Viquipèdia

Édouard Daladier: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
he augmentat la informació mitjansant la traducción de l'angles al català
Es desfà la revisió 20882467 de Charlotte Forterre (Discussió). Cal seguir les normes del llibre d'estil
Etiqueta: Desfés
Línia 1:
{{FR|data=març de 2019}}
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}Édouard Daladier (francès: [edwaʁ daladje]; 18 juny 1884 – 10 octubre 1970) era un Radical francès-Socialista (i.e. Centra-esquerre) polític i el Primer ministre de França a l'esclat de la Segona Guerra Mundial
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-H12956, Münchener Abkommen, Daladier und Francois-Poncet (l.).jpg|right|thumb|Édouard Daladier (dreta) i André François-Poncet durant els [[Acord de Munic|Acords de Munic]] de [[1938]].]]
'''Édouard Daladier''' ([[Carpentràs]], [[Valclusa]], [[1884]] – [[París]], [[1970]]) fou un [[polític]] [[França|francès]] d'origen [[occità]]. Fou professor d'història i simpatitzant dels [[Felibritge|felibres]]; més tard diputat pel [[Partit Republicà Radical i Radical-Socialista]] (el 1919-40 i el 1946-58), ministre de colònies (1924), d'obres públiques (1930-31) i de la guerra (1932).
 
També fou [[Primer ministre de França|cap de govern]] dos cops (1933 i 1934). Sostingué el govern del [[Front Popular (França)|Front Popular]] sota la presidència de [[Léon Blum]], en el qual participà com a ministre de la guerra (1936-37), i fou cap de govern una tercera vegada (1938-40). La crisi econòmica l'obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes en la signatura del [[Pacte de Munic]] (1938), el 1939 declarà la guerra al [[Tercer Reich]]. Entre [[1939]] i [[1940]] va crear [[Camps de concentració francesos|camps de concentració]] específics per als republicans espanyols que fugien cap a França a l'anomenada ''[[Retirada]]''. Ocupà el ministeri de la guerra (març del 1940) i el d'afers estrangers (maig del 1940), però fou detingut pel govern de [[França de Vichy|Vichy]] (juny del 1940) i deportat a [[Alemanya]] (1943-45). En acabar la guerra fou diputat (1946-58) i president del partit radical el 1957-58.
Daladier va néixer a Carpentras, Vaucluse, el 18 de juny de 1884, fill d'un forner de poble. Va rebre la seva educació formal al Lycee Duparc a Lyon, on va ser primer introduït a política Socialista. Després de la graduació esdevingué un mestre escolar i conferenciant universitari, emprat al Nimes, Grenoble, Marsella, i al Lycee Condorcet a París, on va ensenyar Història. Va encetar la seva carrera política per a esdevenir el Batlle de Carpentras a la seva ciutat natal, el 1912. Posteriorment es va presentar a les eleccions de la Cambra de París d'Ajudants però va perdre contra el candidat del partit Socialista Radical, partit al qual posteriorment s'uní.
 
A l'agost de 1914, a l'edat de 30 va ser cridat a files al Regiment d'Infanteria Estrangera de l'Exèrcit francès en el començament de Primera Guerra Mundial, amb el grau de Sergent, va ser militarment entrenat sota l'allistament de Servei d'Exèrcit Universal de França. A mitjans de 1915 el Regiment d'Infanteria Estranger va ser destruït dins feixuc lluitar per l'Exèrcit alemany Imperial en el Front Occidental, ell i la resta supervivents van ser assignats a altres unitats, Daladier va ser transferit al Regiment d’Infanteria. Al 1916 va lluitar a la Batalla de Verdun, Daladier va estar al camp de batalla com a Lloctinent l’abril 1916 per això el van condecorar. A maig 1917 va rebre la “Legió d’Honor" per galanteria en acció, i va acabar la guerra com a capità, també va ser premiat amb la “Croix de Guerre”.
 
Després va ser elegit a la Cambra de París d'Ajudants per Taronja, Vaucluse durant 1919.
 
Més tard, seria conegut per a molts com "el bou de Vaucluse" a causa del seu coll gruixut i espatlles grans.
 
