Comtat de Kyburg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - mort d'Hartman V + mort de Hartman V |
m Segles |
||
Línia 5:
*L'altra teoria diu que una casa senyorial amb dominis a Kyburg i Winterthur, va enllaçar amb els [[Nellenburg]], una branca dels Udalrics que van agafar llavors el nom de Winterthur; extingits els Nellenburg la parenta més propera seria Adelaida, que va fer valer els seus drets i el seu marit Hartman i els seus descendents haurien pres possessió entre 1100 i 1150 de part de l'herència en perjudici dels altres pretendents, com Adalbert de [[Mörsburg]], els [[comtat de Veringen|comtes de Veringen]] o el [[bisbat de Constança|bisbe de Constança]].
En la segona generació el domini de '''Dillingen-Kyburg''' es va repartir entre el néts de Hartman I, Adalbert (+ 1170) que va rebre la part de Suàbia, i el fill, Hartman III, que va rebre Kyburg i els altres dominis d'Adelaida. Des de la meitat del segle
El domini dels Kyburg es va augmentar després amb l'extinció dels [[Zahringen]] a la mort de [[Bertold V de Zahringen]] el 1218, la filla del qual, Anna, s'havia casat amb Ulric III (fill de Hartman III de Kyburg i de Richinza de Lenzburg). Ulric aconseguí amb el suport d'Egenó d'[[comtat d'Urach|Urach]], un altre gendre del difunt, de fer valer els seus drets enfront d'altres rivals, com a principal hereu del patrimoni dels Zahringen. Així els Kyburg van entrar en possessió de grans dominis a la Borgonya incloent les viles de [[Friburg (Suïssa)|Friburg]], [[Thoune]] i [[Berthoud]], a Aargau i l'actual cantó de Zuric; però no va aconseguir el suport dels Hohenstaufen, per la qual cosa no van poder dominar l'advocacia imperial de [[Zuric]], ni (el 1226) la de l'[[abadia de Saint Gall]]; això els va separar dels Hohenstaufen i foren uns dels principals suports del Papa en la [[guerra de les Investidures]] contra l'Emperador. L'oposició dels Hohenstaufen va fer que els Kyburg es dediquessin a la consolidació o neutralització de béns litigiosos; el 1225 van fundar a l'antic domini dels senyors de Weisslingen prop de Winterthur, l'abadia de [[Heiligberg]], a la que van declarar necròpolis familiar; el 1233 van fundar el convent de [[Töss]], a l'oest de Winterthur, que també van dotar amb béns agafats dels Weisslingen i els Rossberg, i que marcava la frontera entre els propis territoris i els rivals regionals, els [[comtat de Rapperswil|comtes de Rapperswil]].
|