|
==Un llegat controvertit==
La Societat Martin Heidegger ''(Martin-Heidegger-Gesellschaft)'' va ser creada al seu poble natal el 1985, per a l'estudi crític del pensament de Heidegger, l'edició de la seva obra completa en col·laboració amb l'arxiu Heidegger a Messbach i l'arxiu alemany de la literatura (Deutsches Literaturarchiv) de [[Marbach]] i l'organització d'esdeveniments per a promoure el seu pensament. Fins al 15 de gener del 2015, el filòsof alemany Günter Figal n'era el president. Va demetre després de l'edició el 2014 d'una part dels «Quaderns Negres» ''(Schwarze Heften)'' amb escrits de Heidegger dels anys 1930-1944 amb uns passatges radicalment [[Antisemitisme|antisemítiquesantisemítics]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Oltermann |nom= Philip |enllaçautor= |article= Heidegger's 'black notebooks' reveal antisemitism at core of his philosophy |url=http://www.theguardian.com/books/2014/mar/13/martin-heidegger-black-notebooks-reveal-nazi-ideology-antisemitism |llengua= anglès |consulta= 16 de gener del 2015|publicació= [[The Guardian]] |data= {{data inici|2014|3|13}} |citació= New publication shows highly influential philosopher saw 'world Judaism' as driver of dehumanising modernity|ref= }}</ref> Figal va explicitar en la seva carta d'acomiadament: «Aquests propòsits no només em van xocar però em van capgirar tant que m'és massa difícil contribuir a representar això» (nota: això = una societat que porta el nom de Heidegger).[...] «La implicació de Heidegger dins el [[Nacionalsocialisme]] va ser molt més important que el que sabíem fins avui». A més va queixar-se que els hereus de Heidegger dificulten l'estudi crític, en posar moltes restriccions en accedir als arxius de Marbach. Dés de molt de temps, científics i historiadors exigeixen l'accés incondicional a tots els arxius sense cap entrebanc.<ref>{{ref-publicació |cognom= SWR2 |article= Vorsitzender der Heidegger-Gesellschaft zurückgetreten |url= http://www.presseportal.de/pm/7169/2927823/vorsitzender-der-heidegger-gesellschaft-zurueckgetreten |llengua=alemany |consulta= 16 de gener del 2015|publicació=Südwestrundfunk |data= {{data inici|2015||}} |citació=Wörtlich sagte Figal: "Als Vorsitzender einer Gesellschaft, die einen Namenspatron hat, ist man ja in gewisser Weise auch Repräsentant dieser Person, und das möchte ich nach der Lektüre der Schwarzen Hefte, und zwar speziell der antisemitischen Passagen in den Schwarzen Heften nicht mehr sein. Mich haben diese Äußerungen nicht nur schockiert, sondern derart umgewendet, dass es mir doch sehr schwierig zu sein scheint, das mit zu repräsentieren." [...] "Die Verstrickung Heideggers in den Nationalsozialismus ist viel größer, als wir bisher wissen konnten, und das heißt, man muss unter diesem Gesichtspunkt die 30er-Jahre-Phase überhaupt erst mal gründlich erforschen. Und das kann man, sobald hinreichend Material dafür da ist." Allerdings wird die kritische Heidegger-Forschung dadurch behindert, dass die Heidegger-Erben den Zugriff auf Tausende von Manuskriptseiten, die im Deutschen Literaturarchiv in Marbach lagern, verhindern. Die Handschriften dürfen nur mit Genehmigung der Erben eingesehen werden. Günter Figal schließt sich nun den Kritikern an, die schon länger fordern, diese Barriere im Interesse der Forschung endlich wegzuräumen. |ref= SWR2 }}</ref>
En termes generals, Heidegger és considerat per certs intel·lectuals, encara avui, un dels filòsofs més importants, renovadors i influents del segle XX. La seva influència fou capital en els [[Postmodernitat|postmoderns]]. De fet, Heidegger «es considerava a si mateix com el màxim pensador de la tradició occidental des d'[[Heràclit]]».<ref>{{ref-publicació|cognom=Wolin|nom= Richard| article=National Socialism, world Jewry, and the history of Being: Heidegger’s Black notebooks". | publicació =Jewish review of books|data = estiu 2014|pàgina= 1er paràgraf|llengua = anglès}}</ref> Emperò, la vàlua de Heidegger, tant filosòfico-intel·lectual com político-ideològica, queda qüestionada a fons.
|
