]]
Linha 200 ⟶ 199:
* [[Vieira da Silva]]
* [[Aaron Siskind]]
* [[Tony Smith (sculptor)|Tony Smith]]
* [[Pierre Soulages]]
* [[Nicolas de Staël]]
Linha 222 ⟶ 221:
* [[Hard edge]]
* [[Nova abstracció]]
* [[Nou informalisme]]
* [[Impressionisme abstracte]]
 
Linha 229 ⟶ 227:
 
== Bibliografia ==
* GREENBERG, Clement. ''Art and Culture'', Beacon Press, [[1961]]., {{en}}
* GREENBERG, Clement. ''Arte y Cultura''. Ed. Gustavo Gilli, [[Barcelona]], [[1979]]., {{es}}
* Cabañas Bravo, M., «El arte desde 1945. Nueva York: una nueva capital para el arte de vanguardia», en ''Summa Artis (Antología),'' XII, Las Vanguardias del Siglo XX, Espasa Calpe, S.A., 2004. {{ISBN|84-670-1363-X}} (tomo XII)
* Carrassat, P. F. R., «Pollock», en ''Maestros de la pintura'', Larousse, Spes Editorial, S.L., Barcelona2005. {{ISBN|84-8332-597-7}}
Linha 247 ⟶ 245:
 
{{Autoritat}}
[[Categoria:expressionisme abstracte| ]]
 
[[Categoria:Expressionisme]]