'''carrera Política'''
 
després d'entrar la Cambra d'Ajudants esdevingué un membre punter del Partit Radical Socialista, i era responsable del edifici del departament de política moderna. Durant la majoria dels anys d'entreguerres va ser cap de l’ala esquerra de l’edifici, seguidors d'una coalició governamental amb el SFIO partit socialista. Va ser ministre de govern per diversos anys durant els governs de coalició entre 1924 i 1928, era mediador entre el partit radical i el partit socialista durant 1926. Al 1930, sense èxit, va intentar obtenir suport Socialista per un central-govern esquerre junt amb el partit Radical i similars; al 1933, malgrat una ruptura de negociacions similars, va formar un govern de esquerra republicana.
 
A gener 1934, va ser estimat el candidat més probable de formar un govern per calmar la mala opinió pública causada per l’escàndol de corrupcó encara així el seu govern va durar menys d’una setmana. Tot i això gràcies a Daladier es va pactar una coalició de l'esquerra, iniciant així dos anys de govern.
 
Daladier es va retirar un any de la política. A octubre de 1934 va tornar duent una línia populista contra l'oligarquia bancària. Va convertir-se president del Partit Radical Socialista i va portar el procés de coalició amb el Front Popular. Daladier esdevingué així Ministre de Defensa Nacional dins el govern de Blum del León; després de la caiguda del Léon Blum, va convertir-se cap de govern de bell nou el 10 d'abril de 1938, orientant el seu govern cap al centre i final el Front Popular.
 
Es va abolir les quaranta hores setmanals permeses, es va implementar un sistema més generós de pensions familiars, augmentà el percentatge de sous segons si la familia tenia fills: pel primer nen, 5%; pel segon, 10%; i per cada nen addicional, 15%. També va crear una casa-pensió de mare, el qual ja havia estat defensat per “pronatalist”  (els grups de les dones catòliques de llavors ençà 1929). Totes les mares que no havien treballat professionalment i els marits de les quals van recaptar pensions familiars. A març de 1939, el govern va augmentar un 10% el sou dels obrers les dones de les quals es quedaven a casa per a cuidar dels nens i la llar. Les pensions familiars van ser enclaustrades al Codi Familiar de juliol 1939 i, amb l'excepció de l’estada a pensió de casa, van quedar en vigor fins avui. A més a més, un decret va ser emès el maig de 1938 el qual es va autoritzar l'establiment de centres de guiatge vocacional. A juliol de l’any 1937, una llei va ser passada (quin va ser seguit per una llei similar a maig 1946) allò va facultar el Departament d'Inspecció de Lloc de treball per ordenar intervencions mèdiques temporals.
 
Daladierha era l’últim govern al poder durant el temps de les negociacions en l'Acord de Munic, quan França va recular fora de les seves obligacions de defendre Txecoslovàquia contra l’Alemanya Nazi. Va ser permés a negociar per Neville Chamberlain de Gran Bretanya. Daladier no tenir cap idea sobre els objectius definitius de Hitler. De fet, va dir als britànics l’abril de l’any 1938 que l'objectiu real de Hitler era assegurar una dominació del Continent, en comparació amb les febles ambicions de Napoleó.
 
Va continuar per dir, "Avui, és el torn de Txecoslovàquia. Demà, serà el torn de Polònia i Romania. Quan Alemanya ha obtingut l'oli i blat el necessita, encendrà el Ponent. Certament hem de multiplicar els nostres esforços per evitar la guerra. Però que no serà obtingut llevat que Gran Bretanya i França s’enganxin juntes, intervenint a Praga per concessions noves però declarant a l'encop que ells salvaguardien la independència de Txecoslovàquia. Si, al contrari, dels Poders Occidentals.”
 
No obstant això, potser descoratjat per les actituds pessimistes i derrotistes dels militars i els membres civils del govern francès, i també traumatitzat per la sanguinaria França durant la Primera Guerra Mundial (la qual va presenciar personalment) Daladier Chamberlain deixà finalment el seu camí. En la seva volta a París, Daladier, que esperava una munió hostil, va ser aclamat. Llavors va comentar al seu assessor, Alexis Léger: "Ah, les contres (morons)!"[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-H12956, Münchener Abkommen, Daladier und Francois-Poncet (l.).jpg|right|thumb|Édouard Daladier (dreta) i André François-Poncet durant els [[Acord de Munic|Acords de Munic]] de [[1938]].]]
<br />
 
{{commonscat}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Édouard_Daladier»